Contrapoder

La intervenció a París de Stella Assange, dona i advocada de Julian Assange, en l’homenatge al secretari general de Reporters Sense Fronteres, Christophe Deloire, mort de càncer, va ser commovedora. Va lamentar que Deloire se n’hagués anat sense veure com el fundador de Wikileaks recobrava la llibertat. RSF, amb Deloire al capdavant, va convertir Assange en emblema de la llibertat de premsa. Cinc dies després Stella Assange va escriure a X: "Les paraules no poden expressar la nostra immensa gratitud cap a VOSALTRES– sí, VOSALTRES, que us heu mobilitzat durant anys perquè això fos realitat".

Pablo Mediavilla va ser un dels periodistes que van reconèixer el 2010 el valor d’Assange i els seus hackers: "La força de Wikileaks es basa en dos pilars del periodisme, abandonats pels mitjans tradicionals, que han preferit vendre vaixelles, teletips o candidats presidencials: protegir les fonts i fiscalitzar el poder". Entre les atrocitats revelades per Wikileaks, una matança de 18 civils a Bagdad, gravada des de la càmera de l’helicòpter dels EUA que els va cosir a trets.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

El llavors president nord-americà, Barack Obama, va enarborar el seu puny per esclafar Assange i deixar en entredit el valor de milers de filtracions ("cap d’aquests documents revela res del que no s’hagi informat i que no hagi sigut debatut"). No era així. L’abús de poder i les mentides que s’esgrimeixen per encobrir-lo per part de l’Agència Nacional de Seguretat (ANS), la CIA, el Pentàgon i altres instàncies van quedar en evidència.

Organitzacions com Amnistia Internacional o RSF van recalcar com Washington va voler escarmentar amb Assange (com abans amb Edward Snowden, que segueix refugiat a Rússia després de revelar les il·legalitats de l’ANS) qui gosi mostrar el doble llenguatge del poder. Crims de guerra comesos pels EUA van quedar al descobert. Falta un Wikileaks dedicat a Israel.