Enemics d’Europa

La seguretat global està esquerdada i Europa es mou al límit sense entendre ben bé on és el risc, on el principal enemic. ¿És Rússia? ¿És la descomposició del Pròxim Orient? ¿És la ira de Benjamin Netanyahu? ¿És el dèficit tecnològic i comercial? Es multipliquen els fronts, però, a vista dels dirigents, el principal enemic d’Europa no sembla cap d’ells... El nostre principal enemic són els immigrants.

Notícies relacionades

Maduro comença a Nova York un llarg periple judicial

Cuba, Mèxic i Colòmbia: el fantasma de l’‘efecte dòmino’ recorre Llatinoamèrica després de la captura de Maduro

¿De debò són el nostre principal problema? Els moviments ultranacionalistes més radicals s’han encarregat d’expandir el temor i fer creure que els immigrants o són criminals o posen en risc llocs de treball i identitat. La UE ha trigat gairebé una dècada a acordar, l’abril passat, un marc d’immigració i asil que a la pràctica promou accelerar els retorns i reforçar les fronteres a tercers països. Com que no funciona, la proposta italiana de crear camps de deportació a tercers països sembla una solució per allunyar el problema. Una pràctica que ni és nova, perquè ja ho va intentar, sense èxit, Gran Bretanya amb Ruanda, ni serà efectiva, perquè, al marge d’Albània, i potser Kosovo, no hi haurà prou països a la frontera que vulguin mantenir camps de detenció il·legals que es perpetuïn, com passa amb Guantánamo. Un marc per a l’entrada legal d’immigrants a Europa, amb sol·licituds als seus països d’origen de forma ordenada i amb quotes que evitin bona part del tràfic, seria potser més efectiu. Perquè la realitat és que els necessitem. Sense immigrants no hi haurà pensions ni Estat de benestar.

Amb el discurs de la immigració manipulat pels moviments radicals amb l’única finalitat d’aconseguir el poder, en un retorn al passat dels nacionalismes més rancis, la resta de moviments polítics són incapaços d’avançar en una proposta alternativa no només més humana, sinó també més efectiva. Perquè, si analitzem les nostres necessitats, veurem que els enemics d’Europa no són els que venen de fora, sinó els que airegen aquí el discurs de la por i del caos.