Els ‘gerros xinesos’ de la coalició

Cap dels dos arriba a la toxicitat de Felipe González respecte al PSOE ni de José María Aznar des del Partit Popular. Però sí que es pot dir que tant el Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Olaf Scholz com el bloc conservador de Friedrich Merz tenen en Gerhard Schröder i Angela Merkel dos ossos durs de rosegar. Els dos excancellers critiquen ls seus respectius partits, ara com a jubilats polítics, però encara presents en l’opinió pública alemanya.

En el cas de Schröder (1998-2005), perquè l’Alemanya d’avui continua pagant les conseqüències de la seva amistat d’interessos amb Vladímir Putin; en el de Merkel (2005-2021), perquè la seva resposta a l’acollida de refugiats el 2015 contrasta amb les deportacions que en l’actualitat està practicant Merz. Estan als antípodes un respecte a l’altre: a Merkel se la continua veient com una líder que va cometre errors polítics, com no haver parat els peus a Putin, però irreprotxable en l’àmbit personal; Schröder avergonyeix el SPD en l’àmbit públic i en el privat.

De l’excancellera ressona la frase "Wir schaffen das" – "Ho aconseguirem"–, amb què va mirar d’imprimir confiança en la capacitat d’Alemanya per acollir el milió de refugiats arribats al país el 2015, quan altres socis europeus tancaven fronteres.

La crisi migratòria

"La senyora Merkel va dir aquelles paraules en un context determinat. Deu anys després, veiem que no ho hem aconseguit. Per això hem de corregir-ho", va respondre aquests dies Merz al fer balanç de la fita marcada per l’exlíder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que en l’actualitat presideix ell. Alemanya es va convertir en símbol de resposta humanitària als sol·licitants d’asil, que llavors arribaven principalment de Síria. Van acabar sent més de dos milions entre aquell any i els tres següents. Amb la invasió russa d’Ucraïna es va sumar un altre milió i mig de refugiats ucraïnesos, que van quedar eximits del procés de sol·licitud d’asil.

Merz va arribar al poder al maig amb la promesa de revertir una saturació que, segons el seu parer, frena Alemanya. Practicaria les devolucions en calent a la immigració irregular, va assegurar, i acceleraria les deportacions dels que haurien d’haver sigut expulsats, ja fos perquè van ser rebutjats i sense perspectives de veure revocada aquesta decisió, perquè van incórrer en delictes greus o perquè es van radicalitzar. Era una mena de picada d’ullet cap a l’electorat conquerit per la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit que va emergir gràcies al vot de protesta del 2015. Res és tan fàcil d’implementar com va sostenir quan era candidat.

Però, de moment, Alemanya sí que ha reimplantat els controls fronterers. I s’han reprès les deportacions d’afganesos i sirians amb delictes greus, per decisió de la seva coalició entre conservadors i socialdemòcrates. No tots els expulsats són criminals o individus radicalitzats. Amb estupor s’ha rebut la notícia de la deportació a l’Iraq d’una família yazidita, amb quatre fills menors, que es considerava un model de bona integració. Havien presentat recurs contra la seva deportació i un tribunal va emetre sentència al seu favor. Però la decisió judicial va arribar tard, quan ja eren a l’avió. No és un cas aïllat. La televisió pública alemanya ARD va informar aquests dies de situacions similars en diversos punts del país.

Enfrontament

Entre Merkel i Merz hi ha abismes. L’excancellera va representar el centrisme i va arraconar des del poder el seu etern rival dretà. Després de la seva retirada, a Merkel no se l’ha vist en cap acte del partit que va dirigir durant 18 anys. En els últims temps han llimat una mica les seves asprors i fins i tot es van asseure en llotges veïnes al festival Richard Wagner de Bayreuth.

Però es continua recordant la tempesta generada per Merkel quan va criticar Merz, en plena campanya electoral, per posar en perill el cordó sanitari a l’impulsar un enduriment de l’asil amb el suport de la ultradreta d’Alternativa per Alemanya.

"Seré un excanceller a qui el Partit Socialdemòcrata s’alegri de veure", va assegurar, d’altra banda, Olaf Scholz en l’últim congrés de la seva formació. Scholz s’acomiadava després de la seva derrota electoral contra Merz. La seva frase era una al·lusió a Schröder, l’excanceller a qui la seva família política no vol ni veure per negar-se a trencar relacions amb Putin.

Els dos polítics, l’alemany i el rus, van ser amics en l’àmbit polític i en el personal, una situació que no és tan estranya en el canviant ordre mundial. El que cou a la socialdemocràcia és que continuï afirmant que la seva aposta pel gas barat rus va ser una decisió encertada. De l’amistat d’interessos entre Putin i Schröder va sorgir el gasoducte Nord Stream, puntal de la dependència energètica alemanya respecte de Rússia. Després de perdre les eleccions de 2005, l’excanceller va passar a ocupar llocs de comandament en empreses controlades pel Kremlin, un cas de portes giratòries que va avergonyir el seu partit.

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

Un recurs rere l’altre

El gasoducte va quedar inutilitzat per sabotatges d’autoria mai aclarida el setembre del 2022. Uns mesos abans, 17 agrupacions locals de l’SPD havien impulsat una demanda d’expulsió de Schröder per "perjudicar el partit", ja que es negava a trencar amb Putin malgrat la guerra iniciada per Rússia sobre Ucraïna. La demanda no va prosperar i Schröder segueix sent una pedra a la sabata per al partit, que ha presentat un recurs rere l’altre contra la decisió del Parlament alemany de retirar-li l’oficina que manté com a excanceller. També ha recorregut per motius de salut contra citacions per declarar davant la comissió investigadora per la construcció del segon gasoducte del Nord Stream. Schröder, de 81 anys, va al·legar burnout. Segons Der Spiegel, ara estaria disposat a declarar sota certes condicions. Segons l’SPD, qualsevol intervenció pública del seu excanceller és motiu d’inquietud.