Els EUA reclamen a Espanya més despesa en defensa i eliminar la «taxa Google»

El secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va demanar aquest dimarts al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, una despesa més gran en defensa per part d’Espanya i li va expressar la seva queixa per l’anomenada «taxa Google » que Hisenda, i altres països, apliquen als serveis digitals. El secretari del Tresor també es va queixar per l’aplicació d’altres barreres no aranzelàries davant de productes i serveis dels Estats Units, com podrien ser impostos i exigències regulatòries espanyoles.

Així ho fa notar l’administració nord-americana en un breu però dur i exigent comunicat emès després de la trobada que Bessent i Cuerpo van mantenir a Washington. En el comunicat, s’informa que el secretari i el ministre van mantenir una conversa «franca» sobre temes «relacionats amb el comerç entre els Estats Units i Espanya», recorrent a un dels adjectius que va utilitzar el mateix Cuerpo per qualificar aquesta reunió: «oberta i franca», a més de «positiva i constructiva».

Despesa en defensa

En la seva trobada amb els mitjans de comunicació, després d’haver-se reunit amb Bessent, el ministre Cuerpo va explicar que li havia parlat a Bessent del compromís d’Espanya amb l’OTAN per complir l’objectiu d’elevar la despesa en defensa al 2% del PIB i de fer-ho «de manera avançada» en el temps.

A més, va explicar al secretari del Tresor la proposta d’Espanya d’ampliar el concepte de despesa en defensa: «Hem posat sobre la taula els arguments que ha posat el president del Govern (Pedro Sánchez), assenyalant que no només parlem de defensa, sinó que ampliem el concepte de seguretat. Per a un país com Espanya els elements relacionats amb la ciberseguretat, per exemple, són elements fonamentals», va dir Cuerpo davant la premsa.

Sota aquest segon mandat del president nord-americà, Donald Trump, iniciat al gener, els Estats Units han redoblat la pressió perquè els europeus incrementin la despesa militar més enllà del 2% del PIB pactat a l’OTAN, fins i tot fins al 5%.

Aranzels

Tot i que no correspon a Espanya (sinó a la Comissió Europea, amb qui es va coordinar el viatge institucional de Cuerpo a Washington) la negociació comercial amb els EUA, el ministre va afirmar sortir de la trobada amb la sensació que –després de la moratòria aranzelària de 90 dies decretada per les dues parts–, «hi ha una porta oberta a la negociació» entre la Comissió Europea i els EUA per negociar «una solució justa i equilibrada» que permeti aturar l’escalada d’aranzels.

Segons el criteri d’Europa –va afegir Cuerpo– «el punt de partida» ha de ser la situació prèvia a la imposició de l’actual aranzel general del 10% i dels que han començat a aplicar-se sobre automòbils i sobre acer i alumini. «Estem convençuts que, liderant aquesta negociació per part europea el comissari Maros Sefcovic, podrem arribar a un acord que sigui equilibrat, just i beneficiós per a les dues parts», va expressar el titular d’Economia.

La delicada qüestió xinesa

Les dures crítiques expressades la setmana passada per Bessent contra el viatge de Pedro Sánchez a la Xina van planejar, de forma inevitable, sobre la conversa que van mantenir els responsables d’Economia dels EUA i d’Espanya. Bessent havia dit que un possible acostament al gegant asiàtic seria com «tallar-se el coll» i Cuerpo li va expressar aquest dimarts la determinació de la UE d’aprofundir en la seva relació amb la Xina i de fer-ho compatible amb una negociació aranzelària amb els EUA «justa i equilibrada».

En una notícia exclusiva, el diari ‘The Wall Street Journal’ informa que «els Estats Units planeja utilitzar la negociació aranzelària per aïllar la Xina» i que el secretari del Tresor, Scott Bessent, vol que els socis comercials limitin la intervenció de la Xina en les seves economies a canvi de concessions recíproques».

És a dir, que els Estats Units estaria disposat a negociar menys aranzels i barreres comercials a canvi d’evitar que, per exemple, les empreses xineses s’instal·lin en altres països per utilitzar-los com a via d’accés al mercat nord-americà.

En tot cas, aquest plantejament no es va posar sobre la taula en la reunió d’aquest dimarts a Bessent i Cuerpo, segons fonts coneixedores de la trobada. No en va, les competències sobre comerç exterior no resideixen en els estats membres de la Unió Europea, sinó en la mateixa Comissió Europea.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

En tot cas –segons el que va expressar el ministre als periodistes– Cuerpo va explicar que «la posició de la Unió Europea, no es tracta només d’Espanya, és clara». I va explicar que, per a la UE, la Xina és «un rival, un competidor en moltes àrees», però també «un soci estratègic». En aquest sentit, va afegir que la UE ha d’avançar en el diàleg amb la Xina, «i això, evidentment, no és cap obstacle perquè des de la UE continuem en la voluntat d’aprofundir i assolir un acord amb els Estats Units».

Anant una mica més lluny, el ministre espanyol va donar a entendre que les mateixes autoritats nord-americanes també hauran d’establir un diàleg amb la Xina, «per intentar arribar a un acord, en la mesura que sigui possible, que sigui beneficiós per a tothom».