Ministres clau per a l’economia, el rearmament i la immigració

El líder conservador alemany Friedrich Merz es va convertir dimarts passat, després d’una accidentada votació, en nou canceller de la República Federal d’Alemanya (RFA) al capdavant d’una coalició amb els socialdemòcrates. Serà la cinquena aliança d’un govern nacional entre les dues formacions que s’han alternat el poder en la primera potència europea. Repeteix l’esquema dels executius que durant tres legislatures va liderar Angela Merkel, llavors de línia més centrista que el dretanisme que ara representa Merz.

A la Unió Cristianodemòcrata (CDU) li corresponen set ministeris, a més de la cancelleria, mentre que a la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) se li n’adjudiquen tres més. Set seran també els ministeris del Partit Socialdemòcrata (SPD). En la recerca d’equilibris, a la socialdemocràcia li han correspost tres ministeris clau: Finances, Defensa i Assumptes Socials i Treball. Entre els adjudicats al bloc conservador destaquen Exteriors, Economia i Interior.

Economia: Katherina Reiche.

De 51 anys i de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Reiche és l’aposta de Merz per rellançar l’economia alemanya, després de dos anys en recessió i davant els pronòstics que auguren que seguirà a la zona de l’estancament aquest any. La seva designació va ser rebuda amb aplaudiments des de l’àmbit econòmic, al qual pertany, ja que entrarà en el Govern des de la posició de cap de la filial del gegant energètic E.ON Westerenergie.

Afers Exteriors: Johann Wadephul.

De 62 anys, Wadephul serà el primer titular d’Exteriors de la CDU des de fa sis dècades. Aquest ministeri ha correspost tradicionalment al soci menor, una pràctica que ara es trenca com un reflex de la voluntat de Merz de portar directament la seva política exterior. Entre els seus desafiaments hi ha buscar un equilibri amb els EUA, el gran aliat de qui Alemanya ja no pot fiar-se, sigui pel suport exprés de Donald Trump a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) o pels seus amenaçadors aranzels.

Interior: Alexander Dobrindt.

De 54 anys i de la CSU bavaresa, de línia més dretana que el seu partit matriu, la CDU, a Dobrindt li correspondrà portar a la pràctica la promesa de Merz d’aplicar des del primer dia del seu mandat mesures destinades a una reducció dràstica de la immigració irregular. Una cosa que implicarà les devolucions en calent a la frontera alemanya. Polònia ja ha expressat la seva protesta davant aquest propòsit que, segons Varsòvia, no pot aplicar-se unilateralment. La línia dura migratòria és part de l’estratègia de Merz per recuperar electorat perdut en direcció a l’AfD.

Vicecancelleria i Finances: Lars Klingbeil.

De 47 anys i copresident de l’SPD des del 2021, Klingbeil va ser l’estrateg que fa tres anys i mig va portar a la victòria electoral Olaf Scholz. Assumirà Finances, ministeri clau per gestionar les arques públiques de l’Estat, i ho farà amb una Alemanya que, per fi, s’ha desprès del dogma de l’austeritat per autoritzar la despesa pràcticament il·limitada en Defensa i inversions de fins a 100.000 milions d’euros en la posada al dia de les infraestructures del país.

Defensa: Boris Pistorius.

De 65 anys i socialdemòcrata, Pistorius repeteix en el càrrec després d’haver mirat en l’anterior legislatura de donar credibilitat al compromís de Scholz amb la Zeitenwende –canvi d’era– en Defensa. A la invasió d’Ucraïna va respondre Scholz amb compromisos de solidaritat amb Kíiv, tot i que llastats per la seva lentitud en la presa de decisions. Haurà de plasmar en la realitat aquesta voluntat. Entre les seves incògnites immediates hi ha si dona llum verda als míssils de llarg abast Taurus a Ucraïna i si secundarà la coalició de voluntaris del francès Macron i el britànic Starmer.

Treball: Bärbel Bas.

Notícies relacionades

Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust

El Papa defensa en la seva primera homilia una Església que faci front als que la ridiculitzen i menyspreen

De 57 anys i socialdemòcrata, Bas accedeix a Assumptes Socials i Treball després d’haver sigut en l’anterior legislatura presidenta del Parlament. Es va caracteritzar des d’aquest lloc pels seus esforços per mantenir a ratlla l’AfD i neutralitzar, sense caure en partidismes, les seves arengues incendiàries. Ara haurà de lluitar per portar endavant la promesa socialdemòcrata d’elevar el salari mínim interprofessional a 15 euros per hora treballada –dels 12,85 euros actuals– i evitar que la despesa en defensa o en inversions impliqui retallades en el teixit social alemany.

Macron i Merz proclamen una «nova arrencada» de l’eix franco-alemany

«Crearem un nou Consell de Defensa (franco-alemany) que impulsi les inversions i el rearmament», va dir ahir el president francès, Emmanuel Macron, davant l’acabat d’elegir canceller alemany, Friedrich Merz. «Els europeus no podem prescindir dels EUA. Però és clar que hem d’augmentar la nostra despesa en defensa. I això és el que farem», va afegir Merz a París, menys de 24 hores després d’assumir el càrrec. Les prioritats compartides són, en paraules del líder francès, la sobirania, la política de seguretat i la competitivitat europees.Merz no va donar pistes clares sobre els seus plans immediats, especialment pel que fa a Ucraïna. Alemanya està disposada a «implicar-se en el control d’un alto el foc entre Rússia i Ucraïna, en cas que s’aconsegueixi», va assegurar. Però per plantejar-se la participació dels seus soldats en una missió en territori ucraïnès s’ha de produir una «treva duradora», una cosa que depèn fonamentalment, va afegir, de la voluntat de Rússia de posar fi al conflicte.El compromís amb Ucraïna, la necessitat d’avançar cap a una «sobirania defensiva d’Europa», sense desvincular-se de l’OTAN i el compromís de París i Berlín d’augmentar la seva despesa en defensa van ser els eixos de la primera trobada entre els dos líders. Però ni la presència de Macron va aconseguir treure Merz de la seva indefinició entorn de l’enviament a Ucraïna dels míssils de llarg abast Taurus que anhela Kíiv. Sí que va avançar que el seu propòsit és mantenir «aviat» una conversa telefònica amb Trump, així com de viatjar «pròximament» a Ucraïna. No preveu, no obstant, una primera trobada personal amb el president dels EUA. G. C.