Dona, negra i pròxima a l’ultraliberalisme

El Partit Conservador britànic va elegir ahir l’exministra de Comerç Kemi Badenoch com la seva nova líder. Badenoch, la primera dona negra a ocupar el càrrec, va aconseguir el suport de 53.806 membres de la militància, davant els 41.388 que va aconseguir el seu rival, l’exsecretari d’Estat d’Immigració Robert Jenrick. Lligada a l’ala més a la dreta del seu partit, la nova líder conservadora ha mostrat posicions dures en contra de les polítiques d’identitat de gènere i ha defensat posicions pròximes a l’ultraliberalisme econòmic. Els seus principals reptes seran unificar el partit després d’un llarg procés de primàries i recuperar la confiança dels electors després de la debacle electoral del juliol, que va provocar la dimissió del fins ara líder, Rishi Sunak.

"El nostre partit és necessari per a l’èxit del país. Però per ser escoltats hem de ser honestos. Honestos amb el fet que hem comès errors", va dir Badenoch després de conèixer el resultat de la votació. "Ha arribat el moment de dir la veritat, de defensar els nostres principis, de planificar nostre futur, de reajustar la nostra política i la nostra manera de pensar, i de donar al nostre partit i al nostre país el nou començament que es mereix. És hora de posar fil a l’agulla i renovar-se", va afegir.

Nascuda a Wimbledon –sud-oest de Londres– el 1980, va passar la seva infància a Nigèria, país d’origen dels seus pares. Malgrat pertànyer a una família benestant al país africà, la nova líder tory no va tenir grans luxes quan va arribar al Regne Unit amb 16 anys per preparar els seus estudis superiors. Va arribar a treballar en un McDonald’s per cobrir les seves despeses a la capital britànica, un apartat del seu currículum que ha explotat electoralment molt més que la seva formació en dret i en enginyeria informàtica a la Universitat de Sussex. Fidel admiradora de Margaret Thatcher, Badenoch ha sigut molt crítica amb l’esquerra des de jove i s’ha presentat davant l’electorat com una dona feta a si mateixa.

A favor del Brexit

Es va afegir al Partit Conservador el 2005 però no va aconseguir un escó en la Cambra dels Comuns fins al 2017, un any després de recolzar públicament el Brexit. Va ocupar llocs de perfil baix en el Govern de Boris Johnson fins que el 2022 va formar part del grup de ministres i secretaris d’Estat que van renunciar al seu càrrec per fer caure el llavors primer ministre, molt desgastat pel Partygate i els escàndols interns. Sota l’ala protectora de l’exministre Michael Gove, Badenoch es va presentar a les primàries aquell any malgrat no haver ocupat càrrecs tan importants com els seus rivals. Va ser eliminada quan quedaven quatre candidats en disputa, de manera que va poder posicionar-se com una de les cares més visibles del partit.

Posicions polítiques

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Des d’aleshores –i fins a la derrota dels conservadors en les eleccions de juliol–, Badenoch ha ocupat llocs de responsabilitat en els governs de Liz Truss i de Rishi Sunak, primer com a ministra de Comerç Internacional i després com a ministra de Negocis i Comerç. Un càrrec des del qual ha seguit defensant les seves inclinacions polítiques amb una posició firma en l’anomenada "batalla cultural" contra l’esquerra i amb la defensa d’un Estat poc intervencionista en matèria econòmica. Durant el procés de primàries va arribar a qualificar d’"excessives" les prestacions per maternitat, tot i que poc després va mirar de matisar les seves paraules i va assegurar que la seva intenció era criticar l’"excessiva regulació" que pateixen les empreses.

Alguns dels seus companys l’han criticat pel seu caràcter rude i combatiu i per la falta de propostes concretes durant la batalla pel lideratge del partit. Ella s’ha limitat a destacar els errors dels seus predecessors assegurant que "el seu discurs era de dretes, però la manera de governar era d’esquerres", i va insistir que la seva prioritat és tornar el Partit Conservador a les seves arrels. Amb l’amenaça d’una dreta populista en auge, a la nova líder tory li queda molt camí per recórrer per aconseguir aquest objectiu.