Tunísia, dictadura i xenofòbia

La Comissió Europea estudia deportar persones refugiades i migrants a tercers països, seguint l’estela fallida del Regne Unit i Itàlia. L’Executiu comunitari va presentar el mes passat una llista de països que, segons la seva opinió, haurien de ser considerats "segurs" per rebre les persones que arriben a Europa de manera irregular. Un d’aquests és Tunísia, un país sotmès a un règim repressiu on es persegueix i s’empresona en massa la dissidència, se censuren els mitjans de comunicació i es registren violents actes de xenofòbia contra migrants subsaharians, induïts des de dalt de tot del poder.

Tunísia viu sota el bastó de comandament del president Kaïs Saïed, que va assumir el poder absolut el 2021 després de protagonitzar un autocop. La mesura de força va acabar amb la transició democràtica que va arrencar després de la caiguda del dictador Ben Ali el 2011, com a conseqüència de la Revolució dels Gessamins. Tunísia va ser l’únic país que va aconseguir sobreviure a la Primavera Àrab fins a l’autocop, que l’ha tornat a col·locar en el punt de partida.

El nou règim autoritari ha tirat per terra una transició no exempta de perills. Passar d’una dictadura de 23 anys a un règim de llibertats no va ser una tasca fàcil, més encara en el món àrab, amb partits islamistes i progressistes disputant-se el poder a les urnes. Malgrat les dificultats, els esforços de les forces democràtiques van tenir reconeixement internacional el 2015, quan van ser guardonades amb el premi Nobel de la pau.

L’homosexualitat, un mal

Però una economia en caiguda lliure després de successius atemptats gihadistes contra el turisme i l’enquistada corrupció va acabar desgastant els successius governs. La desafecció va rebre resposta en les presidencials del 2019, en les quals Saïed, outsider de la política, va guanyar amb més del 72% dels vots. Conegut amb el sobrenom de Robocop, pel seu caràcter rígid i auster, aquest jurista conservador és partidari de la pena de mort i afirma que l’homosexualitat és un mal introduït a Tunísia per estrangers.

Poc després d’arribar a la presidència va haver de fer front a la pandèmia. El país nord-africà va ser un dels més afectats del continent. La nefasta gestió de la crisi va provocar fortes protestes per l’elevada xifra de contagis i de morts. Les restriccions van generar més atur, en un país amb un alt percentatge d’economia informal. El juliol del 2021 Saïed va culpar de la situació el primer ministre, a qui va cessar junt amb el govern. Va suspendre les activitats del Parlament, va assumir el poder judicial i va anunciar que dirigiria el país a cop de decrets llei.

L’autocop va tenir llavors cert suport popular, tot i que el recolzament al president ha caigut en picat. Les cites a les urnes celebrades des d’aleshores han destacat per la poca participació. En les presidencials de l’any passat, en les quals Saïed va obtenir més del 90% dels vots (xifra recurrent en la història de les dictadures àrabs), només va aanar a votar el 29% de l’electorat.

La repressió del seu mandat ha quedat reflectida en el macrojudici celebrat a l’abril i en què 40 persones, entre dirigents de l’oposició, activistes, periodistes, advocats i empresaris van ser condemnats a penes de presó d’entre 13 i 66 anys acusats de "conspirar contra la seguretat de l’Estat". "La detenció arbitrària s’ha convertit en la pedra angular de la repressió i múltiples detinguts s’enfronten a la pena de mort per les seves declaracions o activitats polítiques", afirma un informe recent de Human Rights Watch.

Gestió de les fronteres

Les condemnes van tenir una resposta tènue per part de la UE, més preocupada per mantenir els acords amb Tunísia en matèria de migració. El 2023, Brussel·les va firmar un memoràndum en què el país nord-africà es comprometia a desincentivar la sortida de migrants de les seves costes. A canvi, el règim ha obtingut una generosa ajuda econòmica per a la "gestió de les fronteres".

El problema migratori no només afecta els subsaharians que trien Tunísia per fer el salt a Europa; també els mateixos tunisians que en els últims anys han arribat a milers a les costes d’Itàlia. Però el règim centra la seva persecució sobretot en els no nacionals amb pràctiques xenòfobes. El president és el primer a incitar el racisme entre la població tunisiana alimentant la teoria conspiradora del "gran reemplaçament", molt estesa entre l’extrema dreta europea.

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA permet a l'Administració Trump revocar l'estatus legal de més de 532.000 migrants residents

Drons, càmeres i IA a les fronteres

La versió de Saïed afirma que una "empresa criminal" pretén "canviar la composició demogràfica" de Tunísia per transformar-la en un país "només per a africans", desposseint-lo de "caràcter àrab i musulmà". Les seves paraules van desencadenar una onada d’agressions a immigrants a la ciutat costanera de Sfax, punt de sortida de pasteres cap a la costa italiana.

El règim ha desmantellat diversos campaments de migrants en aquesta ciutat i altres localitats. També n’ha traslladat molts a la frontera de Líbia i Algèria, i els han abandonat en ple desert sense menjar ni aigua. Alguns han mort de set. I mentrestant, la UE mira cap a una altra banda.