Oposició russa, entre l’exili i el silenci

En una colònia penal de l’Àrtic coneguda com a Llop polar, aïllat, passant fred i son (no se li permetia dormir més d’una hora seguida) i amb l’únic possible alleujament de poder veure de manera molt esporàdica l’aurora boreal, va morir el 16 de febrer del 2024 l’opositor rus Aleksei Navalni. La seva pèrdua va ser molt significativa per a l’oposició, ja que era un dels seus principals rostres.

El Govern del país ho sabia i per això va pressionar els seus pròxims perquè l’enterressin de manera anònima a Salekhard, a la regió septentrional de Iamàlia, on va trobar la mort i lluny d’on va viure gran part de la seva vida, Moscou. Finalment, el seu últim adeu el febrer del 2024 es va permetre a la capital russa i es va convertir en una gota de protesta contra el règim diluïda en un oceà de silenci. Malgrat aquesta notícia tan dura, l’oposició russa no va abaixar els braços. Amb dificultats, penes de presó, por i en moltes ocasions des de l’exili, un any després mantenen la lluita contra el president rus, Vladímir Putin, i el seu Govern. Altres noms importants com Ilià Iaixin, Vladímir Karà-Murzà o Iúlia Navàlnaia, entre d’altres, viuen ara en països de la UE. Els dos primers van estar un temps empresonats, acusats de difondre informació falsa sobre l’Exèrcit rus i Karà-Murzà també per "alta traïció".

Simpatia sense perdó

Notícies relacionades

La justícia italiana posa el focus en grans marques de luxe en la investigació pel treball esclau en tallers clandestins

L’OTAN ignora les amenaces bèl·liques de Putin contra Europa

L’última mai va estar entre reixes però va patir el calvari del seu marit, que abans de trobar la mort a la colònia penal va ser víctima d’un enverinament que a punt va estar d’acabar amb la seva vida i va entrar i va sortir de presó en repetides ocasions. Després de la seva pèrdua, Iúlia va prometre recollir el testimoni i fins i tot va apuntar que quan Putin abandoni el poder intentarà postular-se per ser presidenta de Rússia. Per ara veu impossible tornar al seu país i manté una lluita des de l’exili amb altres compatriotes.

La simpatia per Navalni o per qualsevol del seu entorn pròxim és una cosa que no es perdona a Rússia. Els grans noms de la dissidència russa mantenen el pols des de fora de les fronteres russes, on no tenen marge per lluitar. Opositors de tots els colors han vist com les opcions eren anar-se’n o callar. Demòcrates. Liberals opositors a Putin. Membres de la comunitat LGTBI. Independentistes de diferents regions. Fins i tot militars proguerra i nacionalistes que van tenir la llengua massa afilada van passar per la presó. La persecució contra qualsevol indici de crítica no ha decrescut i fins i tot busca recrear-se amb les condemnes.