Park Heong-joon: "Barcelona és un model de futur per a Busan"

Busan i Barcelona estan a 13.000 quilòmetres de distància. ¿Què les uneix?

Barcelona va ser la primera ciutat germana de Busan a Europa. Aquest any marca el 41 aniversari d’aquesta germandat i l’alcalde Jaume Collboni i jo hem firmat un tractat en el qual renovem els nostres compromisos i obrim una nova era. El nostre principal motor és el comerç marítim. El port de Busan és el més gran de Corea del Sud i el cinquè del món i aspira a convertir-se, com el port de Barcelona, en un hub internacional. Barcelona és un model de futur per a Busan. Volem celebrar més conferències internacionals i atraure més turisme.

¿Quan es presideix la segona ciutat més important d’un país, és inevitable entrar en competència amb la capital?

El problema de Corea és justament que és un país hipercentralitzat a Seül. Hi ha una gran bretxa rural-urbana i la solució per superar-la passa per promoure les altres ciutats, començant per la segona més gran, que som nosaltres. Volem ser impulsors d’una transformació industrial, d’innovació i tecnologia i ser un actor regional. Com pot ser per a vosaltres el Mediterrani, és per a nosaltres el mar de l’Est.

Entre Busan i l’illa més pròxima del Japó hi ha a penes uns 49 km per mar. ¿Com són les relacions amb els seus veïns?

El Japó i Corea han sigut històricament antagonistes pel seu passat colonial (l’ocupació japonesa va durar 35 anys, de 1910 a 1945). Però la seva relació en el futur és molt important i Busan vol prendre un rol per millorar les relacions amb tots els seus veïns, fomentant el comerç i una indústria integrada. Per exemple, amb la fabricació d’automòbils. Estem mirant d’establir una economia regional més enllà de les fronteres dels països.

¿També amb la Xina, el gran gegant industrial i tecnològic del continent?

Desafortunadament, la relació entre Corea i la Xina afronta alguns desafiaments a causa dels països del G-20 mundial, els Estats Units i la Xina. Nosaltres continuem sent una nació dividida i Corea del Nord, que és l’últim règim comunista totalitari del món, té el suport de la Xina. En el dia d’avui, és el conflicte entre la Xina i els Estats Units el que ens deixa un delicat conflicte entre Corea del Sud i la Xina. És la guerra freda del present.

I, en aquest tauler geopolític, ¿quin és el marge de maniobra a nivell de ciutat?

No podem canviar circumstàncies que són més grans que nosaltres, però en l’àmbit econòmic podem establir relacions en bona part de la Xina. De fet, Xanghai és una ciutat germana.

¿Tenen alguna ciutat germana a Corea del Nord?

No [riu], però sí als Estats Units, amb les ciutats de Chicago i Los Angeles. Tot i així, Barcelona sempre serà la primera.

Notícies relacionades

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia

Busan va ser l’últim bastió de Corea del Sud en la guerra contra el Nord i va allotjar un camp de refugiats amb fins a 500.000 persones. No obstant, del passat antic i del recent no queden edificacions materials construïdes que ho testifiquin. ¿Com es pot preservar un llegat immaterial?

Hi tenim molt llegat històric, però és cert que no disposem de gaires llocs físics per preservar, tot i que sí que mantenim el nostre gran temple budista (el temple Haedong Yonggungsa). Lamentablement, Busan i Corea van ser arrasats per la guerra i hi va haver una falta de creixement econòmic per reconstruir-se durant molt temps, per donar forma a la nostra diversitat en un entorn urbà. Ara estem intentant trobar un equilibri entre les noves infraestructures i l’herència cultural amb la creació de nous museus que expliquin la història del nostre país. Però no és com Barcelona, no tenim el nostre Gaudí.