L’espanyol alliberat per tuaregs proucraïnesos

"Els segrestos són una catàstrofe per al nostre país; la nostra tradició ens ensenya que els hostes i els estrangers són sagrats, i que l’amfitrió els ha de protegir fins i tot amb la seva vida". Qui parla així a través del telèfon des d’una ciutat europea és Inkinane ag Attaher, responsable militar del Front d’Alliberament de l’Azawad (FLA), la milícia rebel tuareg aliada d’Ucraïna que lluita contra el Govern prorús instal·lat a Bamako, capital de Mali, després del cop d’Estat del 2021.

Attaher ha accedit a explicar a EL PERIÓDICO els detalls del dificultós alliberament de Joaquín Navarro Cañada, un arqueòleg espanyol segrestat el 14 de gener al sud d’Algèria per un grup de bandits que pretenia entregar-lo a la branca local d’Estat Islàmic, amb presència al nord de Mali. Segons la seva versió, en unes hores els tuaregs van identificar els segrestadors, els van detenir mentre avançaven cap a territori sota control gihadista i van aconseguir que els l’entreguessin sense disparar un sol tret, mitjançant intenses maniobres de pressió. "No vam iniciar un assalt perquè no volíem posar en perill la seva vida", puntualitza Attaher.

Tan bon punt es va conèixer la notícia de la captura de Navarro Cañada, alguns integrants del FLA van aconseguir establir la identitat dels capturadors, uns bandits sense capacitat per mantenir l’ostatge i gestionar un segrest d’elevat perfil com aquell, motiu que els obligava a creuar la frontera amb Mali. Allà el volien vendre a Estat Islàmic del Gran Sàhara, la franquícia local d’ISIS present al nord-est del país contigu a Níger, també governat per un Executiu situat en l’òrbita del Kremlin. Els bandits eren cinc, tot i que en realitat, segons Attaher, pertanyien a una xarxa mafiosa "composta per una desena de persones".

"Vam anar a parlar amb els pares [dels segrestadors] i vam establir contacte directe amb ells", continua. Dos dies després de la captura, combatents tuaregs del FLA sota la direcció del comandant M’barek ag Akli van envoltar els capturadors en un punt del desert al nord de Mali situat a 200 quilòmetres del límit fronterer amb Algèria, i els van impedir avançar cap a la zona sota control dels gihadistes ultraradicals. Va ser en aquell moment quan van començar les difícils negociacions per a l’alliberament de l’ostatge.

"Els vam dir: ‘O ens entregueu el pres, o tindreu molts problemes, serà la guerra’", continua. Els bons oficis dels tuaregs van trigar gairebé una setmana a fructificar, però no hi havia dubte que tenien més bones cartes que els segrestadors. "Els capturadors sabien que, si venien l’ostatge, haurien d’integrar-se amb ells perquè no podrien fer res més en la vida", explica el responsable militar tuareg. "Érem els únics que podíem impedir" que l’ostatge "fos entregat a Estat Islàmic, perquè el Govern de Mali no té cap presència a l’Azawad" (nom amb què els tuaregs es refereixen al nord de Mali), remarca el responsable. Per la seva banda, Algèria, territori on es va produir el segrest, va oferir facilitats per a l’alliberament, ja que aquests incidents perjudiquen la seva reputació internacional i la indústria turística al sud del país, acaba dient el portaveu tuareg.

L’ombra de Moscou

La irrupció de Rússia i les seves milícies paramilitars al Sahel a finals de la passada dècada ha posat potes enlaire la regió: ha trastocat completament els conflictes latents, ha provocat realineaments entre els bàndols en disputa i ha forjat noves aliances. Els anys 2020 i 2021, els dos cops d’Estat a Mali van portar al poder una junta militar que ha estret vincles amb Moscou i ha aconseguit l’expulsió del territori de França, l’antiga potència colonial.

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

En altres estats africans hi va haver moviments similars, com a Níger el 2023, quan va prendre cos la idea, filtrada per la intel·ligència nord-americana el 2023, que el Kremlin busca crear "una confederació d’estats antioccidentals a l’Àfrica", aprofitant la pèssima imatge de les antigues potències colonials entre la ciutadania, i això, de passada, inseria la regió del Sahel en l’actual pugna geopolítica mundial.

Davant aquesta situació, el Govern d’Ucraïna ha estret vincles amb grups opositors i milícies oposades als governs colpistes africans recolzats pel Kremlin. Entre el 25 i 27 de juliol de l’any passat, els combatents tuareg van anunciar haver matat 80 mercenaris russos en una emboscada a Tinzaouatene, a prop de la frontera amb Algèria. Des de Kíiv, el portaveu de la intel·ligència militar ucraïnesa, Andrí Iussov, va admetre que havien subministrat informació als rebels. Segons Le Monde, instructors ucraïnesos també estarien impartint formació en el pilotatge de drons.