Ni Trump ni Harris volen prohibir la tinença d’armes
L’ús de pistoles i rifles als EUA va deixar 46.728 morts el 2023, però en aquell període va disminuir la preocupació social

"Volen treure’t la llibertat d’expressió, volen treure’t el dret a tenir armes", proclamava Elon Musk des del púlpit al costat de Donald Trump davant milers de seguidors a Butler, Pensilvània, de tornada on van disparar a l’expresident al juliol. "I la segona esmena (el dret a les armes) hi és per garantir que tinguem la primera esmena (la llibertat d’expressió)", va afegir Musk.
Especialistes en Dret Constitucional van sortir immediatament a explicar que, de fet, el dret a les armes no és per possibilitar un aixecament violent davant suposades ofenses a la llibertat d’expressió. Però, a més d’inventar aquesta causalitat, Musk parteix d’una altra falsedat: el Partit Demòcrata no vol prohibir les armes. No ho ha intentat Joe Biden i no ho farà Kamala Harris.
"És tan improbable que sigui revocada la segona esmena que fins i tot per als detractors de les armes resulta totalment irreal i ineficient si més no proposar-ho", explica a EL PERIÓDICO Michael Ulrich, jurista de la Universitat de Boston especialitzat en salut pública i Dret Constitucional. Les armes de foc van segar 46.728 vides el 2023, un 3% menys que l’any anterior, però fins i tot així és el tercer any més sagnant que s’ha registrat mai als EUA. Una mitjana de més de 128 morts diàries.
Més de la meitat han sigut per suïcidi, però també homicidis entre els quals destaca la violència domèstica, i tirotejos massius, a l’alça. El cap del Servei de Salut Pública dels EUA va qualificar aquest estiu la violència armada com una "crisi de salut pública". Però al contrari del que pugui semblar amb un oceà pel mig, hi ha un ampli consens social en aquest país de 342 milions de persones i més de 500 milions d’armes: el dret a tenir una arma de foc no es toca.
El debat sobre la regulació
Menys de la meitat dels nord-americans creuen que la violència amb armes de foc és un problema greu. I tot i que hi ha diferències segons afiliació política, els dos costats de l’espectre s’han relaxat: els demòcrates que consideren les armes un problema han passat del 81% al 68% i els republicans, del 38% al 27%. L’únic debat és sobre regular (o no) l’accés a aquest dret constitucional.
Notícies relacionadesPer exemple, amb una revisió sanitària de qui pretén comprar una arma, limitant el calibre per a les armes d’ús civil o augmentant l’edat mínima del comprador (per beure alcohol cal tenir 21 anys però amb 18 es pot comprar una arma a molts estats).
Mentrestant, el tret mortal és una de les cinc principals causes de mort entre la població, la primera en el cas de menors d’edat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- Dol a Hollywood Adeu a Redford, llegenda progressista
- Exposició El duel ‘Leonardo vs. Michelangelo’, en experiència immersiva
- Mobilitat La futura llei del taxi preveu erradicar les VTC urbanes a Barcelona
- Educació La Fundació Bofill proposa un pla per millorar la comprensió lectora
- Pròxim Orient Les mesures de la Comissió Europea contra Israel només afectaran un terç de les importacions
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població
- Cinema ‘Sirat’, d’Oliver Laxe, representarà Espanya als Oscars 2026
- «Genocidi» a Gaza El Govern aprovarà dimarts el decret d’embargament a Israel després de resoldre els esculls a duanes
- El piromusical dels Estopa