Netanyahu diu als EUA que només atacarà centres militars iranians

Els atacs s’estenen per tot Pròxim Orient. Israel va continuar ahir bombardejant la Franja de Gaza de nord a sud, igual que el Líban, amb especial violència sobre la zona de Baalbek. En els dos territoris, es van registrar dotzenes de víctimes mortals. Per la seva banda, el poble israelià també va rebre el flagell de la violència amb un tiroteig al sud d’Israel que va matar un policia i va ferir quatre persones. Al seu torn, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va comunicar a Washington que la seva resposta a l’Iran no suposarà cap atac a infraestructura nuclear ni petrolífera, sinó exclusivament militar, mentre l’Administració del president nord-americà Joe Biden li va advertir que ha de millorar la situació humanitària a Gaza si no vol una potencial suspensió de la venda d’armes nord-americanes.

Almenys 45 palestins han mort en l’última onada d’atacs israelians a Gaza mentre continua el setge d’Israel al nord de l’enclavament. L’onzè dia de la seva invasió terrestre en aquesta zona de l’enclavament palestí, l’Exèrcit va col·locar barrils plens d’explosius per fer esclatar cases i va llançar un gran atac contra el barri d’Al-Faluja a l’assetjat camp de refugiats de Jabalia. El dia anterior un atac aeri israelià contra un grup de palestins que feien cua en un punt de distribució d’aliments va acabar amb la vida de 10 d’ells. Més de 400.000 persones continuen atrapades a la zona, que no han pogut desplaçar-se cap al sud després que les tropes israelianes ordenessin evacuacions forçades per motius de seguretat. Molts d’ells no volen abandonar casa seva per por de no poder tornar-hi.

També al sud de Gaza, a la localitat de Khan Yunis, els atacs israelians van matar ahir 10 membres d’una mateixa família quan els míssils van impactar contra un edifici residencial. El nombre de morts per l’ofensiva israeliana a la Franja durant l’últim any ascendia ahir a 42.344, amb 99.013 palestins ferits, segons el Ministeri de Salut de Gaza. Els bombardejos van seguir ahir en territori libanès. L’agència nacional de notícies va denunciar que el mateix atac que va destruir un edifici a Baalbek, a l’est del país, va danyar l’hospital Al-Murtada, i el va deixar fora de servei. A més, l’atac contra la localitat d’Aitou, al nord del Líban i de majoria cristiana, va deixar 22 morts, 12 dels quals eren dones i dos, nens. En total, dilluns van morir 41 persones al Líban i 124 van resultar-ne ferides.

Al sud d’Israel, un tiroteig a l’autopista al nord d’Ashdod va provocar la mort d’un policia i va ferir quatre persones més. L’atacant va ser neutralitzat per un civil que portava armes mentre disparava a cotxes en moviment. Per la seva banda, dilluns a la nit el diari The Washington Post va confirmar que Netanyahu va dir a l’Administració Biden que està disposat a atacar instal·lacions militars en lloc de petroleres o nuclears a l’Iran, segons dos funcionaris familiaritzats amb l’assumpte. Aquesta informació suggereix que Israel portarà a terme un contraatac més limitat per prevenir una guerra a gran escala.

Notícies relacionades

Els atacs entre Israel i l’Iran s’intensifiquen després dels bombardejos nord-americans

Fordow, Esfahan i Natanz: així són les tres joies del somni nuclear de l’Iran atacades pels EUA

Advertència de Blinken i Austin

A més, ahir alts funcionaris nord-americans van emetre una advertència una mica excepcional als seus homòlegs israelians. En una carta del secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, i el de Defensa, Lloyd Austin, als ministres israelians Yoav Gallant i Ron Dermer enviada diumenge, van advertir que si no aconseguien millorar dràsticament la crisi humanitària de Gaza en el termini de 30 dies, hi hauria "conseqüències", inclosa la potencial suspensió de les vendes d’armes nord-americanes.