Jueus iranians entre aiatol·làs

El pitjor presagi s’ha complert. La guerra entre Israel i l’Iran ha sigut l’escenari més temut per la comunitat jueva de l’Iran des que la revolució va aixecar al poder el gran aiatol·là Ruhollah Khomeini i va néixer la República Islàmica el 1979. En l’actualitat hi ha 9.000 jueus perses repartits a diverses ciutats de l’Iran, pels 90 milions d’habitants del país, la immensa majoria musulmans xiïtes. És una de les més grans comunitats jueves del Pròxim Orient. Els seus representants han condemnat els atacs israelians qualificant-los de "salvatge agressió sionista".

La Constitució iraniana reconeix el judaisme com a minoria religiosa, juntament amb el zoroastrisme i el cristianisme. Els fidels d’aquestes confessions poden practicar els seus ritus i costums religiosos lliurement, sempre que siguin lleials al règim, circumstància que implica, entre altres coses, ser antisionista i contraris a l’Estat d’Israel.

Els jueus de l’Iran afirmen ser abans que res iranians i recorden que formen part de la història de la civilització persa, una de les més grans i influents de l’antiguitat. La seva referència històrica més antiga és el rei persa Cir II el Gran, qui el 539 aC va alliberar de l’esclavitud els jueus i els va permetre tornar a Judea després de conquerir Babilònia. Història que recull la Bíblia hebrea.

Amb el temps han après a conviure amb la teocràcia islàmica. Mantenen un perfil baix i els que dissenteixen dels aiatol·làs es cuiden molt de fer declaracions públiques en contra seu, cosa que, en tot cas, és comuna a la resta de la població. "Som una comunitat religiosa, no política", va dir en una ocasió a aquest diari el responsable d’una sinagoga de Teheran. "Som jueus creients però no sionistes", va afegir.

Penúries econòmiques

Com la resta de la població, pateixen la crisi econòmica derivada d’anys d’embargaments internacionals pel programa nuclear. Una inflació galopant, una moneda en caiguda lliure i l’augment de l’atur són els símptomes del deteriorament aguditzat amb la guerra. La majoria dels membres de la comunitat són de classe mitjana i es dediquen al comerç, principalment a la joieria i el tèxtil.

La llibertat de culte els permet tenir sinagogues –una vintena només a Teheran–, escoles pròpies, cementiris i un hospital, un dels més importants del país, on són atesos tant jueus com musulmans. Políticament, la comunitat té reservat un dels 290 escons del Parlament. Avui l’ocupa el diputat Homayoun Sameh, que ha expressat la seva repulsa als atacs israelians i ha donat suport al dret del seu país a defensar-se.

La tolerància religiosa contrasta amb la discriminació que pateixen en l’àmbit laboral. Tenen vedat accedir a qualsevol càrrec públic de rellevància, excepte a l’escó. No poden formar part de la judicatura ni com a comandaments de les Forces Armades. A més, tenen prohibit viatjar a Israel.

Aquestes restriccions els han privat dels beneficis de què disfrutaven durant el regnat del xa Mohammed Reza Pahlavi (1941-1979), el monarca que va reconèixer l’Estat d’Israel el 1950. Tres anys més tard, el xa va donar suport al cop d’estat ordit pels EUA i el Regne Unit que va desbancar el llavors primer ministre elegit democràticament, Mohammed Mosaddeq. El xa es va convertir llavors en un fidel aliat de Washington, en amic d’Israel i el monarca d’una dictadura.

Modernitzar el país

Els jueus van participar activament en el projecte del xa de modernitzar i occidentalitzar la societat iraniana en el marc d’un Estat secular. La coneguda com a Revolució Blanca, que va arrencar en la dècada dels 60, en va acabar enriquint uns quants i empobrint gran part de la població. Per controlar la creixent dissidència, el monarca va potenciar el seu aparell repressiu, la Savak, la temible policia secreta.

En aquella època, la comunitat jueva es va dividir entre els fidels al xa, a qui atribuïen la seva prosperitat, representats per antics dirigents, i els joves activistes jueus prodemocràcia. A les portes de la revolució, el 80% dels jueus pertanyien a la classe alta o mitjana alta.

Notícies relacionades

Alliberat Siarguei Tsikhanouski, líder opositor de Bielorússia

Zelenski diu que hi ha 700.000 russos lluitant al front ucraïnès

Una de les figures que va representar aquest èxit va ser Habib Elghanian, president de la societat jueva de Teheran, un dels homes més rics i poderosos del país. Elghanian va ser una dels milers de persones que van ser executades després de la caiguda del xa i l’arribada al poder de Khomeini. Els judicis eren exprés i mancats de garanties processals. Elghanian va ser acusat d’"espionatge sionista".

Després del canvi de règim, més del 80% dels jueus –llavors eren uns 100.000– es van unir al gran èxode. Molts se’n van anar a Israel; altres, als EUA.