Finlàndia, l’aliat clau

Que el president finlandès, Alexander Stubb, s’hagi convertit en un aliat clau a la punta de llança europea que recolza a Kíiv es deu no només que el seu país és un pilar del flanc est de l’OTAN, sinó també a la seva història. El país nòrdic va patir diverses invasions de la Unió Soviètica, però va preservar la seva independència. Va haver de sacrificar territori, es recorda ara. A canvi va aconseguir una relació veïnal harmoniosa durant decennis i econòmicament profitosa, tant per a Hèlsinki com per a Moscou.

Una frase de Stubb pronunciada a Washington, davant la reunió de dilluns passat a la Casa Blanca entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, ha despertat les expectatives sobre un supòsit model finlandès com a via per a una negociació entre Moscou i Kíiv. "Nosaltres vam trobar una solució el 1944. Confiem ara a trobar una pau justa i duradora per a Ucraïna", va dir.

El dirigent al·ludia a l’acord arribat pel seu país el 1944, en plena Segona Guerra Mundial. Després de dues sagnants guerres en condicions d’inferioritat militar davant l’agressor –la d’Hivern, de 1939 a 1940, i la de Continuació, de 1941 a 1944–, Finlàndia va defensar la seva independència, però va sacrificar territori i sobirania en política exterior. Va cedir a Moscou al voltant de 12% del seu territori. No es va convertir en part de l’URSS, com van ser les repúbliques bàltiques d’Estònia, Lituània i Letònia.

Matisos

El mateix Stubb va matisar després les seves paraules davant mitjans finlandesos. S’havia interpretat la seva declaració com una invitació a Ucraïna a resignar-se a cedir territori. Va explicar allà que la situació de llavors, amb Finlàndia políticament aïllada, no és comparable a l’actual. Ara Ucraïna "no està sola", va asseverar, amb referència a l’inèdit format de líders europeus que van acompanyar Zelenski a la Casa Blanca. L’alemany Friedrich Merz, el francès Emmanuel Macron, la italiana Giorgia Meloni, el britànic Keir Starmer i el mateix Stubb es van erigir de facto en representació de la coalició de voluntaris que integren una trentena d’aliats occidentals de Kíiv. Completava l’escut la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen.

Pero aquesta puntualització posterior de Stubb no dissipa les especulacions sobre una teòrica "fórmula finlandesa" com a estratègia per avançar cap a una negociació entre Putin i Zelenski. El líder del Kremlin insisteix que Ucraïna renunciï a entrar en l’OTAN i a mirar de recuperar Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014 davant la pràctica impassibilitat d’Europa o els territoris sota control total o parcial rus del Donbàs (est d’Ucraïna).

Neutralitat militar

Finlàndia, igual que Suècia, es va cenyir durant dècades al compromís de la neutralitat militar. Les exrepúbliques soviètiques d’Estònia, Lituània i Letònia van ingressar a l’OTAN l’any 2004. Hèlsinki i Estocolm no van sol·licitar el seu ingrés a l’Aliança Atlàntica fins a l’inici de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna, el febrer del 2022.

Van completar el seu ingrés en un temps rècord, en interès propi i del conjunt de l’organització. Finlàndia, amb 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia, és des d’aleshores un país clau per al flanc est de l’OTAN. Té un exèrcit modern i altament tecnificat, amb 70.000 soldats i 280.000 reservistes i és un aliat capdavanter en la protecció contra qüestions com els ciberatacs.

Hèlsinki ha passat de cuidar les seves relacions comercials amb Moscou a blindar-ne la frontera, la més llarga entre Rússia i els socis de la UE. Que mai es va fiar de Moscou ho demostra l’àmplia xarxa de búnquers i de refugis ubicats per tot el país, una xarxa consolidada en totes aquelles dècades d’aparent harmònica veïnat.

Només Hèlsinki té 50 búnquers públics, el més gran situat a 30 metres sota terra i al cor de la capital, així com 500 soterranis particulars, capaços d’allotjar la meitat de la població.

De l’hoquei a la del golf

Tot això explica el paper de Finlàndia, amb tot just 5,6 milions d’habitants, en la punta de llança europea que formen Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia en suport del president Zelenski. Polònia, que sovint ha format part del grup, no es va presentar a la Casa Blanca pel que sembla a conseqüència d’un pols de competències entre el seu primer ministre, el liberal Donald Tusk, i el seu president, l’ultraconservador Karol Nawrocki. L’absència polonesa ha donat encara més rellevància a Finlàndia, com a representant del flanc aquest.

Notícies relacionades

Israel assegura que demolirà Ciutat de Gaza si Hamàs no es rendeix

Martí Olivella, activista: "Quan els EUA no tinguin l’hegemonia, hi haurà un judici com els de Nuremberg"

Les dècades de veïnat harmònic entre Hèlsinki i Moscou es plasmaven, en l’àmbit humà, en les imatges de l’anterior president finlandès, Sauli Niinistö, jugant a hoquei sobre gel amb Putin. Ara el nou eix entre Hèlsinki i Washington s’expressa en el personal a través del golf, l’esport preferit de Trump.

S’assegura que Stubb, conservador i en el càrrec des de fa poc més d’un any, s’ha guanyat la confiança de Trump combinant les seves anteriors visites als Estats Units amb partits de golf. Un altre element personal que ha ocupat gairebé tants comentaris entre els mitjans com la satisfacció que va expressar Trump davant el detall de Zelenski de personar-se a la Casa Blanca, per fi, de vint-i-un botó.