La UE afronta el curs amb els reptes de Trump i Ucraïna

Durant una intervenció en un fòrum la setmana passada, la directora del Comerç de la Comissió Europea, Sabine Weyand, va reconèixer que amb els EUA no hi havia hagut negociació, sinó control de danys perquè Washington no abandonés Ucraïna, ni es desentengués de la seguretat d’Europa. Els experts entrevistats per EL PERIÓDICO coincideixen que el repte més important per al bloc és aconseguir un equilibri quasi impossible entre avançar cap a l’autonomia estratègica i no enemistar-se amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

"Ucraïna continua sent el desafiament més important a curt, mitjà i llarg termini d’Europa", defensa Jacob Funk Kirkegaard, investigador del think tank econòmic Bruegel. En la mateixa línia es troba Andrea Renda, director d’investigació del CEPS (Centre d’Estudis Polítics Europeus), que ho descriu com una qüestió "existencial" per a la UE.

Eric Maurice, analista polític de l’European Policy Center, coincideix. El repte més important per a la Unió és gestionar les relacions amb Trump i les conseqüències de la guerra a Ucraïna. I preferiblement, diu Maurice, fer-ho "limitant les conseqüències polítiques internes i les conseqüències econòmiques". Perquè per al president dels EUA, qualsevol àmbit de la política és negociable.

"Ho vam veure amb l’acord comercial, que, si s’analitza des del punt de vista purament de la política comercial, és un acord terrible, molt desequilibrat", explica Kirkegard, "però si es té en compte l’aspecte de la seguretat, crec que la cosa canvia bastant". Per a l’expert, Ucraïna és, senzillament, més important. "Si Ucraïna perdés aquesta guerra, seria igual que tinguem una guerra comercial amb els EUA", remarca.

Per a Maurice, que part d’aquest acord inclogui compres d’armament nord-americà ho diu tot. "És una manera d’apaivagar o complaure Trump per mantenir-lo de bon humor en relació amb la qüestió de les garanties de seguretat o, més àmpliament, amb la guerra a Ucraïna", apunta. En els dos àmbits, en l’econòmic com en el militar, "els europeus necessiten mantenir bones relacions amb Trump".

"Hem d’esperar que intenti canviar els termes de l’acord, o com vulguem dir-li, durant els pròxims mesos", afegeix amb referència al pacte comercial que els EUA i la UE van segellar a l’agost. Tot i que reconeix que, en gran manera, "tenen les mans lligades a causa de la necessitat de tenir en compte consideracions de política de seguretat", assegura l’expert.

Evitar tenir les mans lligades passa perquè Europa sigui de facto independent per garantir la seva seguretat. "No crec que puguem confiar en els Estats Units. Crec que hauríem d’avançar cap a una posició molt més independent", al·lega Kirkegaard, "però hem de ser honestos", afegeix, "portarà temps". L’expert apunta que els europeus no estaran a punt per defensar-se d’un possible atac rus en els pròxims cinc anys. Arribar a aquesta fita "costarà molts diners".

Alhora, defensa que Ucraïna i l’Exèrcit ucraïnès seran els més forts d’Europa. Per això, la clau és mantenir el suport militar. "Ajudem Ucraïna avui perquè Ucraïna pugui ajudar-nos a llarg termini", explica. En aquest sentit, Kirkegaard insisteix en la col·laboració amb els Estats Units perquè, més enllà de les reticències de Washington a proveir d’armes Ucraïna, la intel·ligència nord-americana és tan important com també insubstituïble.

"Sí, la direcció cap a una independència més rellevant, autonomia estratègica o com vulguem dir-li és absolutament la correcta. Però hem de reconèixer que mai hem sigut independents dels EUA en matèria de seguretat", remarca. "Estem mirant de revertir més d’un segle de dependència directa o indirecta de la intervenció militar nord-americana a Europa".

Imprevisibilitat de Trump

Una de les raons per les quals Trump suposa un repte significatiu per a la UE és que el president no distingeix entre polítiques. "Amb Trump, tots els assumptes estan relacionats i utilitza tots els arguments o totes les palanques per obtenir concessions per part dels europeus", diu Maurice.

Un exemple n’és la regulació de les grans tecnològiques. La Comissió assegura que ha sortit de les converses comercials amb l’autonomia reguladora de la UE intacta. Però a penes uns dies després de tancar-se l’acord, Trump va tornar a amenaces als països europeus que apliquin les normes comunitàries que regulen els mercats digitals i el contingut en línia amb aranzels i sancions. "Fa la sensació que, faci el que faci, Trump sempre tindrà un motiu per pressionar la UE, mentre que els europeus necessiten bones relacions logístiques i diplomàtiques amb els EUA", reconeix Maurice. Perquè l’equilibri és pràcticament impossible, l’analista reclama coherència.

Maurice al·lega que els mateixos líders europeus que després de les eleccions de novembre van fer una crida a una autonomia més rellevant del bloc, abaixen ara el cap. En gran manera, perquè els objectius a curt i mitjà termini són de facto incompatibles. A llarg termini, la UE aspira a una independència econòmica i militar més rellevant i, a curt, a evitar enemistar-se amb Trump. Al no prendre mesures, "fem concessions, i algunes concessions són contradictòries amb els objectius que ens hem fixat a llarg termini", apunta.

Per a Renda, cal "respondre al MAGA amb BABE". Que es tradueix per, davant el Make America Great Again (Fem Amèrica gran de nou), Buy American, Build Europe (Comprar productes nord-americans, construir Europa). "En aquest moment, hem de comprar productes nord-americans", reconeix Renda, però en paral·lel, "hem de posar les bases per a una política industrial europea que sigui més integrada".

L’analista defensa així mateix que "l’enemic més fort de la UE en aquest moment no és Trump", sinó la mateixa UE. "Les barreres internes que tenim en el mercat europeu suposen un aranzel de com mínim un 63% en molts béns i serveis", explica citant l’informe de l’ex primer ministre italià Mario Draghi. La guerra comercial de Trump ha de ser un motor per al reforç del mercat interior. "És una oportunitat per a la UE", defensa.

Renda no veu, però, massa ganes entre els líders per emprendre les reformes necessàries. La resistència és particularment important en tot el que té a veure amb agilitzar la presa de decisions al bloc i fer-ho més eficient. Si no prenen mesures, "seran els europeus, no els americans, els coreans, els xinesos o els russos, que matin el projecte de la Unió Europea", adverteix.

Notícies relacionades

Un agost ‘horribilis’

"La UE i els EUA han de decidir què fer a Ucraïna, no demanar permís a Putin"

Una de les decisions més urgents que la UE té encara és com desbloquejar el procés d’adhesió per a Ucraïna i Moldàvia. Els experts són optimistes.

Kirkegaard defensa que no hi pot haver una Europa "estratègicament independent" sense que "Ucraïna assumeixi la càrrega principal de dissuadir militarment Rússia". Però l’ampliació ha de continuar més enllà del país eslau, cap als Balcans occidentals. Per a Renda, és important no deixar ningú enrere. "Algun dia passarà algú i els farà una oferta molt millor", assegura.