Un estira-i-arronsa pel "reequilibri"

"És el més important de tots els acords", assegurava el president nord-americà, Donald Trump, davant l’Air Force One després d’aterrar a Escòcia. Durant unes vacances al seu resort de golf al Regne Unit, el mandatari va aprofitar una cita agendada amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per reunir-se i segellar un pacte que alleuja els aranzels anunciats prèviament i les tensions comercials entre la seva Administració i els Vint-i-set.

L’acord resol un llarg estira-i-arronsa que es remunta a la primera legislatura de Trump, quan el 2018 el seu Govern va decidir imposar aranzels sobre l’acer i l’alumini europeu per valor de 6.400 milions d’euros. Des d’aleshores, el republicà ha intensificat la seva retòrica contra els socis comunitaris arribant fins i tot a afirmar que Europa "es va crear per fer mal i aprofitar-se dels Estats Units".

El pes dels EUA.

Amb moltes incògnites encara sobre la taula, l’acord preliminar entre els Estats Units i la Unió Europea estableix que els aranzels que afectaran la majoria de béns seran del 15%. No obstant, els líders no han especificat si el recàrrec s’aplicarà a sectors com el farmacèutic, clau per a l’economia europea, o si la UE acceptarà més productes agrícoles nord-americans, una línia vermella fins al moment. El que sí que ha quedat ben clar és que l’acord aplicarà a la indústria automobilística europea i la majoria de productes.

Els Estats Units són el principal soci comercial de la Unió Europea, tant en béns com en serveis. El 2024, el 20,4% de les exportacions del bloc comunitari van tenir com a destí el mercat nord-americà, alhora origen del 13,7% de les importacions, i es va consolidar com el segon país que més ven a Europa, només per darrere de la Xina, segons les xifres de l’Eurostat. Aquest desequilibri en la balança comercial és un dels arguments que alimenten el discurs de Donald Trump en favor del que anomena aranzels recíprocs.

Per això Von der Leyen qualifica el pacte de "reequilibri": s’han pactat inversions per valor de 600.000 milions de dòlars.

Els països i sectors que respiren tranquils.

Els països de la Unió Europea més exposats a l’impacte dels aranzels i que ara respiren alleujats són Alemanya, Itàlia i Irlanda, els principals exportadors al mercat nord-americà i amb un elevat superàvit comercial. En canvi, Espanya, juntament amb els Països Baixos i Bèlgica, es troba entre els Estats membre menys vulnerables, ja que importen més del que exporten als Estats Units.

Per sectors, els més amenaçats per la política aranzelària de Trump són l’automobilístic i el farmacèutic, els pilars del comerç exterior europeu amb els Estats Units. L’agricultura també se situa entre els sectors més sensibles, ja que el país nord-americà és el segon mercat més important de les exportacions agroalimentàries europees.

En el cas d’Espanya, aquest seria precisament l’àmbit més perjudicat, especialment en productes clau com l’oli d’oliva, el vi i els carnis, com el pernil ibèric.

Els punts de contenció.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

A l’arribar a Escòcia, Trump va confessar a la premsa allà present que podria enumerar fins a "vint punts de conflicte" entre la Unió Europea i els Estats Uits, però aquesta xifra la va acabar reduint a entre tres i quatre qüestions pendents molt poc abans que comencés la reunió.

No obstant, en declaracions anteriors, el mandatari havia assenyalat amb insistència els sectors que, segons la seva opinió, col·loquen en desavantatge les empreses nord-americanes en el seu comerç amb Europa. Un dels principals és el de l’automòbil, i Washington ha acusat reiteradament fabricants europeus, com Mercedes i BMW, de beneficiar-se d’un tracte preferent. També va apuntar al sector agrícola, al farmacèutic i al metal·lúrgic.