L’oposició amenaça Bayrou amb una moció de censura pel seu pla de retallades

No havia passat ni una hora des que el primer ministre, François Bayrou, havia anunciat dimarts un pla radical de retallades per acabar amb el monstruós deute que arrossega França, quan l’oposició va llançar el seu contraatac. Agrupació Nacional i La França Insubmisa no van trigar a amenaçar de presentar una moció de censura si el Govern no feia marxa enrere davant el que qualifiquen com "uns pressupostos inacceptables". "És encara pitjor del que esperava, una declaració de guerra al món del treball", va afirmar l’insubmís Éric Coquerel al sortir de la roda de premsa.

Els primers a reaccionar a l’anunci van ser els ultradretans. La líder d’Agrupament Nacional, Marine Le Pen, va expressar la seva desaprovació sobre la proposta d’estalvi de 44.000 milions d’euros: "Si François Bayrou no revisa el seu pla, el censurarem", va advertir. "Emmanuel Macron i François Bayrou són incapaços d’aconseguir estalvis reals i estan passant factura als francesos", va declarar Le Pen, que va lamentar que el cap de Govern no hagi presentat cap estalvi en el cost de la immigració ni en les ajudes per a les energies renovables.

Des de l’altre espectre polític, els insubmisos també van carregar contra un pla basat en la "injustícia" i la "destrucció". "És urgent posar fi al Govern de Macron. Bayrou ha d’anar-se’n", va declarar a X Jean-Luc Mélenchon, que va exigir la sortida de Bayrou, argumentant que els anuncis del primer ministre estaven alimentant una carrera cap a l’abisme i que França s’acostava a un punt sense retorn.

Condemna dels socialistes

No van ser els únics. Els socialistes van condemnar aquesta proposta, que, segons Boris Vallaud, se centra a "ofegar els que tenen poc i demanar poc als que tenen molt, demanar sempre més als que tenen poc. (...) No és ni seriós, ni eficaç, ni just", va escriure Vallaud a les seves xarxes. Crítica que també va recolzar el seu company de partit, Philippe Brun, per a qui "les xifres no quadren".

Per a l’esquerra, al pla li falta la voluntat de fiscalitzar les grans fortunes, mentre que per a la dreta sobren els suposats costos que implica la immigració per a França. Però, per increïble que sembli, aquest projecte de retallades ha aconseguit una unanimitat entre els extrems. Els dos bàndols van coincidir a condemnar l’eliminació de dos dies de festa: el 8 de maig i dilluns de Pasqua. "Cap diputat del partit acceptarà aquesta eliminació", va afirmar el president de la ultradreta, Jordan Bardella, qualificant-la de "provocació" i "un atac directe a la nostra història, a les nostres arrels i a la França del treball".

La mateixa reacció es va produir per part de la líder sindical de la CGT, Sophie Binet: "No parlem de qualsevol cosa, parlem de l’abolició del 8 de maig, Dia de la Victòria contra el Nazisme", va denunciar.

Protestes al setembre

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

Al país de les vagues, la crida a sortir als carrers no es va fer esperar. El secretari general de FO, Christian Grolier, va criticar que el Govern veiés els funcionaris "com una despesa" i va amenaçar de mobilitzar el sector públic al setembre. "Una vegada més es percep el funcionari únicament com una despesa. Cal veure quina és la nostra capacitat de mobilització a l’inici del curs escolar", va assenyalar.

Amb aquest pla, el Govern preveu suprimir 3.000 llocs públics i no reemplaçar un de cada tres funcionaris per jubilació. Una mesura que pretén fer-se efectiva el 2026 però que no s’aturarà allà. La idea de l’Executiu és fer més retallades en educació, sector ja per si mateix debilitat des de fa anys, i en la sanitat, que patirà un ajust pressupostari de 5.000 milions. Mesures que han incendiat també les xarxes socials: "I els rics i els caps. ¿Quan i on paguen?", escrivia un usuari. "És moment de tornar als carrers", comentava un altre.