L’Eurocambra crea un escut de lleis davant les ingerències

Els legisladors aproven una sèrie de normes que defensen els periodistes de l’assetjament i imposen als mitjans més transparència

M. M.

L’Eurocambra acaba d’aprovar una bateria de propostes que cobreixen els periodistes davant l’assetjament i les pressions. Són un gran triomf davant la desinformació i l’arbitrarietat. «Els periodistes ara tenen un aliat, unes eines que els protegeixen davant els desafiaments... és la nostra resposta als Orbán, Fico, Jansa i Putin, que aspiren a transformar els mitjans en les seves plataformes de propaganda o difondre notícies falses i desestabilitzar les nostres democràcies», va celebrar la romanesa Ramona Strugario, del grup centrista Renew, després de l’aprovació de la llei de llibertat informativa pel Parlament Europeu, fa ja més d’un any. «Aquesta directiva detindrà la gent que vulgui utilitzar els tribunals per intimidar o dissuadir els periodistes de fer pública la informació», va rematar Tiemo Wolken, del grup progressista Socialistes i Democràcia, tot just rebre el vistiplau les noves regles contra els litigis abusius aprovades per la Cambra fa unes setmanes.

Les temptatives d’ingerència i les campanyes de desinformació, llançades principalment des de Rússia tot i que també s’hagi detectat la participació d’altres potències com la Xina, han sigut sens dubte un dels temes estrella de l’eurolegislatura que ara acaba. I per contrarestar aquestes amenaces, el Parlament d’Estrasburg ha aprovat una bateria de lleis destinades a apuntalar la independència i la transparència en els mitjans, mentre protegir els periodistes d’investigació.

Base de dades nacional

La llei europea de la llibertat informativa obliga les empreses a fer pública en una base de dades nacional tota la informació sobre la propietat d’un mitjà determinat. «Tals bases de dades han de funcionar com una finestreta única que permeti als destinataris dels serveis dels mitjans comprovar la informació rellevant determinada amb un proveïdor determinat de servei dels mitjans», resa l’article 33 del text legal. A més, tots els mitjans hauran d’informar sobre fons rebuts d’un altre estat, incloent-hi campanyes publicitàries i si aquestes transferències es fan des de territori extracomunitari.

Notícies relacionades

La legislació, a més, inclou provisions que endureixen les condicions per les quals les autoritats estatals podran instal·lar dispositius d’escolta a periodistes, que hauran de comptar sempre amb el vistiplau previ judicial, i que frenen possibles arbitrarietats contra informacions de periodistes comeses des de les grans plataformes com Facebook, X (abans Twitter) i Instagram.

El periodisme d’investigació és el principal baluard a l’hora d’exposar els mètodes del Kremlin per manipular processos polítics i identificar possibles influències malignes. Per aquest motiu, l’Eurocambra s’acaba de dotar d’una altra llei que dificulta les possibles accions judicials empreses per magnats, oligarques o propagandistes contra reporters d’investigació que han exposat les seves pràctiques i es veuen immersos en un desigual combat judicial amb ells. En primer lloc, s’estableixen dues salvaguardes, la desestimació prèvia si «el cas és infundat», i la possibilitat de demanar al demandant sufragar les costes del procediment, inclosa la representació legal del demandat. A més, la UE no admetrà sentències de litigis abusius aconseguides per demandants a tercers països, per evitar que els esmentats en investigacions busquin jurisdiccions a la carta més favorables als seus interessos. I és que l’arma més poderosa contra la ingerència i la desinformació del Kremlin és «el coneixement», resumeix Rasa Jukneviciené, parlamentària del Partit Popular Europeu i exministra de Defensa de Lituània. «Cal exposar-los, la gent ha de saber».

Temes:

Instagram Facebook

Inicia sessió 0 Comentaris

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia