Isabel Celaá, ambaixadora davant la Santa Seu: «Al Papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador»

Isabel Celaá (Bilbao, 1949) ha sigut la cap de missió al Vaticà durant les visites l’any passat de la vicepresidenta Yolanda Díaz i, després, de Pedro Sánchez. La personalitat política del papa Francesc era una oportunitat d’or diplomàtica per al Govern progressista de coalició. Argentí i de visió clarament progressista, ell, no obstant, rebutjava definir-se com a tal o com a conservador. Simplement, diu la també exministra d’Educació, era a prop dels assumptes del carrer, ja fossin les guerres, el canvi climàtic o la igualtat de gènere. El Govern ha decretat tres dies de dol nacional.

¿Com han sigut les relacions hispanovaticanes aquests anys? Les relacions amb el govern d'Espanya han estat molt fluides, més enllà de raons de raons de gent aliena. Les trobades del papa amb el president Pedro Sánchez [el primer el 2020 i el segon 2024] han anat molt bé. No es limitaven a un “hola què tal”, sinó que parlaven dels desafiaments contemporanis. Les relacions bilaterals han sigut bones. 

¿Va aprofitar Espanya el seu caràcter progressista? A aquest papa no li agradava ser qualificat com a progressista ni com a conservador, era un governant a qui li interessaven els desafiaments contemporanis. Va parlar de forma molt clara en relació amb el canvi climàtic o la presència de les dones a l’església. Va fer canvis importantíssims, com situar les dones on no s’havien vist abans. Ara mateix, la governadora de Ciutat del Vaticà és una dona, Rafaela Petrini. 

¿Creu que li hauria agradat portar el canvi més enllà? Segurament. Ell tenia el concepte del sínode com a element actiu d'una Església en marxa, que ha anat aprofundint. Ha entrat en les maneres d’actuar de l’Església. Ell volia una Església del poble i per al poble, volia eliminar la pompa, odiava el clericalisme. Serà difícil que l’Església d’ara torni a ser la d’abans. També volia canviar allò litúrgic. He escoltat que va dir que va demanar un sol taüt de fusta, i no tots tres que se solen utilitzar. 

Si la relació era tan bona, ¿per què no va visitar Espanya? Ell no anava a molts llocs, per exemple d’Europa. Deia que, com que els viatges serien limitats, elegiria llocs llunyans, on no se solia anar. Per exemple el viatge a Mongòlia del qual parla Javier Cercas en el seu recent llibre. Va anar a Oceania, a Papua Nova Guinea, llocs on generalment els Papes no havien viatjat abans. Però sí que tenia al cap haver vingut a les Canàries, o Lampedusa. 

¿Per ser clau en la qüestió migratòria? Per ser llocs on la seva presència tindria un sentit d’acompanyament. El mateix president del govern el va convidar a venir a les Canàries. La relació ha sigut fluida perquè el papa Francesc ha mirat de prop el món que va viure de prop. Sabia llegir la contemporaneïtat, sabia llegir els mitjans de comunicació. Era un home amb experiència que ha viscut experiències molt greus, com l’Argentina militaritzada. I que, com a cap provincial dels jesuïtes, coneixia les tasques de govern.

¿Hi havia sintonia en la política internacional? Es va reunir amb el president, amb Félix Bolaños, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz, i totes les trobades amb el govern d’Espanya han sigut molt positius. Ell sempre tenia molt a dir, des d’aquesta perspectiva, hi ha hagut una gran entesa: en els abusos de l’Església, en l’acollida d’immigrants, en igualtat de drets de dones i homes, i en termes de cures del planeta. 

¿Quan va parlar amb ell per última vegada? L’última vegada que vaig parlar amb ell va ser poc abans que entrés a l’Hospital Gemelli. Jo l’acompanyava abans que entressin les visites oficials. 

Notícies relacionades

Els països del Golf aposten per l’augment d’impostos com a via de finançament alternatiu al petroli i al gas

Marzio G. Mian, periodista i assagista: "Trump i Putin tenen un acord per repartir-se l’Àrtic"

En privat, ¿parlava del gir cap a la dreta de la política internacional, del que anomenen internacional reaccionària? Ho feia també públicament. Ahir mateix, a l’urbi et orbi va parlar sobre immigració o sobre la preocupant extensió de l’antisemitisme.

I sobre Gaza... Sempre parlava de la «martiritzada Ucraïna» i l’«ensangrentada Gaza». Parlava amb la parròquia de Gaza diàriament, i sobre la fam de Gaza. Però també d’altres conflictes oblidats com el Iemen, Sudan o el Congo. Ell era ecumènic, parlava per a tothom.