Els rèdits de l’ofensiva aranzelària

La Unió Europea

Després de la reunió feta a finals de juliol entre Trump i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, Washington i Brussel·les van acordar un aranzel màxim del 15% per a les exportacions europees, amb algunes excepcions que encara s’han de concretar. Això implicarà que, si abans de la guerra comercial els EUA recaptaven entre 6.000 i 8.000 milions de dòlars per la taxa mitjana de l’1,47%, quan entrin en vigor les noves tarifes la xifra es multiplicarà per 10, fins a 80.000 milions. L’acord inclou compromisos per augmentar les compres de gas natural liquat, petroli i productes nuclears.

La Xina

Després de mesos d’alta tensió entre la Xina i els EUA, que van arribar a apujar fins al 145% els possibles aranzels, totes dues potències van signar a finals de juny un acord segons el qual Pequín es va comprometre a reduir al 10% les tarifes sobre els productes nord-americans i Washington fins al 55% per als béns xinesos. Però potser la part més notòria de l’entesa va ser la decisió de la Xina de relaxar les restriccions imposades l’abril a les exportacions de terres rares, minerals clau per a sectors estratègics com ara la defensa o el motor i amb una producció que controla el gegant asiàtic.

Mèxic

Mèxic va aconseguir el 31 de juliol una nova pròrroga de 90 dies per negociar un acord comercial que va evitar l’entrada en vigor dels aranzels del 30% addicionals que Trump planejava imposar a totes les exportacions mexicanes a partir de l’1 d’agost. De moment, es mantenen les tarifes del 25% per a tots aquells productes que no compleixin els requisits del T-MEC, el tractat que regula les relacions comercials entre els tres veïns d’Amèrica del Nord. També regeixen els gravàmens del 25% per als automòbils i del 50% per a l’acer, l’alumini i el coure. Trump ha inclòs en la negociació comercial amb Mèxic temes que estan relacionats amb la seguretat, la immigració i el narcotràfic.

El Canadà

Més mala sort ha tingut el Canadà, fins fa pocs mesos un soci econòmic fiable. Trump ha apujat al 35% els aranzels dels béns que no estiguin protegits pel T-MEC, que, segons els experts, són el 6% dels productes que exporta el Canadà. No obstant, l’acer i els automòbils, crucials per a l’economia d’Ottawa, patiran amb els gravàmens específics. Durant l’anunci dels nous aranzels, Trump va retreure la decisió del primer ministre, Mark Carney, de reconèixer l’Estat palestí i la "contínua inacció i represàlies del Canadà" en el marc comercial.

L’Índia

En la negociació comercial amb l’Índia, per la seva banda, han pesat les compres de petroli rus de Nova Delhi i la seva revenda a altres països per aconseguir "grans beneficis". Per això Trump ha anunciat un augment "substancial" dels aranzels, tot i que no n’ha detallat la xifra final. Fins ara, estava situada en el 25%. També té en el punt de mira la potent indústria farmacèutica índia. Segons va dir el president dels EUA en una entrevista amb la CNBC, la seva intenció és repatriar la producció a territori nord-americà. Per aconseguir-ho, inicialment imposarà "un petit aranzel" que "d’aquí a un any, any i mig com a màxim, pujarà al 150% i després al 250%".

El Brasil

El cas del Brasil és potser el que posseeix un contingut polític més clar. En l’ordre executiva signada el 31 de juliol, Trump va justificar la imposició d’aranzels del 50% als productes del país sud-americà en l’amenaça que, segons el seu parer, plantegen "les polítiques, pràctiques i accions del Govern" de Luiz Inácio Lula da Silva per a la "seguretat nacional, la política exterior i l’economia dels EUA". Uns dies abans, el magnat novaiorquès ja havia anunciat la intenció d’apujar les tarifes i va vincular la decisió directament amb el que va qualificar de "caça de bruixes" contra l’expresident Jair Bolsonaro, que és investigat per la seva suposada implicació en l’intent colpista que volia evitar la tornada de Lula al poder.

Corea del sud

Trump també ha aconseguit concessions per part de Corea del Sud. El 31 de juliol, Seül va signar in extremis un acord comercial segons el qual pagarà aranzels del 15% (respecte al 25% inicial plantejat) pels béns que exporti als EUA, mentre que Washington no haurà d’abonar ni un dòlar pels productes que entrin a Corea del Sud. Com en el cas de Brussel·les, el pacte també preveu que Seül ha d’invertir 350.000 milions de dòlars als Estats Units i el compromís d’adquirir gas natural liquat i altres productes energètics nord-americans per valor de 100.000 milions de dòlars.

El Japó

Després de més de tres mesos i set rondes aranzelàries, el Japó va aconseguir arribar a un acord en matèria comercial amb l’administració Trump. Del gravamen inicial del 25% es va passar al 15%, mentre que es reduirà al 12,5% el que s’aplicarà a les exportacions d’automòbils i recanvis, una excepció a l’aranzel del 25% que Trump ha imposat a aquest sector. Per rubricar el pacte, Tòquio va haver-se de plegar a les demandes de Washington d’obrir els mercats a més importacions de vehicles i arròs nord-americans, així com a invertir 550.000 milions de dòlars als Estats Units.

Notícies relacionades

La recessió pica a la porta

Dimiteix la directora de Sensellarisme britànica per apujar el lloguer

El Pakistan

L’acord comercial que s’ha signat entre els Estats Units i el Pakistan inclou l’autorització perquè Washington col·labori en el desenvolupament de les "enormes" reserves de petroli en una gran part inexplorades del país asiàtic. El comunicat difós no especifica on es portaria a terme l’exploració, però, segons l’agència Associated Press, la majoria de les reserves es troben al Balutxistan, una província separatista assolada per la insurgència.