Des de Washington amb ardor

Els programes electorals són el més semblant a un contracte entre partits i ciutadania. Per això, quan el resultat dels comicis converteix el compromís en full de ruta de l’Executiu es critica aquest per la seva vulneració. Les justificacions s’emparen en bastes excuses en defensa pròpia. Tantes, que han provocat que avui gairebé ningú es llegeixi el document ni li atorgui cap valor. Tampoc els candidats. Però no sempre ha estat així.
De Julio Anguita es recorda el seu "programa, programa, programa" i de Lluís Llach s’oblida que va denunciar judicialment Felipe González per incompliment de promesa electoral per mantenir Espanya en l’Aliança Atlàntica com a president, contravenint l’eslògan socialista de campanya: OTAN. D’entrada, No. La demanda va ser desestimada per falta de facultats legals per jutjar el cas.
Sota el títol de Contracte amb Amèrica, el Partit Republicà dels Estats Units li va donar aquesta entitat oficial el 1994. El seu autor, Newt Gingrich, era un historiador que va arribar a presidir la Cambra de Representants, es va convertir en opositor acèrrim de Bill Clinton, va tenir vel·leïtats presidencials però va renunciar. La seva vida privada anava poc d’acord amb la moral que va exigir al president pel cas Lewinsky. Al contrari, s’hi assemblava massa. Però el seu llegat és una altra cosa.
En aquell manifest d’intencions hi ha molt del que avui projecta, defensa i decreta Donald Trump. És com si, trenta anys després, aquella revolució descrita per Vargas Llosa com una reacció ideològica, cultural i moral a la decadència nacional dels Estats Units hagués superat la seva frustració i trobat la manera de ser adaptada als nous temps, afegint-hi els ingredients llavors encara a l’armari. Algunes frases d’aquell llibre avui són eslògans que repeteixen, sense saber-ho, polítics com Santiago Abascal Conde (Bilbao, 14 d’abril de 1976).
El líder de Vox ha estat a Washington. Convidat a la presa de possessió de Donald Trump, no va aconseguir reunir-se amb ell. Ho va pal·liar penjant en xarxes una fotografia de fa un any i promocionant les seves trobades amb fundacions i col·legues ideològics, que saluden la tornada del magnat com la recuperació del seny i el sentit comú. Al seu parer, el nou inquilí de la Casa Blanca operarà en favor de la llibertat dels pobles i contra els efectes de la globalització i les nocives normatives de l’Europa dels buròcrates. Això va dir cinc dies abans que Trump carregués contra la Unió Europea, perquè ha tractat molt malament els nord-americans.
Batalla del relat
Notícies relacionadesRes és casual. Hi ha una internacional que funciona amb precisió i l’engranatge de la qual Abascal aplica com a president de Patriotes per a Europa, grup que a través dels seus 86 eurodiputats representa 19 milions de ciutadans d’11 països encapçalats per l’Hongria d’Orbán i la França de Le Pen.
S’ha ironitzat molt sobre el vídeo en el qual Javier Milei pregunta per l’espanyol tenint-lo davant. I de la seva fotografia amb el boxejador Connor McGregor al crit de "lluita, lluita, lluita". Però darrere de les anècdotes s’amaga la categoria. La que està guanyant la batalla del relat i que recupera l’abecedari polític de Newt Gingrich, quan aquest va esgrimir a un contrari que li desmentia l’augment de la delinqüència: vostè quedi’s amb les dades que jo m’encarrego de les sensacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Peña Ubiña Mor un escalador a la mateixa muntanya que va matar el seu pare fa 31 anys
- Carme Trilla: "Operacions com la Casa Orsola es podrien fer sense necessitat de mobilització"
- Novetat editorial L’artista que "va morir de tristesa"
- El vestidor del Madrid s’atipa d’un Vinícius a la baixa
- Llum verda per convertir la Masia en la futura seu social del Barça