D’euroescèptics a antiimmigrants

Al contrari del que molts temien, cinc anys després del Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea s’ha convertit en una advertència sobre una cosa a evitar, i no un model a seguir. El grup parlamentari europeu dels anomenats euroescèptics o eurohostils va quedar desorientat després de la marxa de l’UKIP (Partit de la Independència del Regne Unit). No obstant, lluny de desaparèixer, els que van mantenir-se, majoritàriament d’extrema dreta, van trobar una nova bandera comuna: les polítiques antiimmigració.

"¿On són els euroescèptics? Segueixen allà, però han canviat d’estratègia", explica a aquest diari Joseph Ganderson, investigador de l’University College London. La ruptura dels vincles comercials amb la UE va costar al Regne Unit més de 32.000 milions d’euros només en els dos anys posteriors al Brexit, segons un recent estudi de la London School of Economics. Després del referèndum, Matteo Salvini a Itàlia i Marine Le Pen a França donaven l’enhorabona al Regne Unit i repetien: "Ara és el nostre torn". No obstant, amb les dades a la mà, l’opinió pública europea s’ha allunyat de les ambicions separatistes i els polítics han eliminat el discurs separatista dels mítings i les xarxes socials.

"Han canviat la seva oposició contra la UE per voler canviar-la des de dins", diu Marta Lorimer, de la Universitat de Cardiff. Europa ha abraçat el final de les hostilitats separatistes, però la reintegració de la ultradreta a la taula de negociació per dissenyar el projecte europeu ha portat a la normalització de posicions ideològiques que demanen menys integració europea i més autonomia dels estats.

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

Fortalesa

Les polítiques antiimmigració van íntimament lligades a la lliure circulació de béns i persones de la zona Schengen, el principi de la qual ha sigut posat en qüestió pels partits d’ultradreta. Demanen una mena de Europa fortalesa en la qual, si no hi ha controls duaners interns, sigui a canvi de reforçar els límits externs. És més, els estats membres poden tancar les seves pròpies fronteres sota la declaració d’estat d’emergència, com es va fer durant la covid, una cosa que segueix sobre la taula per raons allunyades de la salut pública i més ideològiques.