La Xina i els EUA es barallen per les memòries de l’exsecretari de Mao

Aquestes 40 caixes contenen vuit dècades d’història xinesa explicades per un testimoni privilegiat i un tribunal de Califòrnia decideix des de dimarts el seu destí: ¿una universitat nord-americana o Pequín? Són els diaris de Li Rui, secretari personal de Mao Zedong: liberal i reformista, llenguallarg fins a la imprudència i només salvat per les seves impol·lutes credencials revolucionàries. Del Gran Timoner va dir que menyspreava les vides humanes; de Xi Jinping, president actual, que la seva educació era pobra i havia copiat el culte a la personalitat maoista. Li va ser un vers lliure fins a la seva mort el 2019 als 101 anys.

Notícies relacionades

Trump avisa Israel que perdrà el seu suport si s’annexiona Cisjordània

Els EUA porten la lluita antidroga al Pacífic

Va ser llavors quan la seva viuda, Zhang Yuzhen, va demanar la devolució dels escrits a la Universitat de Stanford. Allà havien sigut enviats per la seva filla, Li Nanyang, resident als Estats Units i ferotge crítica del Partit Comunista, que durant anys havia escanejat, transcrit i catalogat les pàgines paternes. La decisió és complexa per la falta de testament.

Zhang ha vist la seva reclamació recollida per tribunals xinesos però el centre docent nord-americà al·lega que ni tan sols va tenir l’oportunitat de defensar-se i que la falta de divisió de poders a la Xina suggereix la mà política. Amb aquesta demanda pretén que la justícia del seu país la declari com la legítima propietària dels diaris i conclogui una batalla judicial d’un lustre. Un cop d’ull revela el desequilibri de forces: a una banda, una prestigiosa universitat nord-americana; a l’altra, una viuda gairebé nonagenària. La factura dels advocats, difícilment costejable amb els seus ingressos, empeny a alguns a pensar que darrere hi ha el Partit Comunista i la seva voluntat de silenciar el seu passat menys brillant. Ella ho ha negat. Només vol els originals i permetrà que el centre els fotocopiï. Els diaris cobreixen des del 1935, quan l’idealista d’uns vint anys es va afiliar al partit, fins a la seva mort.