Putin i Trump asseguren haver fet «progressos» per a la pau a Ucraïna que eviten concretar en públic

«Hem tingut una reunió extremadament productiva, i ens hem posat d’acord en una sèrie de punts; queda molt poc, alguns punts no són gaire importants, tot i que un d’ells és probablement el més important», va informar Trump, fent gala d’escassa transparència. «Encara no hem arribat a això, però tenim moltes possibilitats d’aconseguir-ho», va postil·lar el magnat novaiorquès.

Instants abans, el seu homòleg rus havia obert el torn d’intervencions amb un llarg discurs atapeït de referències les relacions bilaterals entre Rússia i els EUA, i en el qual va tardar diversos minuts a esmentar pel seu nom al país que fa tres anys va ordenar envair. «Esperem que l’acord que hem conclòs portarà la pau Ucraïna», es va limitar a dir, abans de repetir, una vegada més, que el seu Govern tenia preocupacions «de seguretat» i reiterar que considerava l’estat veí de Rússia com «un poble germà», qüestionant una vegada més el seu dret a la independència i la seva sobirania nacional. Després dels discursos, els dos mandataris es van retirar malgrat les invocacions i les protestes dels reporters.

La cimera havia arrencat al tall de les 11.00 del matí, 21.00 a Espanya. L’Air Force One que transportava el president dels EUA, Donald Trump, va aterrar a la base Elmendorf-Richardson, a prop d’Anchorage, mitja hora abans que l’Iliushin Il-96 presidencial que portava el seu homòleg rus, Vladímir Putin, des del país veí, escortat en l’últim tram del vol per dos caces F-35. Ja cap a les pistes, entre el terrabastall provocat pel sobrevol de més avions de combat i fins i tot un bombarderB-2, tots dos mandataris es van estrènyer la mà, es van pujar a un podi presidit per les lletres ‘Alaska 2025’i van intercanviar paraules i fins i tot somriures, en una evident atmosfera de complicitat, abans d’introduir-se junts en la limusina presidencial, anomenada ‘ la Bèstia’. Fins i tot es va poder veure el magnat novaiorquès aplaudint el seu hoste en el moment en què s’acostava a ell.

Trump havia advertit que li costaria «dos minuts» adonar-se si el seu interlocutor no venia amb intencions genuïnes d’arribar a un acord, i fins i tot va amenaçar amb abandonar la cimera si això passava. D’acord amb el que es va veure en els primers instants d’aquesta trobada, semblant possibilitat va quedar immediatament descartada. Així mateix, el gest de viatjar junts al mateix vehicle a l’escenari de les converses, inusual entre els líders de dues potències suposadament rivals, va neutralitzar de forma rauda algunes de les decisions d’última hora preses per les dues delegacions. Poc abans d’iniciar-se la jornada, es va anunciar que ambdós presidents no celebrarien la reunió bilateral a soles, i que Trump estaria acompanyat en aquest trànsit pel seu secretari d’Estat, Marco Rubio, i per Steven Witkoff, enviat especial de Trump. Però tots dos dirgents van poder finalment parlar sense testimonis en els moments inicials de la cimera, extrem que causa inquietud entre els observadors i aliats. «La reunió a soles està tenint lloc davant els nostres propis ulls», exclamava sorpresa una periodista de la CNN.

Posteriorment, ja en una de les sales de la base militar, els dos presidents van posar per als reporters gràfics, també sense admetre preguntes, asseguts en cadires i en un decorat que estava presidit per la frase: «Perseguint la pau». En el moment en què els ajudants de Trump van voler posar fi a la sessió fotogràfica, una allau de preguntes procedents dels periodistes es va abalançar sobre Putin, que no aconseguia ocultar la seva incomoditat davant la situació creada. «¿Declararà un alto el foc?», ¿com seria possible confiar en vostè?», van ser algunes de les agressives qüestions, entre crits, mentre els organitzadors s’afanaven a apaivagar els reporters: «¡Visca, visca!; ¡gràcies premsa!», exclamaven.

La precipitació amb què s’ha convocat la cimera, i la disposició de Trump a rebre el president rus en territori nord-americà, trencant l’aïllament internacional a què l’ havia sotmès la comunitat internacional després de la invasió d’Ucraïna malgrat l’absència de concessions per part de Moscou, han suscitat crítiques entre alguns membres de l’entorn de Trump durant la seva primera presidència. «El que estem veient no té precedents», va lamentar John Bolton,exconseller de seguretat nacional de l’actual líder de la Casa Blanca.

Equip econòmic nodrit

La cimera s’havia de prolongar inicialment entre sis i set hores, segons fonts russes, però finalment es va escurçar a la meitat. Putin portava amb si una nombrosa representació del seu equip econòmic, incloent el ministre de Finances, Antón Siluanov i el president del Fons d’ Inversió Directa, Kirill Dmitriev. A Trump l’acompanyen els seus secretaris de Comerç i Tresor, Howard Lutnick i Scott Bessent. Molts observadors havien advertit que el Kremlin intentaria allunyar el focus de les converses de la guerra d’Ucraïna, i centrar-lo en les perspectives de la cooperació econòmica entre els dos països, com finalment va acabar passant.

Notícies relacionades

Els líders europeus s’ofereixen per facilitar una reunió entre Trump, Putin i Zelenski per negociar la pau a Ucraïna

Zelenski i Trump es reuniran dilluns a Washington després de la cimera d’Alaska amb Putin

Tot apunta que Rússia, l’Exèrcit del qual està avançant lentament sobre el terreny a costa de considerables pèrdues humanes, es troba en una situació econòmica particularment delicada. «El Kremlin ve a Alaska amb una economia severament debilitada», constata en el seu últim informe l’Institut per als Estudis de la Guerra (ISW, per les sigles en anglès). Els ingressos per les exportacions de petroli s’han reduït de forma important i pròximament el país afrontarà el dèficit pressupostari més important dels últims 30 anys, recorda l’ISW citant Bloomberg. «El concedeix a l’Administració Trump una palanca de pressió important» davant Moscou, conclou la mateixa font.

Durant els prolegòmens de la trobada, s’han registrat mostres de solidaritat dels nord-americans amb Ucraïna. Centenars de persones van sortir al carrer a Anchorage portant banderes grogues i blaves en suport del país atacat, i demandant que no sigui entregat a l’invasor rus.