Còrsega obre la capsa de Pandora de l’autogovern

¿El president francès, Emmanuel Macron, ha obert la capsa de Pandora de les identitats regionals a França? L’Executiu macronista va arribar a un acord el 12 de març amb els dirigents de Còrsega sobre la concessió d’un estatut d’autonomia. Aquest projecte de reforma constitucional encara ha de ser aprovat en l’assemblea local de l’illa, pels habitants insulars en una consulta i pel 60% dels diputats i senadors a París. Tot i que no fructificarà fins d’aquí a uns mesos com a mínim, altres regions gal·les amb una forta identitat local ja s’han inspirat del cas cors per demanar més autonomia.

"Senyor ministre de l’Interior, acaba d’obrir la capsa de Pandora", va retreure el senador conservador Francis Szpiner a Gérald Darmanin –amfitrió de l’acord del 12 de març– durant un debat a la Cambra Alta. L’expressió capsa de Pandora resulta exagerada. L’estatut d’autonomia proposat a Còrsega li atorgarà menys competències i iniciativa legislativa de les que disposen les comunitats autònomes a Espanya. La integritat territorial de França no es fragmentarà, ni a curt ni a mitjà termini. Però sí que és cert que Còrsega representa la punta de llança d’uns sentiments regionalistes que ressorgeixen de manera incipient en la centralista Cinquena República.

En paral·lel al procés d’autonomia de Còrsega, dirigents de Bretanya, Alsàcia i del País Basc francès han demanat una descentralització més gran. "Aquest acord representa un primer reconeixement d’autonomia per a l’Estat. No podem considerar que alguns territoris són legítims, com Còrsega (...) i no tenir en compte altres territoris amb una història particular, com Bretanya i Alsàcia", va assenyalar Frédéric Berry, president de la Col·lectivitat Europea d’Alsàcia. L’alcalde de la ciutat basca de Baiona, el centrista René Etchegaray, també va demanar un dret "a la diferenciació", amb l’argument que "ens assemblem a Còrsega".

Encara més ambiciosa ha resultat la proposta del president de l’executiu regional de Bretanya. L’exsocialista Loïg Chesnais-Girard va enviar a principis de març una carta al president del Senat demanant "una llibertat més gran per actuar tenint en compte les nostres especificitats".

Modificar la Constitució

Notícies relacionades

Andrius Kubilius, comissari de Defensa de la UE: «Els líders europeus i nord-americans han de decidir quin tipus de garanties de seguretat donaran, no demanar permís a Putin»

Què és l’OCS: el contrapoder asiàtic al poder dels EUA

En concret, el dirigent bretó proposa modificar l’article 73 de la Constitució per permetre als organismes regionals que disposin de certa autonomia legislativa, respectant la legislació nacional. A més, defensa una llei que determini les competències de cada regió. Això donaria caires federalistes al centralitzat model gal.

"El cas cors ha inspirat altres regions", però "ni al Govern de Macron ni als dirigents de Còrsega els interessa que el debat s’ampliï més enllà" de l’illa francesa del Mediterrani, explica a EL PERIÓDICO el politòleg Romain Pasquier, director d’investigacions universitàries al CNRS i Sciences Po Rennes. Aquest especialista en la governança regional veu "poc probable" que l’acord per l’estatut d’autonomia cors es reprodueixi en altres zones de la França metropolitana. Els territoris d’ultramar són una altra història.