Entre el retorn a la mili i la falta de búnquers

Però, a més de les necessitats materials, ha de remeiar la falta d’efectius: el 2011, quan després d’anys d’encesos debats es va deixar en suspens el servei militar, es parlava de disposar d’un Exèrcit professional amb 200.000 membres. És a dir, menys de la meitat dels 480.000 que, amb lleugeres oscil·lacions, va tenir la República Federal d’Alemanya (RFA) entre 1960 i 1990, l’any de la reunificació. La seva contrapart, la República Democràtica Alemanya (RDA) o Alemanya comunista, en tenia 260.000. El total de 200.000 era l’horitzó estimat per una Alemanya més concentrada en les missions internacionals que en una eventual necessitat defensiva nacional. La xifra no només no s’ha aconseguit, sinó que ha anat en descens fins a caure el 2023 a 181.000.

Els models nòrdics

Al ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, li correspon no només la tasca d’invertir en innovació tecnològica, armament i infraestructures, de posar al dia casernes atrotinades –segons detalla a les seves 171 pàgines l’informe de Högl–, sinó que ha de reparar els dèficits de "vocacions militars". El ministre va estar la setmana passada de gira pels països bàltics i nòrdics. De tornada va insistir en la seva aposta per l’anomenat "model suec". Amb això al·ludia a una reactivació del servei militar com la que va aprovar el 2017 Suècia, anys després d’haver deixat en suspens el reclutament dels seus homes de 18 anys. Estocolm va accelerar el seu pla arran de la invasió d’Ucraïna, però ho fa d’una manera selectiva: convoca anualment 30.000 aspirants –homes i dones–, dels quals passen a engrossir l’Exèrcit professional uns 10.000, els considerats més aptes per a aquest fi. Dinamarca prolongarà el servei militar de 4 a 11 mesos, que passarà a ser obligatori també per a dones.

Pistorius estima que Alemanya necessita elevar el seu contingent uns 203.000 soldats fins al 2030 i es planteja implantar un sistema semblant al suec. Però el canceller Scholz ho rebutja, presumiblement per no obrir cap altra caixa dels trons en la seva coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals. Especialment el partit ecologista és contrari a restablir la mili, qüestió en la qual hi ha coincidència d’opinions amb els liberals, una cosa excepcional en l’aliança de govern de Scholz.

El debat entorn de la tornada a la mili –que en lloc d’abolir-se va quedar "en suspens" per facilitar-ne la reactivació– s’ha precipitat per la por creixent de Rússia i les crides a un rearmament europeu des de successius països occidentals. Un 52% dels alemanys són partidaris de reactivar-la, segons una enquesta de la revista Stern.

Protecció davant atacs aeris

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

A aquesta preocupació s’uneix la derivada per la falta d’un sistema de búnquers on protegir-se d’un hipotètic atac aeri. També allà es mira cap a un país nòrdic, Finlàndia, acabat d’incorporar a l’OTAN, com ha fet ara Suècia. Fa dècades que els dos països inverteixen en Defensa. Finlàndia, amb 5,5 milions d’habitants, no només té un Exèrcit efectiu i altament tecnificat, sinó també una xarxa de búnquers suficient per protegir la població.

Només a Hèlsinki hi ha 50 búnquers i túnels, amb capacitat per allotjar 200.000 persones a 30 metres sota terra, més refugis per a un total de 900.000 ciutadans. En tot Alemanya hi ha uns 600 refugis, tot i que inferiors als finlandesos, alerta l’Associació de Ciutats i Municipis d’Alemanya. S’estima que podrien protegir uns 500.000 habitants, en un país amb 84 milions.