La UE debat la reclamació d’Espanya de revisar el pacte amb Israel

Els Vint-i-set abordaran avui el pacte d’associació i la clàusula de drets humans

La UE debat la reclamació d’Espanya de revisar el pacte amb Israel
2
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

Fa prop més d’un any, el 14 de febrer del 2024, el Govern d’Espanya, en un moviment sense precedents, va demanar per carta a la Unió Europea que es revisessin "urgentment" els acords que té amb Israel en matèria econòmica i política per la "insostenible" guerra a Gaza. En una carta firmada per Pedro Sánchez al costat del llavors primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar, se sol·licitava a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que estudiés si Israel estava incomplint la clàusula sobre respecte als drets humans de l’Acord d’Associació UE-Israel. Von der Leyen va guardar aquella petició en un calaix.

Avui, 23.000 morts després (d’un total de més de 53.000 des que va començar la guerra, majoritàriament dones i nens) i després de 70 dies de setge total a Gaza i fam en curs, els caps de la diplomàcia dels 27 discutiran aquesta proposta hispanoirlandesa. "Els ministres d’Afers Exteriors debatran la qüestió en el pròxim Consell d’Afers Exteriors, que tindrà lloc el 20 de maig", assegura a EL PERIÓDICO la Comissió Europea. "Qualsevol decisió de suspendre l’Acord d’Associació, o una part, requeriria la unanimitat del Consell", responen a la pregunta de què està impedint a la UE utilitzar aquest acord per pressionar el Govern de Benjamin Netanyahu.

Precisament ahir, 24 hores abans d’aquest Consell, el primer ministre israelià va anunciar que permetrà l’entrada de menjar "bàsic" a Gaza per evitar la fam i alleujar la pressió "diplomàtica". "La pressió europea i l’amenaça de sancions també d’Israel ha sigut la raó que ha donat el ministre d’Exteriors d’Israel, Gideon Saar", al gabinet de Govern perquè impulsar aquesta decisió, segons el diari israelià Kan.

Setge a Gaza

Des que Espanya i Irlanda van enviar aquella carta, molts països han canviat de posició respecte a Tel-Aviv, especialment en les últimes setmanes pel setge a Gaza i l’anunci d’una ofensiva per conquerir-la. En els últims dies, França, Suècia i els Països Baixos han obert la porta a afegir-se a la iniciativa de revisar l’Acord d’Associació UE-Israel.

Aquest text estableix el marc jurídic de les relacions comercials, diplomàtiques, científiques o polítiques de la Unió Europea amb Israel. A l’article 2 s’estableix que les relacions entre els signants (els països de la UE i llavors també el Regne Unit) s’han "de fonamentar en el respecte dels drets humans".

Notícies relacionades

L’acord va entrar en vigor el juny del 2000, i des d’aleshores guia la relació entre les parts. Es fixen les exempcions aranzelàries a Israel, que exporta a la UE al voltant d’un 28% del total de les seves vendes a l’exterior. Gràcies a aquest acord es permet als estudiants israelians accedir al programa d’intercanvi Erasmus. Es concedeixen beques a les universitats israelianes dins del programa europeu de desenvolupament científic Horizon. Alguns dels programes conjunts han rebut crítiques d’eurodiputats i organitzacions de drets humans perquè són tecnologies de doble ús, civil i militar.

Els que proposen que s’utilitzi la clàusula de drets humans per revisar la relació amb Israel recorden que el Tribunal Internacional de Justícia ha establert la plausibilitat que l’Exèrcit del país estigui portant a terme actes de genocidi contra els palestins a Gaza. El Tribunal Penal Internacional ha demanat la detenció del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per presumptes crims de guerra. Diversos informes de les Nacions Unides recullen també proves de genocidi i crims de lesa humanitat.