La Xina i els EUA es barallen per les memòries de l’exsecretari de Mao

Aquestes 40 caixes contenen vuit dècades d’història xinesa explicades per un testimoni privilegiat i un tribunal de Califòrnia decideix des de dimarts el seu destí: ¿una universitat nord-americana o Pequín? Són els diaris de Li Rui, secretari personal de Mao Zedong: liberal i reformista, llenguallarg fins a la imprudència i només salvat per les seves impol·lutes credencials revolucionàries. Del Gran Timoner va dir que menyspreava les vides humanes; de Xi Jinping, president actual, que la seva educació era pobra i havia copiat el culte a la personalitat maoista. Li va ser un vers lliure fins a la seva mort el 2019 als 101 anys.

Notícies relacionades

La revolta indígena que engoleix el mar

El BCE calcula que l’euro digital substituirà 5 de cada 10 € físics

Va ser llavors quan la seva viuda, Zhang Yuzhen, va demanar la devolució dels escrits a la Universitat de Stanford. Allà havien sigut enviats per la seva filla, Li Nanyang, resident als Estats Units i ferotge crítica del Partit Comunista, que durant anys havia escanejat, transcrit i catalogat les pàgines paternes. La decisió és complexa per la falta de testament.

Zhang ha vist la seva reclamació recollida per tribunals xinesos però el centre docent nord-americà al·lega que ni tan sols va tenir l’oportunitat de defensar-se i que la falta de divisió de poders a la Xina suggereix la mà política. Amb aquesta demanda pretén que la justícia del seu país la declari com la legítima propietària dels diaris i conclogui una batalla judicial d’un lustre. Un cop d’ull revela el desequilibri de forces: a una banda, una prestigiosa universitat nord-americana; a l’altra, una viuda gairebé nonagenària. La factura dels advocats, difícilment costejable amb els seus ingressos, empeny a alguns a pensar que darrere hi ha el Partit Comunista i la seva voluntat de silenciar el seu passat menys brillant. Ella ho ha negat. Només vol els originals i permetrà que el centre els fotocopiï. Els diaris cobreixen des del 1935, quan l’idealista d’uns vint anys es va afiliar al partit, fins a la seva mort.