L’opositor Lee Jae-myung guanya les eleccions a Corea del Sud

Corea del Sud ha tancat els sis mesos més agitats de la seva democràcia amb la previsible clatellada a la formació conservadora. Les eleccions, enteses com un referèndum a l’inaudit autocop del desembre, han donat la presidència al progressista Lee Jae-myung, del Partit Democràtic (PD), amb un avantatge desacostumat al país asiàtic. La participació del 79%, la més alta en gairebé tres dècades, certifica que no eren aquests uns comicis més.

El recompte provisional al tancament d’aquesta edició, amb el 40% de les paperetes escrutades –i també les enquestes a peu d’urna conjuntes de les principals televisions–, atorgava als progressistes el 49% dels vots enfront del 42% del Partit del Poder Popular (PPP). Aquesta bretxa aproximada era la pronosticada en la vigília i Seül revelarà avui els resultats oficials. "Ha quedat demostrat el rotund judici del poble sobre el règim insurrecte", va aclarir Park Chan-dae, diputat del PD.

La calma és rara en la política sud-coreana, sorollosa i passional, però d’aquests comicis s’espera que tornin certa estabilitat després d’encadenar tres presidents en funcions i protestes de carrer massives. No s’ha oblidat el record de l’enviament dels militars al Parlament al desembre ordenat per Yoon Suk-yeol al·ludint a una esotèrica confabulació de progressistes i nord-coreans. El Tribunal Constitucional va ratificar el seu impeachment parlamentari i l’expresident s’enfronta a càrrecs d’insurrecció i rebel·lió que preveuen la cadena perpètua o la pena de mort, tot i que aquesta no es compleix al país.

Lee assoleix la presidència després de dues derrotes electorals. No era el candidat perfecte: polèmic, indòcil i amb resistències en les seves pròpies files, ha freqüentat els escàndols, va ser acusat de corrupció i abús de poder i l’espera un judici per fals testimoni. Però el PD hauria guanyat presentant una cadira davant la desintegració conservadora. El seu candidat, Kim Moon-soo, havia sigut ministre de Treball amb Yoon i va rebre el seu suport en les eleccions. Al PPP li urgia repudiar el seu expresident i va fer el contrari. L’orfandat dels conservadors més assenyats va greixar un inèdit transvasament a les files liberals. El principal encert de Lee va ser reivindicar el PD com un partit "conservador" en contrast amb l’"organització criminal d’extrema dreta" del PPP.

És la geopolítica, i no l’economia, la que fixa l’eix. La segona acumula símptomes inquietants: atur juvenil creixent, consum minvant i inflació. La tasca més immediata és arreglar la barrabassada causada pels aranzels del 25% aprovats per Trump, fatals per a la seva indústria tecnològica i automobilística. Les exportacions als Estats Units van caure a l’abril i Lee ha promès arreglar-ho com sigui. "M’arrossegaré entre les seves cames si és el que he de fer pel meu poble. Tot i que no soc un ninot tampoc. Corea del Sud té bones cartes per jugar en les negociacions", va avançar.

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

Possible acostament a la Xina

En les seves relacions amb el veïnat i Washington s’espera un cop de volant. Yoon va trencar el sa equilibri entre les dues superpotències cultivant només les atencions de Washington. Per estrènyer l’eix Estats Units-Japó-Corea del Sud, que tant satisfeia l’estratègia de Joe Biden al Pacífic, Yoon va haver d’ignorar els vells laments del seu poble per les barbàries de l’imperialisme nipó. Lee pretén reconciliar-se amb la Xina després d’anys tensos. "¿Per què ens ha de preocupar tant que la Xina i Taiwan s’acabin enfrontant?", va inquirir setmanes enrere.