Els atemptats de Colòmbia posen en dubte la "pau total" de Petro

La mort ha tornat a estendre la seva capa macabra sobre Colòmbia. Només dijous es van dur a terme dos atemptats: un al cor de la ciutat de Cali i un altre a Amalfi, al Departament d’Antioquia, a 400 quilòmetres de distància. En total van perdre la vida 18 persones i 76 van resultar ferides. El president Gustavo Petro va reaccionar amb ira. Va demanar que tant les anomenades dissidències de les FARC com els grups narcotraficants siguin declarats grups "terroristes" i que puguin ser perseguits "en qualsevol lloc del planeta". El tenor dels atacs va tornar a corregir de manera negativa el balanç sobre l’ambiciós programa de la "pau total" que Petro intenta deixar com a llegat de la seva gestió.

ELS AUTORS.

Una fina línia separa les romanències de les FARC que no van acceptar l’acord de pau de 2016 i els narcotraficants d’algunes zones de l’interior colombià. De vegades els rols es confonen, i aquesta va ser la raó per la qual el Govern no va tenir, en principi, claredat per atribuir les responsabilitats dels atemptats perpetrats als voltants d’una base aèria a Cali i del que va fer caure un helicòpter policial a Antioquia. La presència de les "dissidències" i del Clan del Golfo on va caure l’aeronau va fer que les dues faccions fossin indistintament acusades. Amb el pas de les hores, l’acusació es va decantar cap als ex FARC. En un punt la diferència és subtil. Per al Govern no només es tracta de faccions "criminals", sinó que els denomina a tots dos "càrtels". Les "dissidències" i els narcos es baten a sang i foc en un mateix territori que intenten controlar. Ho fan, moltes vegades, davant la impotència de l’Estat.

LES DISSIDÈNCIES.

Cali va rebre el pitjor atemptat perpetrat a Colòmbia des del 2019, quan una altra guerrilla, l’ELN, va matar 23 cadets de la Policia a l’Escola General Santander de Bogotà. Segons Petro, l’explosió als voltants d’una caserna va ser una resposta desesperada de les "dissidències" després d’una derrota de la columna que comanda Carlos Patiño en una zona rural a gairebé 1.000 quilòmetres de la capital. Forces militars van descobrir allà 250.000 municions, cinc cases plenes d’explosius i 200 parts de fusells. Va ser, segons va afirmar Petro, "una victòria al lloc on hi ha més fulla de coca de tot el Departament del Cauca. La reacció és aquesta massacre".

FRONTERA CALENTA.

La utilització d’un dron per atacar l’helicòpter policial va tornar a posar al centre del debat el problema d’un mercat il·legal d’armes que es transvasen especialment a través de la frontera veneçolana. El número dos del madurisme, Diosdado Cabello, va negar aquesta hipòtesi. Va dir fa dies que la zona limítrofa amb Colòmbia està "totalment protegida" i que "lamentablement no podem dir això del costat colombià". Petro va viure una vegada més el dilema de suavitzar les relacions amb Caracas i notar el desaire. "És important que Veneçuela determini treure els grups del seu territori a fons". Va assenyalar, a més, que "desenes de tones de cocaïna han caigut del costat veneçolà i funcionaris públics subornats". L’assenyalament es produeix en moments en què Washington redobla el seu interès a associar Maduro amb el narcotràfic.

LA "PAU TOTAL", EN EL PUNT DE MIRA.

L’agost de 2022 Petro es va proposar pacificar totalment el país. L’adjectiu "total" reflectia un anhel. El Govern no només va negociar amb l’ELN i amb dues faccions minoritàries de les FARC, sinó també amb els narcos del Clan del Golfo, les Autodefensas Conquistadoras de la Sierra Nevada i altres bandes de menys pes. El conseller comissionat de Pau, Otty Patiño, reconeixia que els resultats de la "pau total" no han sigut els esperats.

Notícies relacionades

Les Nacions Unides declaren la situació de fam a la Franja de Gaza

Tel-Aviv nega a Collboni l’entrada al país arran de la ruptura de llaços

UNA VIOLÈNCIA QUE NO CESSA.

Els episodis a Cali i a Antioquia van provocar sobresalt polític i mediàtic, sobretot el primer, per ser en un centre urbà i tenir com a víctimes fatals sis civils. Però un dels grans drames colombians és el degoteig permanent d’una violència que no ha pogut ser detinguda després que el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC decidissin posar fi a un conflicte armat de mig segle.