Alemanya i els nòrdics alerten d’una sostinguda "amenaça russa"

El flanc est de l’OTAN, més Alemanya, no han necessitat comprovar com el president rus, Vladímir Putin, ignora els esforços per a un alto el foc per entendre, com aparentment li ha passat al dirigent nord-americà, Donald Trump, que Moscou no busca la pau. "Hem de defensar-nos. Estem sota l’amenaça permanent [de Rússia] i ho estarem durant molt de temps", va assegurar ahir el canceller alemany, Friedrich Merz, després de reunir-se a Finlàndia amb els seus aliats dels països nòrdics. "Estem sent atacats, en diverses formes, i ens defensarem", va afirmar al seu costat el primer ministre finlandès, Petteri Orpo, amfitrió de la reunió iniciada la nit anterior amb els seus homòlegs de Suècia, Islàndia, Noruega i Dinamarca, a més dels representants dels territoris autònoms danesos de Groenlàndia i les illes Fèroe, més les sueques Aland.

Per a Merz, la necessitat de reforçar les defenses no es limita a les fronteres exteriors de la UE i l’OTAN o a Ucraïna, sinó a tota la regió bàltica. I l’"agressivitat russa" no és una cosa ambigua, sinó que s’ha materialitzat en forma de ciberatacs, sabotatges a cables submarins o infiltració d’immigració irregular a través de la llarga frontera russofinlandesa –de 1.340 quilòmetres–, les dels països bàltics –Estònia, Letònia i Lituània– o la de Polònia, sigui amb Rússia o amb Bielorússia.

"Mai em vaig fer il·lusions d’un ràpid camí cap a la pau", va afirmar Merz, per destacar com als esforços compartits per la Unió Europea, el Regne Unit i els Estats Units, més el Vaticà, per obrir la via a una treva duradora havien seguit els més ferotges atacs russos sobre Kíiv.

Notícies relacionades

Alemanya i Ucraïna acorden fabricar junts armes de llarg abast

Les ombres un crim

A la reunió del dirigent alemany amb els nòrdics en van seguir dues de bilaterals, una amb Suècia i una altra amb Finlàndia, els dos països que van ingressar a l’OTAN el 2023 arran de la invasió russa d’Ucraïna. Orpo va anunciar en la seva compareixença amb Merz que el seu país pujarà la seva despesa militar del 2% actual al 3%. Merz havia ratificat ja la setmana passada, de visita a Lituània, que Alemanya veu "viable" l’objectiu del 5% que demanen els EUA i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. Es planteja per a això l’horitzó del 2032 i entenent que un 3,5% seria pròpiament despesa en defensa i un 1,5% en infraestructures militars.

Merz, que avui rebrà a Berlín el president Volodímir Zelenski, continua esquivant la pregunta de si subministrarà al Govern de Kíiv els seus anhelats míssils de llarg abast Taurus, capacitats per arribar a objectius situats a 500 quilòmetres.