L’Àfrica subsahariana, epicentre de les retallades de Trump

És juliol del 2025, hivern a l’hemisferi sud, i la sabana africana hauria d’estar tenyida de verd, però el seu color és groguenc; símptoma de la crisi climàtica que ha convertit aquest país en un escenari impossible, on tan sols mesos enrere va castigar el fenomen meteorològic d’El Niño.

El 2024, Zimbàbue va declarar l’estat de catàstrofe, després que una gravíssima sequera interrompés la producció ramadera i agrícola (de la qual viu el 70% de la població), es disparés la inflació i 7,1 milions de persones (gairebé la meitat dels 15 milions de zimbabwesos) passessin a viure en un estat d’inseguretat alimentària aguda, segons el Programa Mundial d’Aliments (PMA) de l’ONU. Però aquesta no ha sigut l’única calamitat patida pels habitants de Zimbàbue en els últims mesos.

El gener passat, el president dels EUA, Donald Trump, va emetre una ordre executiva per congelar abruptament els projectes de l’agència de fons humanitaris més gran del món, la USAID (Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional); una mesura que, segons s’afirmava, estaria vigent fins que es completés una revisió de 90 dies.

No obstant, aquesta revisió no es va fer mai pública i el que va seguir va ser un "desmantellament erràtic però sistemàtic de l’assistència exterior nord-americana [...] que va suposar acomiadaments massius de personal i cancel·lacions que van retallar programes arreu del món", "caos operatiu" i "decisions controvertides", segons l’últim informe de Devex, una plataforma global molt influent en l’àmbit de la cooperació internacional, citant fonts i documents interns de l’agència.

Porta oberta a la catàstrofe

El preu més alt l’han pagat milers de persones vulnerables i les oenagés que els ajudaven, especialment a l’Àfrica subsahariana. Això ha obert escenaris imprevisibles que es podrien prolongar anys a la regió, com l’amenaça de crisis humanitàries mai vistes abans, que es dupliquin les epidèmies, augmentin exponencialment les migracions i fins i tot el perill que milers de joves siguin captats per milícies extremistes.

Huni, cap des del 2014 d’una organització que, junt amb la britànica Mary’s Meals, reparteix heroicament menjar a 56.000 nens a 170 escoles a Zimbàbue, explica el que l’erràtic desmantellament de la USAID ha significat en un entorn difícil com el seu, on gairebé la meitat de la població viu en un estat de pobresa extrema. Posa com a exemple l’apagada patida pel sistema Fews Net, una de les principals xarxes de monitoratge i alerta de fam del món, que també depenia del finançament de la USAID i que va deixar de funcionar, amb la qual cosa va deixar a cegues milers d’iniciatives per combatre la gana.

"La USAID també finançava aquí molts programes de salut, especialment per a dones, per la qual cosa, en paral·lel, també hem estat observant un augment de les sol·licituds de persones que venen a les nostres clíniques", explica aquesta treballadora humanitària. La situació no és sorprenent. Durant anys l’Àfrica subsahariana ha estat rebent més fons humanitaris que qualsevol altra regió del món (a excepció del 2022 i el 2023, quan els EUA van destinar més ajuda a Ucraïna). Només el 2024, uns 12.000 milions de dòlars de la USAID van ser destinats directament a l’Àfrica subsahariana, i milions més van ser assignats per altres institucions nord-americanes a programes específics en iniciatives de salut i de crisi climàtica, segons la Casa Blanca. Amb això, models estadístics, citats per un estudi recent de la Universitat de Michigan, han estimat una pèrdua de 4.500 milions de dòlars per a les economies subsaharianes en els pròxims cinc anys.

Des d’una escola del districte zimbabwès de Nkayi, Panji Kajani, director nacional de Mary’s Meals a Zàmbia i Zimbàbue, reflexiona sobre una estratègia, la de Trump, que cooperants i treballadors humanitaris perceben com a caòtica. La raó és la total falta d’informació sobre quins programes seran reactivats i quins no, i fins i tot com es podrien tirar endavant molts projectes després dels acomiadaments massius ja executats. "En aquest moment la majoria dels programes segueixen suspesos, però desconeixem si finalment els EUA recularan i els reactivaran. Vivim en una espècie de llimbs", argumenta.

Mentrestant, molt mal ja està fet. A Etiòpia, un país inestable amb un conflicte latent al Tigray, el Ministeri de Salut va ordenar al febrer l’acomiadament de 5.000 treballadors del sector sanitari que havien sigut contractats amb l’ajuda nord-americana. A Sud-àfrica, la retirada de 46 milions de dòlars va provocar la paralització d’assajos de vacunes contra el VIH, amb l’acomiadament de 100 científics i 8.000 treballadors de la salut, i un impacte estimat de 107 milions de dòlars en investigació en cinc anys. A Libèria, la retallada del 2,6% del PIB també provinent de la USAID ha deixat clíniques sense medicines ni personal, cosa que ha disparat els embarassos no planificats i la desnutrició infantil, segons xifres del país.

Al mateix Zimbàbue, on molts programes estaven destinats a la lluita contra la sida, la malària i la tuberculosi, malalties greus en aquesta zona del món, el Govern nacional va arribar a estimar un buit mensual de 17 milions de dòlars en el sistema sanitari com a conseqüència directa de les retallades de Trump. Mentre que un recent estudi publicat a The Lancet va calcular 14 milions de morts addicionals a escala mundial per al 2030.

La crisi també ha arribat a l’ONU. El març passat, el PMA va tancar la seva oficina a Sud-àfrica, i va traslladar part de les seves operacions a la seu de Kenya. Mentre que OCHA, l’Oficina d’Assumptes Humanitaris de l’ONU, va anunciar l’abril passat "una reducció de la seva presència i operacions" al Camerun, Eritrea, Nigèria i Zimbàbue, segons va declarar el seu cap, Tom Fletcher. L’ONU preveu que el pressupost destinat a l’ajuda humanitària pateixi una retallada de fins al 40% arreu del món, cosa que castigarà especialment els països en desenvolupament, segons fonts de l’organització consultades per aquesta periodista.

Un nou soci

La província de Matabelelàndia nord és una zona de terres planes i erosionades on l’agudització de la crisi climàtica està portant molts habitants, antics agricultors i ramaders, a buscar feina en la mineria per alimentar-se. Mines que cada vegada més són administrades per empreses del nou gran soci predominant de Zimbàbue i de molts països africans: la Xina.

Molts creuen que ocuparà el buit que han deixat els EUA. António Guterres, el secretari general de l’ONU, per exemple, va nomenar recentment el xinès Guang Cong nou enviat especial per a la banya d’Àfrica. No obstant, Cristina Gallach, antiga secretària general adjunta de l’ONU, ho veu problemàtic. "Crec que sens dubte la Xina se n’aprofitarà, però és molt oportunista. El que li interessa són els negocis i ocupar aquest espai d’influència que deixen els EUA, una cosa que farà, però és poc probable que la reemplaci en l’ajuda humanitària", defensa.

Notícies relacionades

L’Exèrcit d’Israel aprova la nova ofensiva a Gaza sense donar un calendari

Trump garanteix a Zelenski que no hi haurà negociacions territorials «sense Ucraïna»

Lino Bordin, antic representant de l’Alt Comissionat per als Refugiats de l’ONU al Camerun, té una opinió similar. "Pequín prefereix atorgar préstecs a fer donacions. I ja hi ha països que tenen altíssimes taxes d’interès que no poden pagar", afirma.

La crisi de la USAID se suma a les retallades de grans donants com el Regne Unit i els Països Baixos. "És un còctel explosiu, ja que estem parlant de milers de persones que podrien començar a migrar massivament o que podrien caure en els tentacles de milícies islamistes com els Al-Shabab", avisa Bordin. Gent nascuda en el cercle viciós de la desigualtat.