Ni Trump ni Harris volen prohibir la tinença d’armes
L’ús de pistoles i rifles als EUA va deixar 46.728 morts el 2023, però en aquell període va disminuir la preocupació social
"Volen treure’t la llibertat d’expressió, volen treure’t el dret a tenir armes", proclamava Elon Musk des del púlpit al costat de Donald Trump davant milers de seguidors a Butler, Pensilvània, de tornada on van disparar a l’expresident al juliol. "I la segona esmena (el dret a les armes) hi és per garantir que tinguem la primera esmena (la llibertat d’expressió)", va afegir Musk.
Especialistes en Dret Constitucional van sortir immediatament a explicar que, de fet, el dret a les armes no és per possibilitar un aixecament violent davant suposades ofenses a la llibertat d’expressió. Però, a més d’inventar aquesta causalitat, Musk parteix d’una altra falsedat: el Partit Demòcrata no vol prohibir les armes. No ho ha intentat Joe Biden i no ho farà Kamala Harris.
"És tan improbable que sigui revocada la segona esmena que fins i tot per als detractors de les armes resulta totalment irreal i ineficient si més no proposar-ho", explica a EL PERIÓDICO Michael Ulrich, jurista de la Universitat de Boston especialitzat en salut pública i Dret Constitucional. Les armes de foc van segar 46.728 vides el 2023, un 3% menys que l’any anterior, però fins i tot així és el tercer any més sagnant que s’ha registrat mai als EUA. Una mitjana de més de 128 morts diàries.
Més de la meitat han sigut per suïcidi, però també homicidis entre els quals destaca la violència domèstica, i tirotejos massius, a l’alça. El cap del Servei de Salut Pública dels EUA va qualificar aquest estiu la violència armada com una "crisi de salut pública". Però al contrari del que pugui semblar amb un oceà pel mig, hi ha un ampli consens social en aquest país de 342 milions de persones i més de 500 milions d’armes: el dret a tenir una arma de foc no es toca.
El debat sobre la regulació
Menys de la meitat dels nord-americans creuen que la violència amb armes de foc és un problema greu. I tot i que hi ha diferències segons afiliació política, els dos costats de l’espectre s’han relaxat: els demòcrates que consideren les armes un problema han passat del 81% al 68% i els republicans, del 38% al 27%. L’únic debat és sobre regular (o no) l’accés a aquest dret constitucional.
Notícies relacionadesPer exemple, amb una revisió sanitària de qui pretén comprar una arma, limitant el calibre per a les armes d’ús civil o augmentant l’edat mínima del comprador (per beure alcohol cal tenir 21 anys però amb 18 es pot comprar una arma a molts estats).
Mentrestant, el tret mortal és una de les cinc principals causes de mort entre la població, la primera en el cas de menors d’edat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Okupació Un propietari recupera la seva vivenda a la platja en una distracció dels ocupes
- Inditex intercanvia terrenys amb Alcampo per fer la nova seu a Sant Adrià
- Obituari Mor als 81 anys Anna Balletbò, exdirigent del PSC
- Novetat Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- La periodista que va dinar amb Mazón el dia de la dana, citada a declarar
- Conduir amb 17 anys serà possible: aquestes són les condicions aprovades per la UE
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- Estrena cinematogràfica El biopic d'Springsteen i la salut mental: música per calmar el soroll
- Assumptes obligats
- Roberto Carretero: "Normalitzar el dolor va fer que em petés el cap"
