Biden té la clau d’Assange

¿El periodista australià Julian Assange està més a prop o més lluny de l’extradició als Estats Units després de la resolució de dimarts? Després d’11 anys de plet, els primers sis anys des del seu domicili a l’ambaixada de l’Equador a Londres i els cinc posteriors des de la presó d’alta seguretat londinenca de Belmarsh, el desig de la justícia britànica, així com el del Ministeri de l’Interior, d’entregar-lo està plasmat en diverses sentències i resolucions, un desig que té dificultats per convertir-se en realitat ja sigui per raons de salut o polítiques, tenint en compte les seves greus conseqüències polítiques i democràtiques.

La resolució de dimarts, 26 de març, havia de resoldre un problema aparentment senzill: autoritzar una nova apel·lació o abaixar el polze i donar via lliure a l’extradició en pocs dies. Els jutges no van decidir ni una cosa ni l’altra. El sol fet que no abaixessin el dit ha sigut interpretat com una petita victòria o respir per a un Assange al caire de l’abisme. Però la decisió ha sigut el més semblant a la típica escena de les pel·lícules nord-americanes en què un condemnat a mort rep a la presó la notícia que un recurs ha aconseguit ajornar l’execució.

Els jutges han decidit que Assange podria obtenir el permís per apel·lar la decisió d’extradir-lo sobre la base de tres punts. Però atenció, aquesta autorització ha de passar per una prova fonamental: l’Administració Biden té tres setmanes per aclarir si ofereix una sèrie de garanties en cas que l’entrega –ja decidida judicialment i políticament– es produeixi. Una vegada rebut l’aclariment les parts podran al·legar novament i hi haurà una audiència el 20 de maig.

La cara i la creu

¿Aquesta audiència conduirà els jutges a decidir si s’extradeix Assange? No. Aquesta audiència donarà peu a fer que els jutges resolguin si permeten a Assange apel·lar/recórrer la decisió de fons d’extradir-lo als EUA. Fidel Nárvaez, excònsol de l’Equador a Londres, un home que manté l’ amistat amb Assange i que coneix tot el procés de cap a peus, veu la cara i la creu de la resolució. "Pot veure’s com una petita victòria parcial però que també té el gust de derrota. Els jutges han ajornat una decisió final sobre si autoritzen o no una última apel·lació. Els jutges han rebutjat sis dels nou motius per apel·lar. Només han decidit que l’apel·lació podria donar-se en tres punts. El rebuig dels sis punts és crucial: un d’ells és que el delicte que motiva la sol·licitud d’extradició dels Estats Units és un delicte polític i, per tant, no hauria de ser extradit.

Els jutges han resolt en el sentit contrari: Assange sí que pot ser extradit pels delictes que se li imputen. Tampoc accepten l’argument que Assange no té possibilitat de ser sotmès a un judici just i han decidit plantejar als EUA que presentin garanties que en cas de ser extradit i sentenciat als EUA no rebrà una condemna a mort, que Assange podria invocar el dret a la primera esmena [que protegeix la llibertat d’expressió], és a dir, a no ser discriminat pel fet de no ser ciutadà nord-americà".

Narváez destaca el caràcter polític del cas. "De fet, els jutges estan proposant a l’Administració Biden, és a dir, a un poder polític, ser part d’un procés judicial, cosa que evidencia precisament que estem en un cas de caràcter polític. Perquè les garanties que demanen els jutges britànics les firmarà el secretari de Defensa. I al maig els jutges analitzaran si les garanties dels EUA són suficients o si la defensa d’Assange pot convèncer els jutges que no tenen valor. Són cinc anys en què Assange segueix en una presó de màxima seguretat sense complir cap sentència.

Seguretat nacional

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Entre els juristes consultats existeixen pocs dubtes que l’Administració Biden atorgarà les garanties que se li demanen en la resolució. Però en un cas o l’altre, tant si les aporten com si no, Assange no quedarà a llibertat, sinó que rebria autorització per apel·lar. "El fet que l’Administració Biden afirmi que respectarà el dret d’Assange a emparar-se en la primera esmena no pressuposa que el tribunal admeti aquest argument perquè la doctrina vigent sosté que el que s’ha publicat [pels mitjans a què Assange ha aportat la informació] afecta la seguretat nacional i, per tant, no està cobert per la llibertat d’expressió", assenyala Narváez.

Chelsea Manning, la soldada que va obtenir els documents que es van convertir en la revelació dels plans secrets de les invasions dels EUA a l’Afganistan i l’Iraq, entre altres països, ja ha sigut condemnada a 35 anys de presó com a font d’Assange. "El que va fer el Julian és el que se suposa que ha de fer el periodisme, i és publicar informació que el Govern no desitja fer pública. Això no és delicte. Seria la primera vegada que es convertiria en delicte als EUA.