CURSA CAP A LA CASA BLANCA
¿Com funcionen les eleccions presidencials dels EUA? El sistema electoral, en 8 claus
Els Estats Units són un règim presidencialista que celebra eleccions per elegir el cap de l’Estat i del Govern cada quatre anys de manera invariable. [Seguiu l’última hora de les eleccions als EUA 2020 en directe.]
Així és com funciona el sistema electoral dels Estats Units en 8 claus:
1. ¿Qui es pot presentar a les eleccions?
Qualsevol persona major de 35 anys que hagi nascut als EUA i pugui acreditar que ha residit al país durant, almenys, 14 anys.
Segons l’esmena 22 de la Constitució, introduïda el 1951, no es pot exercir com a president més de dos mandats (vuit anys).
2. Primàries en el primer semestre
El procés electoral nord-americà arrenca uns mesos abans dels comicis del mes de novembre. En el primer semestre de l’any s’activa el mecanisme de les primàries per elegir el candidat de cada partit. Per participar en aquestes eleccions, els ciutadans majors de 18 anys s’han de registrar com a votants. Cada estat regula els requisits del registre, a excepció de Dakota del Nord, on qualsevol veí pot votar en les primàries de qualsevol partit.
En aquesta ocasió, el procés es va iniciar el 3 de febrer amb el caucus d’Iowa. Els caucus són una modalitat de primàries basada en una assemblea en la qual els ciutadans registrats o afiliats al partit en qüestió elegeixen, després d’un debat previ, el seu candidat a mà alçada o dipositant el seu vot en una urna.
3. Unció dels candidats en la convenció
Una vegada celebrades les primàries en tots els estats, cada partit celebra una convenció nacional per ungir el seu candidat a la presidència, que revela al conclave algunes de les línies mestres de la seva campanya. A més, aquest esdeveniment –un dels grans esdeveniments polítics als EUA rebaixat a xou virtual aquest any a causa de la pandèmia– serveix perquè l’aspirant a la Casa Blanca presenti el seu company de tiquet, el candidat a la vicepresidència.
4. El dia de l’elecció, fixat per la Constitució
La data de les eleccions presidencials es va definir poc després de la independència dels Estats Units i s’ha mantingut fins ara. Segons consta a la Constitució, els comicis se celebren el primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre dels anys de traspàs i dels divisibles per 100.
¿Per què aquestes condicions tan encotillades? El motiu és cultural, respon als costums i l’organització de l’època. Es va fixar el mes de novembre perquè encara no és hivern i era més difícil que hi haguessin problemes de transport a causa del temps. I es va especificar que fossin el primer dimarts després del primer dilluns per evitar que coincidís amb la festivitat de Tots Sants (1 de novembre).
5. Arriba el dia E. ¿Qui pot votar?
Igual que en les primàries, poden acudir a les urnes aquells ciutadans majors de 18 anys que s’hagin registrat prèviament com a votants. En aquest cas, a l’estat de Dakota del Nord tampoc és necessària aquesta gestió per exercir el dret al vot.
6. Una elecció indirecta: compromissaris i electors
Les eleccions presidencials als EUA són per sufragi indirecte. Els votants nord-americans no escullen directament el seu candidat, sinó que voten per un compromissari o electors dins de cada estat. Aquests seran els que emetran els vots electorals en nom dels votants. El guanyador és aquell que obté una majoria absoluta de vots electorals, que pot no correspondre’s amb el vot popular.
En total hi ha 538 compromissaris que conformen el col·legi electoral. La xifra equival al nombre de diputats de la Cambra de Representants (435), senadors (100) i els tres delegats de Washington D.C. (Districte de Colúmbia). Es distribueixen entre els 50 estats més el Districte de Colúmbia en funció de la població i és equivalent al nombre de diputats i senadors que correspon a cada territori. Els estats amb més electors són Califòrnia (55), Texas (38) i Nova York i Florida (tots dos amb 29).
Cada estat dicta les normes que fixen el vot dels compromissaris. La majoria concedeix tots els vots electorals de l’estat al candidat que obté la majoria absoluta dels vots populars, amb l’excepció de Nebraska i Maine, que distribueixen el vot proporcionalment entre cada candidat segons el percentatge de vots populars rebuts.
7. ¿Qui guanya les eleccions?
El guanyador dels comicis presidencials és aquell que obté, almenys, 270 vots electorals, independentment que hagi obtingut menys vots populars com va succeir en els últims comicis, en els quals Donald Trump va vèncer Hillary Clinton per 306 vots electorals davant 232 malgrat la que candidata demòcrata va obtenir un 2% més de recolzament popular.
En el cas que cap candidat arribi a aquest mínim, és el Congrés l’encarregat d’elegir el president, segons marca l’esmena 12 de la Constitució.
8. Recompte i investidura
Notícies relacionadesSegons marca la Constitució, el primer dilluns després del segon dimecres de desembre, en aquesta ocasió el 14 de desembre, els electors que integren el Col·legi Electoral emeten formalment els seus vots electorals i els envia al Congrés, on seran recomptats i certificats el 6 de gener.
La Carta Magna també fixa que els presidents han de jurar el càrrec el 20 de gener a les escales del Capitoli, davant el president del Tribunal Suprem, mitjançant la següent fórmula: «Juro solemnement que exerciré fidelment el càrrec de president dels Estats Units i fins al límit de la meva capacitat, preservaré, protegiré i defensaré la Constitució dels Estats Units».
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
-
Ofert per
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Sánchez demana renunciar a fons de la UE per reconstruir València
- Reestructuració bancària Espanya pagarà demà 4.575 milions del rescat europeu a la banca del 2012
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- 448 al dia MAPA | Els 10 radars de Barcelona que més multes han posat aquest 2024
- Massa Liverpool a Girona
- Mbappé, Vinícius i Bellingham validen l’envit d’Ancelotti
- El trasllat dels bombers de l’Eixample perd suports