Crepuscle a França

La primera volta de les legislatives a França ha confirmat que el paisatge polític està en plena recomposició. Ja no es valora un horitzó en calma. Els resultats apunten a una molt difícil convivència entre el president Macron i el delfí de l’extrema dreta, Jordan Bardella, si aconsegueix prou escons en la segona volta. La convocatòria d’eleccions ha esvaït el mite del centre. Tradicionalment, a França, el centre liberal s’unia a la dreta i el centre progressista, a l’esquerra. Aquest equilibri permetia mantenir els extrems dins d’un marc polític de majories estables. Després de Mitterrand i Chirac, cap líder de l’esquerra ni de la dreta ha sigut capaç d’imposar la seva proposta als extrems per mantenir les regles del joc. La polarització va portar l’ascens del clan Le Pen.

Macron convocava aquestes eleccions pensant que podria recuperar vots als dos costats del centre. Però la radicalització de la societat a través de les xarxes, els discursos d’odi i les falses promeses de trobar solucions als problemes globals, a través de recuperar l’orgull i la sobirania a l’interior de les fronteres, han fet la resta. Ho hem vist en les eleccions europees i el que acaba de passar a França només és una rèplica a escala. Però l’esquerra del nou front popular ha aguantat bé l’embat. Queda una segona volta a tot o res, on els candidats que han guanyat en cada circumscripció s’enfrontaran al segon, si totes les forces són capaces d’evitar que hi hagi un tercer candidat. El més probable és que surti un parlament molt fragmentat que farà molt difícil els tres anys de presidència que li queden a Macron. Però que un nou Govern, i en aquest cas el de França, caigui en mans d’un partit radical, xenòfob i ultranacionalista és encara pitjor per a la UE que el grapat de diputats ultres que s’asseuran a Brussel·les. Tant de bo en la segona volta s’opti per un mal menor i es promogui un front republicà contra l’ascens ultra. O això o el crepuscle francès serà també, en part, nostre.