Tebboune aspira a la reelecció en les presidencials

Algèria va viure ahir unes eleccions presidencials amb un guió sense gaire intriga i amb un protagonista principal: Abdelmadjid Tebboune, actual president del país, que previsiblement obtindrà la reelecció. En aquests comicis, que s’han avançat tres mesos, no van participar-hi la majoria dels partits de l’oposició. A més de la candidatura oficialista, només dos partits més es van presentar: el Front de Forces Socialistes i la formació islamista, Moviment de la Societat per la Pau. El país en l’actualitat viu immers en un enduriment de la repressió i l’autocensura s’ha imposat entre l’oposició i les organitzacions que en el passat van recolzar les protestes contra el règim.

Tebboune va arribar al poder fa cinc anys després d’unes eleccions en què la participació va fregar el 40% i amb un important enuig als carrers i queixes al boicot. El 2019, milers de manifestants van sortir a protestar cada divendres per exigir reformes profundes al país. La intenció d’Abdelaziz Bouteflika de presentar-se a un cinquè mandat, després de presidir el país durant dues dècades, va exacerbar les protestes, però les demandes anaven més enllà i demanaven una transició per desallotjar l’elit polític que feia dècades que era al poder. Finalment, el dirigent, de 80 anys i molt deteriorat, va renunciar al càrrec i a la reelecció. En els comicis de desembre del 2019, Tebboune va aconseguir les regnes del país.

Un dels desafiaments que afronta el país és la inflació, un altre és la falta d’expectatives per als joves, i l’escassetat d’aigua colpegen amb força el sud. La principal carta de l’economia algeriana continua sent el gas: el país és un dels deu més grans productors del món i després de la guerra a Ucraïna s’ha convertit en una de les alternatives a Rússia per subministrar gas a Europa.

Notícies relacionades

El dur informe del cas Epstein: el que les víctimes de violacions van explicar a la policia i com els advocats van provar de fer-les callar

Víctimes i congressistes critiquen la censura de documents publicats del cas Epstein

"Hi ha un enduriment de la repressió, i por i autocensura entre l’oposició", explica Laurence Thieux, professora de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid. Segons Amnistia Internacional, després que es prohibissin les protestes el 2020 a causa de la pandèmia "les autoritats algerianes van intensificar la seva repressió".

Les relacions diplomàtiques algerianes s’han tensat aquests anys. Alger acaba de retirar el seu ambaixador de París després de la decisió de França de recolzar el pla d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental, com va passar amb Espanya el 2022. Les relacions amb el Marroc continuen trencades i són habituals els episodis de tensió..