Trump descol·loca la UE

L’Administració nord-americana de Donald Trump ha deixat completament descol·locats els seus aliats de la Unió Europea (UE) i de l’OTAN, tant pel sobtat anunci de l’obertura "immediata" de negociacions entre els Estats Units i Rússia per posar fi a la guerra a Ucraïna com pel marc preestablert per a aquestes negociacions: renúncia d’Ucraïna a ingressar en l’OTAN i a recuperar les seves fronteres anteriors al 2014 i exclusió de qualsevol garantia futura de seguretat nord-americana. Per a Trump els aliats europeus no compten si no és per fer les tasques que els encarreguin. Tampoc era gaire millor amb l’Administració de Joe Biden, però sí que era més dissimulat i menys explícitament humiliant.

La llarga conversa telefònica de Trump amb el president rus, Vladímir Putin, i el marc negociador detallat prèviament a la seu de l’OTAN pel secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, són el fruit d’unes quantes setmanes de discretes prenegociacions a través d’intermediaris entre la Casa Blanca i el Kremlin, que es van amagar als aliats europeus.

Davant l’expectativa europea de victòria ucraïnesa, Washington ha assumit la crua realitat sobre el terreny: Kíiv, malgrat l’ajuda militar i financera occidental i els errors i la limitada eficàcia militar russa, no pot derrotar les forces invasores russes per falta de tropes. Ucraïna té quatre vegades menys població que Rússia, hi ha prop d’un milió d’homes en edat militar que han abandonat Ucraïna per no anar al front, les desercions es xifren en 100.000 i els reclutaments forçats en ple carrer no cobreixen les abundants baixes acumulades.

Mentre Ucraïna segueix en la superfície només gràcies a l’ajuda financera occidental, l’economia russa resisteix més bé que l’europea, malgrat les sancions, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). Rússia ha mostrat que està disposada a anar a la guerra per impedir que Ucraïna entri en l’OTAN, mentre que ni els ciutadans i ni els governs de l’OTAN aniran a la guerra contra Rússia perquè Kíiv pugui ingressar en l’Aliança Atlàntica.

Després d’una declaració institucional conjunta de França, Alemanya, Espanya, Itàlia, Polònia, el Regne Unit, la Comissió Europea i Ucraïna per reclamar "una pau justa" i la participació de Kíiv i Europa en les negociacions, Hegseth va assegurar que Ucraïna hi serà present i també que els aliats europeus "hi tindran algun paper". Però va insistir que serà Trump qui liderarà la negociació.

El paper reservat pels EUA als seus aliats europeus, segons Hegseth, és aportar les futures garanties de seguretat a Ucraïna després del final de la guerra. Però amb l’excepció que les tropes europees desplegades en una eventual força de pau en territori ucraïnès no estaran cobertes per la protecció de l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord i que un atac contra aquestes tropes no estarà protegit pel compromís de defensa mútua col·lectiva de l’OTAN i dels EUA.

L’enviament de tropes europees a Ucraïna per garantir la pau sense cobertura de l’OTAN pot ser molt problemàtica, ja que els últims sondejos del proatlantista Consell Europeu de Relacions Internacionals (ECFR) i del britànic YouGov indiquen un rebuig ciutadà majoritari dels països europeus a enviar soldats a Ucraïna.

L’altre paper que Washington reserva per als seus aliats europeus consisteix a assumir totalment la responsabilitat de la seguretat del territori europeu de l’OTAN en matèria de forces convencionals. Per fer-ho, Hegseth va repetir l’exigència de Trump que l’objectiu de la despesa en defensa ha de passar del 2% al 5% del producte interior brut (PIB), un percentatge que és molt superior al 3,4% que hi destinen els Estats Units.

La despesa en defensa

Notícies relacionades

Matança d’Israel en una cafeteria de Gaza, punt de reunió de periodistes

Una Dinamarca pel rearmament té la presidència semestral de la UE

Hegseth va esmentar Polònia com a exemple, ja que dedicarà a defensa el 4,7% del seu PIB el 2025. Però aquest percentatge és inassumible per a la majoria d’aliats europeus perquè implicaria reassignar fons molt elevats de la despesa social, els serveis públics i les inversions en infraestructures al pressupost militar i no seria acceptat pels votants, segons avisa un informe de l’agència de qualificació Moody’s.

La massiva mobilització a Bèlgica de dijous és un avís sobre el rebuig ciutadà dels ajustos antisocials. Per a Espanya, que només dedica a defensa l’1,28% del PIB, arribar al 5% implicaria dedicar-hi uns 59.000 milions addicionals més cada any; a França la despesa militar addicional anual pujaria a 83.000 milions; a Itàlia, a 75.000, i a Alemanya, a 121.000.