L’ONU celebra la seva cita anual plena de dubtes sobre el seu propi futur

En la guerra al Pròxim Orient que Israel va llançar després dels atacs de Hamàs fa gairebé un any i que colpeja Gaza s’allunya cada vegada més la idea d’un alto el foc; molt al contrari, s’ha obert un perillós nou front al Líban. En el conflicte que Rússia va desencadenar el febrer del 2022 amb la seva última invasió d’Ucraïna flota, com sempre, el temor d’una escalada. El Sudan continua dessagnant-se en una guerra civil que amenaça de crear una fam de proporcions històriques. I amb aquests tres fronts bèl·lics oberts, màxims però no únics exponents del caòtic i violent moment geopolític global, en què també creix l’ansietat sobre el futur de les democràcies, les Nacions Unides arriben a la seva gran cita anual amb dubtes remarcats sobre la seva efectivitat davant aquestes i altres crisis i plantejant-se el seu propi camí de futur.

L’intent per mantenir la seva vigència i adaptar-se ha sigut el focus de la Cimera del Futur celebrada diumenge i dilluns, una reunió on es va adoptar un Pacte de Futur i que el secretari general de l’ONU, António Guterres, va defensar com un esforç "per treure el multilateralisme de l’abisme".

Aquest pacte, que inclou 56 recomanacions, va superar un esforç fallit de Rússia de realitzar esmenes que l’haurien debilitat (una cosa que només van recolzar Bielorússia, l’Iran, Corea del Nord, Nicaragua, Síria i el Sudan). Té ambicions destacables, incloent esforços per combatre l’emergència climàtica amb un pla per eliminar els combustibles fòssils dels sistemes d’energia, dotar l’ONU d’un paper en el govern de la intel·ligència artificial o reformar les institucions financeres internacionals.

Neix, en qualsevol cas, tocat per la seva falta de compromisos específics. I la seva gran debilitat rau que, tot i que aborda propostes de reforma i ampliació del Consell de Seguretat, no canvia el que s’ha mostrat com el punt més feble i anacrònic de l’òrgan més poderós de l’ONU davant les crisis actuals: el dret exclusiu de veto que tenen actualment els seus cinc membres permanents: els EUA, la Xina, Rússia, França i el Regne Unit.

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

Debat i adeu de Biden

Aquesta disfunció del Consell pot aventurar-se que quedarà exposada de nou aquesta setmana. Perquè a partir d’avui desfilaran amb els seus discursos els líders i representants de 193 nacions, començant com és tradició pel Brasil i després, com a país amfitrió, els EUA, representats per última vegada pel president Joe Biden. Però a l’hora de la veritat, i amb tres reunions del Consell organitzades per abordar Gaza, Ucraïna i els reptes de lideratge en la resolució de conflictes, es pot anticipar que res canviarà sobre el terreny. En el cas de Biden el comiat és més agre que dolç. En la seva intervenció s’espera una de les moltes defenses que s’escoltaran del multilateralisme, d’aliances reforçades com l’aconseguida amb Ucraïna, però la posició de Biden de suport infrangible a Israel debilita la seva argumentació.