Els EUA i l’Iran s’insten a continuar negociant després d’una primera reunió «constructiva i basada en el respecte mutu»

La reunió, de dues hores i mitja, havia acaparat totes les mirades, i després d’una setmana d’amenaces, declaracions bel·licoses i males paraules, sobretot del president nord-americà, Donald Trump, la trobada d’aquest dissabte entre l’Iran i els Estats Units ha resultat en unes xerrades «construc tives i basades en un clima de respecte mutu».

Així ho ha confirmat en un comunicat publicat després del final de la reunió el Ministeri d’Exteriors iranià. «Les converses han versat sobre el programa nuclear iranià i sobre un alleujament de les sancions, tot a través de la mediació del ministre d’Exteriors d’Oman», ha continuat el comunicat persa. 

Al principi, les converses han sigut plenament indirectes: les delegacions iraniana i nord-americana han sigut situades en dues sales diferents, i el seu hoste omanita ha intercanviat, entre habitacions, papers, documents, punts, línies vermelles i propostes.

Els enviats iranians han sigut liderats pel ministre d’Exteriors persa, Abbas Araghchi; els nord-americans, per Steve Witkoff, home de confiança de Trump –com ell, multimilionari nord-americà sense gairebé experiència política–, que ha arribat Oman després d’una visita a Sant Petersburg, on el nord-americà va estar reunit aquest divendres amb el president rus, Vladímir Putin. Witkoff és qui lidera les converses internacionals de l’administració de Trump.

Just al final de la reunió, Witkoff i Araghchi han «coincidit i conversat en persona durant uns minuts, i han acordat continuar amb les xerrades la setmana que ve», ha assegurat la delegació iraniana. 

Un país gairebé nuclear

En l’actualitat, l’Iran és reconegut com un país gairebé nuclear: encara no forma part del club dels Estats que posseeixen la bomba –els EUA, França, el Regne Unit, Rússia, la Xina, el Pakistan, l’Índia, la Xina, Corea del Nord iIsrael– però podria entrar en aquest grup, amb tot l’urani enriquit al 60% que posseeix, en poques setmanes o mesos. La decisió de no fer-ho, segons els experts, és un càlcul polític: Teheran ho veu com un risc, una cosa que podria provocar un atac israelià i nord-americà, com ha amenaçat constantment Trump en les últimes setmanes. 

L’Iran, fins ara, ha prioritzat arribar a un acord, i tan sols ha utilitzat el seu programa nuclear i el seu enriquiment d’urani, constantment anunciat amb bombos i platerets, com una eina de negociació; una cosa amb què enfortir la seva mà a la taula de converses. 

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Trump, en les seves declaracions constants a la premsa durant els últims dies, ha anunciat que la seva intenció, per la via diplomàtica o militar, és evitar que l’Iran desenvolupi la seva pròpia bomba nuclear. La intenció de la República Islàmica és prendre un respir econòmic: que Washington aixequi part o totes les sancions que va imposar Trump el 2018, quan va trencar el primer acord nuclear, i l’Iran pugui sortir de l’aïllament internacional –i enorme crisi inflacionària– en què es troba ara. 

El 2018, per exemple, un dòlar nord-americà equivalia a 40.000 rials iranians. Ara, el canvi se situa per sobre del milió de rials: els iranians han vist com el seu poder adquisitiu s’ha dividit per 25 en aquests set anys.