Els compromisos del Govern amb l’OTAN obliguen a gastar més del 2,1% del PIB

Espanya haurà d’elevar un 30% tot el seu poder militar a base d’adquisicions i tenir allistades (dispostes) dues divisions de Terra per a desplegament ràpid. Són els dos principals eixos del compromís d’aquest país amb l’OTAN, segons fonts militars espanyoles de tota solvència, subscrit en la reunió de ministres del 5 de juny passat dedicada a la determinació dels capabilty targets, els objectius de capacitat que són espina dorsal de l’Aliança.

Els detalls concrets de les capacitats i desplegaments acordats són secrets a disposició només de la cúpula de Defensa i els òrgans principals de direcció dels exèrcits. De fet, és la qüestió clau que no s’explica enmig de la polèmica per la despesa militar i en ple pic de tensió entre Madrid i Brussel·les suscitat després de l’anunci de diumenge passat de Pedro Sánchez que Espanya utilitzarà el 2,1% del seu PIB, «ni més ni menys», en defensa. Les fonts consultades, coneixedores del procés de negociació amb l’OTAN, apunten que aquesta elevació del 30% de poder militar i l’allistament de dues divisions supera el percentatge que ha fixat el president del Govern.

Dilluns passat, lluny d’estar tancada la qüestió, representants diplomàtics espanyols i de països membre de l’organització militar discutien «a camisa arremangada», descriu una de les fonts esmentades. Les converses discorrien en el nivell dels «depùties», segons esglaons d’ambaixada, no per la seva importància: es preserva així de cremar-se la figura de l’ambaixador, que entra en joc en cas de bloqueig total.

La qüestió clau en les exigències de l’OTAN és el que en l’aliança anomenen «readiness», l’estat de preparació, que, per al cas d’Espanya, suposa l’aportació de tropes en ordre de batalla a la defensa de l’àrea regional sud. L’elaboració dels objectius de capacitat la precedeix el disseny de plans regionals de defensa segons la determinació de l’amenaça, i després ve la llista de requisits per complir aquests plans. Ara es tracta de plans semblants en exigència als que hi havia en moments cabdals de la Guerra Freda.

No ha transcendit què suposa una divisió en nombre d’efectius en el marc de l’acord d’Espanya amb l’OTAN. Actualment, l’Exèrcit de Terra disposa de dues divisions: la San Marcial i la Castillejos, cada una amb sis brigades, de manera que l’exigència de l’OTAN absorbiria la pràctica totalitat de la força de Terra. Habitualment, Espanya ha posat a disposició de l’Aliança una divisió amb el seu quarter general; el panorama s’ha tornat ara «molt més demandant», expliquen les fonts consultades.

Recursos «capacitadors»

Tenir preparades dues divisions implica entre 10.000 i 20.000 militars, més una caserna de cos d’exèrcit de mida similar al d’Alta Disponibilitat OTAN que opera a Bétera (València) amb 700 militars, més el que a l’Aliança anomenen «capacitadors», els recursos propis d’un desplegament d’Infanteria: comunicacions, helicòpters de transport i d’atac, artilleria de campanya, artilleria antiaèria, logística i enginyers.

Estar «allistat» suposa disposar de tots els mitjans humans, amb munició, carburant, menjar i aigua per a una setmana o més temps de conflicte, i en disposició de ser transportats en menys d’un mes. I disposar dels capacitadors implica compres molt importants de material, entre les quals, una artilleria de campanya amb míssils de llarg abast que l’Exèrcit no té, amb la recent suspensió del sistema SILAM pel fet de comptar amb tecnologia israeliana.

«És un esforç econòmicament molt alt», explica un alt oficial de les Forces Armades que sí que troba raons per al 3,5% del PIB en despesa militar «core» que promou el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. Entre les capacitats assignades, l’OTAN preveu que Espanya compti en algun moment amb sis vegades més míssils Patriot dels disponibles en les tres bateries que actualment posseeix. Raytheon, la firma americana que les fabrica, no dona l’abast.

En les negociacions de juny –que han de quedar ratificades en la cimera que va començar ahir– va quedar determinat que Espanya i altres països havien d’augmentar el seu múscul terrestre, ateses les missions que es poden assignar. En la determinació de capacitats, l’Armada va sortir poc tocada amb exigències i a l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, com nombroses altres forces aèries de l’OTAN, se li va marcar la necessitat de disposar de caces de cinquena generació.

Espanya té, i està augmentant, els seus esquadrons d’Eurofighter, que són d’una generació anterior. Al Chatham House de Londres, el 9 de juny passat, Mark Rutte va dir que esperava que els aliats compressin «700 F-35», en al·lusió al caça nord-americà furtiu i amb capacitat d’enlairament vertical, el més modern i potent de què es disposa a Occident.

Per a tots els aliats

Els acords amb l’OTAN que impliquen elevar un 30% el poder militar d’Espanya venen a suposar la mateixa exigència per a la pràctica totalitat dels aliats, segons les fonts coneixedores de la negociació, que assenyalen que aquest canvi de model es preveia des del 2023. Aquest augment de les capacitats d’Espanya serà posat a revisió, com a la resta de països aliats, per funcionaris de la divisió de Defence Planning de l’OTAN. Cada equip d’aquesta divisió porta tres països. El que mira a Espanya compta amb tècnics que coneixen l’evolució del país en matèria de defensa des de fa més de deu anys. La seva última visita, en una reunió que anomenen de «target allocation» o assignació d’objectius, va tenir lloc al desembre. «Allà es discuteix ja a matadegolla», relata un executiu espanyol veterà a Brussel·les.

Notícies relacionades

Zelenski vol per a Ucraïna el 0,25% del PIB dels països europeus

Trump afirma que Espanya és un "problema" per a l’Aliança Atlàntica

L’OTAN acostuma a veure la seva planificació amb un doble prisma: el «fight tonight» i el «fight tomorrow». La lluita aquesta nit o lluitar demà al·ludeix a les capacitats actuals i les capacitats del futur, l’avaluació de la qual emana una llista de necessitats del DDA (Deterrance and Defence ot the Euro-Atlantic Area) i l’NWCC (Nato Warfighting Capstone Concept), els dos documents militars capitals de l’Aliança.

Hi ha un canvi d’actitud en l’Aliança des de la cimera de Madrid fins aquesta de la Haia: avui és més urgent. n