El catolicisme trumpista dels EUA amenaça d’allunyar-se del Vaticà

El seu papat, no obstant això, va coincidir amb la puixança d’un catolicisme ultraconservador als EUA que en bona part ha crescut mobilitzant-se en contra seu. Aquest moviment abraça i reviu velles pràctiques, com per exemple les misses en llatí que Francesc va intentar limitar o l’ús dels vels i la doctrina més immobilista en assumptes de gènere, justícia social o medi ambient, en què Bergoglio va fer uns discrets passos d’obertura. I aquests tradicionalistes extrems van acusar Bergoglio d’anar massa a l’esquerra i de fer passos per abraçar la modernitat o per fer més atractiva l’Església per als joves que, segons ells, només han servit per crear confusió i no per guanyar fidels.

El papat de Francesc va coincidir també amb l’auge de moviments populistes reaccionaris d’extrema dreta als EUA i arreu del món occidental i amb l’arribada al poder en dues ocasions de Donald Trump. I va veure néixer els anomenats catòlics MAGA, sigles corresponents al moviment trumpista "Make America Great Again" (Fer que els EUA tornin a ser grans), amb figures emblemàtiques com Steve Bannon o com el vicepresident J. D. Vance, un convers recent (2019) que es va guanyar una reprimenda del Papa quan intentar utilitzar la doctrina per justificar les polítiques contra els immigrants de Trump.

Aquesta branca ultraconservadora, tradicionalista i reaccionària té encara números petits, però guanya força i exhibeix el seu múscul als EUA, no només per la presència en els estaments de poder més alts (cinc dels sis jutges conservadors del Tribunal Suprem i un 20% del gabinet de Trump són catòlics) sinó també a través d’una xarxa d’universitats, centres d’estudis i laboratoris d’idees, així com per un potent ecosistema de mitjans de comunicació, xarxes socials i creació de contingut d’internet. I ara que ha arribat l’hora de determinar la successió de Francesc, mira també d’elevar la seva influència al conclave vaticà.

"No convé menysprear-los"

Malgrat que els nord-americans catòlics conservadors són encara una minoria, experts com Massimo Faggioli, un professor d’estudis religiosos de la Universitat de Villanova, han avisat que "no convé menysprear-los". Són, com recordava a Politico l’expert, inusualment rics i influents i el Vaticà, amb els seus problemes econòmics pel dèficit o les pensions, els necessita. "Per a ells aquest conclave és només una batalla en una guerra de dècades", deia Faggioli, que ha considerat la idea que si el resultat del conclave no és el que esperen aquests conservadors, ansiosos per evitar una línia de continuisme amb Francesc, bé podria produir-se un "cisma líquid", on no hi hauria una ruptura formal, però sí dues parts que cada vegada s’ignoren més.

"La por és que bàsicament es podrien tornar una Església catòlica independent del Vaticà", deia Faggiolo a The Wall Street Journal, on Stephen White, responsable del Catholic Project a la Universitat Catòlica de Washington, també comparava aquesta possible ruptura per línies nacionals amb escissions que es van produir a l’Església anglicana. El Catholic Project de White va realitzar el 2022 un estudi que remarca el canvi transcendental cap al tradicionalisme que s’està produint a l’Església catòlica dels EUA, començant pel seu clergat. En el sondeig es van entrevistar 3.500 sacerdots del país i el 80% dels ordenats des del 2020 es van definir com a "conservadors" o "ortodoxos".

Francesc era conscient de la força d’aquesta onada i del poder de la branca conservadora als EUA i no ocultava la seva preocupació. Ja abans de xocar amb Vance, va combatre contra alguns dels seus representants emblemàtics, com el cardenal Raymond Burke, el seu crític més vocal en la jerarquia nord-americana, o també Joseph Strickland, que va ser bisbe de Tyler (Texas). I el 2023 el Papa va advertir d’una "actitud reaccionària molt forta i organitzada" a l’Església catòlica dels EUA. "M’agradaria recordar a aquesta gent que anar cap enrere és inútil", va dir. Va alertar, a més, del que passa "quan les ideologies reemplacen la fe".

La seva alarma no n’ha frenat el creixement. Segons les dades del centre Pew, avui el 53% dels catòlics nord-americans s’identifiquen com a republicans, mentre que el 43% ho fan com demòcrates, i són percentatges paral·lels als del vot catòlic en les últimes eleccions presidencials. Si el 2020 Trump i Joe Biden (el segon president catòlic dels EUA) es van repartir gairebé a mitges els vots de catòlics, el republicà li va treure 11 punts d’avantatge a Kamala Harris en aquesta part de l’electorat.

Notícies relacionades

Morenatti guanya el Cirilo Rodríguez de periodisme

Pugen els ultres, baixa l’esquerra

Segons el centre Pew, un 78% dels catòlics nord-americans tenien una visió favorable de Francesc, però el número genèric oculta el corrent de divisió: aquesta aprovació arribava al 90% entre els demòcrates, però es quedava en menys del 70% entre republicans. I tot i que un 60% dels catòlics volen una Església més inclusiva, els que volen que es mantingui més fidel a la tradició, tot i que signifiqui perdre fidels, són ja el 37%.

"Els cardenals se n’adonen que els seus feligresos tendeixen realment més al conservadorisme i tindran això a la ment quan siguin al conclave", va dir també a Politico John Yep, que va fundar el 2022 Catholics for Catholics. Aquesta agressiva organització política és part de la nova xarxa de poder i influència catòlica ultraconservadora als EUA que està intensificant el seu treball de creació d’opinió en les jornades prèvies al conclave. I estenen opinions, però també lideren campanyes contra papables a qui s’oposen.