L’obscur mecanisme per a l’‘ajuda’ a Gaza

Gaza Humanitarian Foundation

Obligats a caminar durant quilòmetres fins al sud de Gaza sota un sol de justícia. Amuntegats entre tanques i calaixos de contenció. Vigilats per mercenaris armats nord-americans ocults rere passamuntanyes. I sota les bales dels soldats israelians quan una part dels milers de persones desesperades que esperaven a les columnes de la fam es van abalançar sobre el punt de distribució. Aquest va ser l’estrena del nou mecanisme de distribució de l’ajuda humanitària posat en marxa per Israel amb suport dels Estats Units per apartar les Nacions Unides de l’empresa i forçar els gazians a concentrar-se al sud. Un estratagema cuinat durant mesos, liderat per individus sense experiència en el sector, amb un exagent de la CIA que va fer carrera amb la guerra bruta a l’Amèrica Central entre els seus protagonistes i amb l’opacitat de tot l’organigrama com a bandera.

El nou mecanisme s’ha posat en marxa sota una premissa que ha demostrat ser falsa. Durant mesos el Govern de Benjamin Netanyahu ha repetit que la fam a Gaza és culpa de Hamas, a qui acusa de robar l’ajuda humanitària per alimentar els seus milicians i finançar-se amb la revenda al mercat negre. Però aquesta afirmació no solament ha sigut refutada per l’ONU i la resta d’organitzacions que treballen a la Franja, sinó també pel mateix aparell de seguretat israelià. Dilluns, durant una reunió a porta tancada, els militars van afirmar que, dels 110 saquejos que han documentat a Gaza, cap no ha sigut perpetrat per Hamas, segons va publicar el Canal 12 israelià, sinó per "bandes armades", "clans" i, en un grau més petit, civils desesperats.

Apartar les Nacions Unides

Sigui com sigui, el pla va començar a gestar-se a finals del 2023, poc després de l’atac massiu de Hamas sobre el sud d’Israel que va posar en marxa la posterior venjança apocalíptica de l’Estat jueu. Va partir d’un grup de militars a la reserva i empresaris israelians vinculats a l’Exèrcit, agrupats de manera informal en l’anomenat Fòrum Mikveh Israel, segons les investigacions de Haaretz i The New York Times. El grup buscava fórmules per arrabassar a Hamas el control de Gaza i, conscients que seria difícil aconseguir-ho únicament mitjançant la força militar, van concebre un sistema per fer servir l’ajuda humanitària com a arma per fer avançar els objectius polítics.

El pla havia de complir dues condicions: apartar de la distribució l’ONU, un testimoni incòmode que documenta els abusos israelians als territoris ocupats i ajuda els palestins a mantenir-se a les seves terres mitjançant els serveis que presta, i alhora alliberar els militars israelians de la distribució de l’ajuda. De manera que van apostar per companyies privades de seguretat per encarregar-se de l’empresa, com van fer els EUA durant l’ocupació de l’Iraq. Aleshores el pla ja havia començat a coordinar-se amb l’oficina del primer ministre, concretament amb l’assessor per a assumptes militars de Netanyahu, el general major Roman Gofman, segons les mateixes fonts.

Mercenaris nord-americans

La selecció es va fer sense un procés obert i competitiu de licitació pública, amb tant de secretisme que ni tan sols s’hi va involucrar l’Exèrcit o el Ministeri de Defensa, segons Haaretz. L’empresa triada va ser Safe Reach Solutions (SRC), una entitat sense experiència en el sector creada a finals del 2023 per Phillip Reilly, un exagent de la CIA que va començar la carrera entrenant els paramilitars de la Contra nicaragüenca i dècades després va ser dels primers a desembarcar a l’Afganistan per caçar Bin Laden. Fa uns mesos els seus mercenaris van començar a ocupar-se de la seguretat del lloc de control militar de Netzarim, un dels cinc que divideix la Franja transversalment. En l’empresa també hi van participar mercenaris d’UCG Solutions, una altra companyia dels EUA creada per a l’ocasió que ha reclutat veterans de guerra amb un mínim de quatre anys d’experiència en combat a raó de 1.100 dòlars al dia per desplegaments de 45 dies.

Notícies relacionades

El Suprem dels EUA permet a l'Administració Trump revocar l'estatus legal de més de 532.000 migrants residents

Drons, càmeres i IA a les fronteres

"Juntament amb els EUA vam crear una companyia composta per ex boines verdes que van treballar amb USAID distribuint ajuda pel món, últimament a Haití", va reconèixer en una entrevista l’ambaixador d’Israel a Washington, Yehiel Leiter, referint-se a SRS. "Van crear la companyia per distribuir l’ajuda a Gaza", va afegir. Per finançar el pla, rebutjat per les agències de l’ONU i les oenagés que operen a la Franja, que s’han negat a cooperar amb la iniciativa, es va crear la Gaza Humanitarian Foundation, , registrada a Suïssa i a Delaware després de l’inici de la guerra. Tots dos pel mateix advocat que va registrar SRS.

Però la fundació suïssa no va trigar a morir. Va anunciar que tancava després que les autoritats helvètiques comencessin a investigar-la. No ha sigut el seu únic problema. Diverses de les figures que ha mirat de reclutar amb reconeixement en el sector humanitari s’hi han girat d’esquena o han dimitit. L’últim a saltar del vaixell va ser Jake Wood, el director executiu de la fundació. Va argumentar que "no és possible implementar el pla" d’una manera que respectés "els principis d’humanitat, neutralitat i imparcialitat" que regeixen el sector humanitari.