L’alberg del Gustavo

L’alberg Embajadores de Jesús, al Cañón del Alacrán, és dels pocs que continua actiu a Tijuana. La clau: no depenia de fons del Govern dels EUA, a diferència d’altres que eren sostinguts amb recursos canalitzats per l’ACNUR o l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), la presència de les quals s’ha reduït dràsticament a la regió. "Tenim convenis amb entitats una mica més sòlides que no depenen de si Trump governa o no", constata. El seu finançament ve principalment de donacions d’esglésies nord-americanes i petites oenagés, majoritàriament cristianes. "Gràcies a Déu i a l’ajuda dels nostres amics dels EUA, seguim endavant", afirma.

El Gustavo, que planeja jubilar-se enguany després de 32 anys com a funcionari, espera dedicar més temps a l’alberg ara que la situació s’ha complicat. "Érem un país de trànsit i ara molts s’hi han de quedar obligats. I em diuen, ja no m’interessa el somni americà. Alguns, si els ha anat bé, l’han canviat pel somni mexicà".

‘La petita Haití’, l’embrió

Amb tot, el Gustavo insisteix que aquest no és un moment de migracions massives, com sovint vol fer veure el Govern dels EUA. L’alberg té els seus orígens el 2010, quan els efectes de la crisi econòmica mundial es van sumar al devastador terratrèmol a Haití, que va matar 220.000 persones i va desplaçar-ne 1,5 milions. Aquell any, uns 22.000 migrants –molts haitians– van arribar a Tijuana. "Jo vaig fundar aquí el que anomenem la petita Haití", diu. La seva dona ajudava els haitians a fer les gestions per establir-se i, amb el temps, van construir vivendes i van portar les seves famílies.

Va ser l’embrió per fundar l’alberg. Amb 1.200 llits, avui està a mig gas, amb 650 persones. El pic d’arribades va ser durant el primer mandat de Trump, quan uns 10.000 migrants es van unir per fer junts el camí des de Centreamèrica i evidenciar el drama humanitari. Cada dia rebien entre 100 i 150 deportats, de la limítrofa Texas (la frontera de Ciudad Juárez és amb El Paso, Texas), Arizona i Nou Mèxic. "Mai se m’oblidarà el primer període del senyor Trump", recorda el Gustavo.

Notícies relacionades

Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"

Un doble bombardeig israelià sobre un hospital de Gaza causa 21 morts

Les persones deportades acumulen doble desplaçament i trauma. Fa set anys que Daniel Soto, infermer veneçolà, facilita l’accés a la salut per a migrants en albergs de Ciudad Juárez. Aquí hi ha persones amb una salut física i mental molt deteriorada, des de ferides per agressions fins a patologies cròniques sense medicació durant mesos. I violacions. "Moltes agressions sexuals es produeixen al final de la travessia, aquí mateix, en zones com Ciudad Juárez, que són molt violentes", explica a aquest diari Soto, promotor de salut pública de l’oenagé local Iniciativa de Salut Humanitària a la Frontera. La seva tasca va més enllà de l’àmbit mèdic: escoltar i generar confiança, "permetre que les persones comencin a drenar aquestes experiències tan dures", diu. Soto detecta una bretxa: els mexicans deportats dels EUA reben assistència oficial, però no els procedents de tercers països.

La comunitat entorn de l’alberg és estable. "La ciutat literalment creix cada dia", diu el Gustavo, amb nous ponts, camins, vivendes i petits negocis i una escola pública.