Un pas endavant i un pas enrere en la negociació entre EUA, Rússia i Ucraïna
Analistes, polítics i ‘think tanks’ acusen el Kremlin de fer servir "maniobres dilatòries" per arrencar concessions de pes per a Moscou, com el cessament dels enviaments d’armes a Kíiv
	Un pas endavant, un altre pas enrere. Un acord que es pacta i que ni tan sols és respectat en les hores següents al seu anunci. Una proposta que pretén mostrar comprensió cap a les demandes russes, que és seguida immediatament pel plantejament de noves condicions de part del Kremlin. Uns protocols de negociació que no semblen ser respectats ni pels mediadors ni per les parts en disputa. I, finalment, un president, Donald Trump, que públicament i sense cap mena de filtre no té objecció a fer servir arguments disseminats per la propaganda russa.
Ja fa set setmanes que duren les negociacions tripartides entre Rússia i Ucraïna impulsades per representants nord-americans per materialitzar una de les principals promeses electorals de Trump als votants nord-americans: posar fi "en 24 hores" a la guerra d’Ucraïna. I la contesa, amb les seves aclaparadores xifres de baixes, prossegueix sobre el terreny, aliena a les maratonianes converses que estan tenint lloc a Riad, capital de l’Aràbia Saudita, o als prolongats contactes telefònics del magnat novaiorquès amb el president Vladímir Putin. Una manca de resultats concrets que, a més, comença a fer efecte entre els instigadors de les negociacions. Marco Rubio, secretari d’Estat dels EUA, acaba de declarar que se sabrà "en setmanes i no mesos" si Rússia "es pren seriosament" la recerca de la pau, mentre a l’altra banda de l’oceà, els seus col·legues europeus, capitanejats per l’alta representant de la UE per a Exteriors, Kaja Kallas, exigien al Kremlin que posés fi a les "maniobres dilatòries". "Rússia ha de dir sí a l’alto el foc en un període raonable. No podem estar esperant eternament", ha declarat el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares.
Carmen Claudín, investigadora sènior del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob), comparteix per complet l’anàlisi dels caps de les diplomàcies europees i nord-americanes. "El costat nord-americà ho està intentant seriosament; el costat rus està fent servir tàctiques dilatòries", constata.
"Una capitulació"
L’acadèmica considera que el Kremlin no ha renunciat als seus objectius principals, que al seu parer equivalen a "una capitulació" i que es resumeixen en tres: no entrada a l’OTAN, reconeixement dels territoris ocupats i límits a la mida i el poder de les forces militars ucraïneses. "Putin pensa que si ara ho pot aconseguir amb Trump per la via diplomàtica, ¿per què no intentar-ho?", constata, abans de recordar que la diplomàcia russa "és una màquina ben greixada" que té al davant "amateurs", amb referència als representants nord-americans en les converses.
Sense relator
Notícies relacionadesLes seves conclusions coincideixen amb les informacions difoses per l’agència Bloomberg durant els últims dies. En un article titulat Putin aposta que Trump li entregarà les concessions sobre Ucraïna que espera, una font russa d’alt nivell sota anonimat assegura que el Kremlin "espera l’aixecament d’algunes sancions i el cessament dels enviaments d’armes" des d’Occident a Ucraïna, i assenyala que el president rus no té por de l’enduriment de sancions sobre el petroli. L’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), la font més fiable respecte al desenvolupament i l’evolució de les hostilitats i la diplomàcia, cita una valoració de l’Oficina del Director de la Intel·ligència Nacional, que aposta perquè Putin optarà per prolongar la guerra si no aconsegueix els seus objectius mitjançant la diplomàcia. El president rus "sembla determinat i disposat a pagar un preu elevat pel que considera un moment definitori en la seva competició estratègica amb els EUA, la història mundial i el seu llegat personal", remarca.
A més, res del que ha passat a la capital saudita durant les últimes setmanes sembla seguir "els cursos habituals en aquest tipus de negociacions", certifica Claudín. No hi ha relator, es desconeixen els calendaris d’inici d’alto el foc i no hi ha garants sobre el terreny per certificar que els acords pactats s’estan complint, o per assenyalar les parts bel·ligerants que incompleixin amb els seus termes. "Desafortunadament, actualment no hi ha un mecanisme clar de vigilància i control", ha lamentat recentment el cap de l’Oficina Presidencial d’Ucraïna, Andriy Yermak, amb referència a l’alto el foc pactat al mar Negre, abans de demanar la implicació de Washington. "Creiem que és la part nord-americana la que té tota la capacitat per posar-lo en marxa", ha afegit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
 - SEGURETAT SOCIAL I PENSIONS El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys
 - Successos Els Mossos "cacen" un lladre "spiderman" que en 45 dies va robar en una vintena d’habitatges de Barcelona
 - Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
 - Crisi a la Generalitat Valenciana Mazón dimiteix sense convocar eleccions i apel·la a Vox per nomenar un nou president
 
- Crítica de llibres ‘Mentideros de la memoria’, de Gonzalo Celorio: retalls de temps
 - Aquests són els millors supermercats per comprar pa, segons l’OCU
 - Lluita per la presidència del Barça L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió
 - Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
 - Declaració Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»
 
			