Una multitud acomiada el papa Francesc a la basílica de Sant Pere

Amb aquesta solemnitat que l’Església catòlica només escenifica en els seus moments més importants, entre cors de la capella Sixtina i el so de les campanes, el Vaticà ha obert aquest dimecres les portes perquè centenars de milers de persones desfilin i retin el seu últim homenatge al difunt Papa, mort dilluns per un vessament cerebral i una posterior insuficiència cardíaca. Després de traslladar el cadàver des de la casa de Santa Marta –on Francesc vivia i va morir– a la basílica de Sant Pere, i després d’oficiar-se una missa, es va iniciar una processó amb uns 80 cardenals que va concloure amb l’entrada de Francesc per la porta central de la basílica.

La imatge no va defraudar. En un taüt de fusta simple i adornat amb una tela vermella, eldifunt Papa va ser portat sobre les espatlles per 14 sediaris amb monyo i guants blancs, escortats per 8 lloarders de la Guàrdia Suïssa papal i 14 penitenciaris amb unes estoles vermella i torxes. Van passar a acomiadar-se després, de dos en dos, cardenals, bisbes, sacerdots, diaques i altres eclesiàstics i gentilhomes, que s’anaven inclinant davant el taüt del Papa.

A partir d’aquell moment, en un dia assolellat a Roma, desenes de milers de persones, fidels comuns, van començar la seva peregrinació. Uns 20.000 ja eren a la plaça, i els primers fidels van començar a entrar a la basílica entorn de les 10.30 hores, després que els responsables de seguretat de Roma i les autoritats vaticanes comencessin l’operació.

Vinguts de tot el món

Aleshores, enmig del gran desplegament policial, ja s’havien començat a veure les escenes més curioses a la plaça de Sant Pere. Joves vinguts des de tot arreu d’Itàlia per retre homenatge al Papa. Famílies senceres que arribaven des de Mèxic, Austràlia, les Filipines, o Espanya. Monges de països d’Àsia i Àfrica. Molts d’ells disposats a esperar hores i hores a l’aire lliure per tal de poder entrar a la basílica de Sant Pere i postrar-se davant Francesc.

Com la Geraldina, una italiana de 32 anys. «Sí que vull fer la cua. És un moment històric. Aquest Papa va fer la diferència al parlar a joves homosexuals, no discriminava les persones», explicava la jove, del nord d’Itàlia. «Esperaré hores si ho he de fer», coincidia el Joseph, el seu nòvio australià, de Sydney. 

Més enllà, l’Aranceli, una enginyera mexicana de 28 anys, anava amb un grup amb guia. «Estic aquí amb la meva mare i les seves amigues. Som sis i totes volíem ser aquí avui», explicava. «És una gran pèrdua per a l’Església. Aquest ha sigut el Papa que més es va enfocar en els pobres, i que va saber parlar el seu llenguatge», opinava la germana Mary, de Kenya, que buscava, una mica perduda, la cua per accedir a la basílica amb quatre monges francisques de Timor Oriental.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

No hi van faltar, de fet, també els turistes sorpresos per l’enrenou. Com un grup de dones de Corea del Sud que preguntava com visitar les obres dels Museus Vaticans, i un altre grup de joves de Guatemala. Molt sorpresos, ells, per uns gegants fusells antidrons que portaven alguns soldats de l’Exèrcit italià presents a la plaça.

En aquesta commoció una mica caòtica, la jornada dimecres a la tarda amb la segona congregació general de cardenals, l’òrgan suprem durant aquesta etapa de transició que decideix sobre les exèquies, la successió i els assumptes ordinaris de la Santa Seu.