Macron canvia del diàleg a les armes

"Actualment, no hi ha un consens per a l’enviament de manera oficial i assumida de soldats en territori ucraïnès. Però no hem de descartar res per aconseguir el nostre objectiu: Rússia no pot guanyar aquesta guerra". Amb aquestes paraules, el president francès, Emmanuel Macron, va deixar anar la bomba diplomàtica i mediàtica d’aquesta setmana. Eren passades les 11 de la nit de dilluns, i davant unes quantes desenes de periodistes a l’Elisi, el dirigent centrista va joguinejar amb una de les línies vermelles, fins ara respectada, de la guerra d’Ucraïna: l’enviament de tropes de països de l’OTAN a sòl ucraïnès.

Les declaracions de Macron no només van fer córrer rius de tinta i van generar certa discòrdia entre els seus homòlegs europeus, sinó que també exemplifiquen l’actual discurs ferri del dirigent gal davant el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Aquesta posició contrasta amb la que mantenia el mateix president francès en l’inici de la invasió russa. Macron ja va acaparar els focus aquell fatídic febrer del 2022 per la seva postura dialogant cap a Moscou, els dirigents del qual volia "fer entrar en raó". "No hem d’humiliar Rússia" i "hem d’aportar-li garanties de seguretat", afirmava fa dos anys el cap d’Estat gal. Una partitura que desafinava respecte als seus socis europeus.

Discurs combatiu

Pocs dirigents de la Unió Europea han variat tant la seva posició respecte a la guerra d’Ucraïna com l’inquilí de l’Elisi. El seu actual discurs combatiu, segons el mateix Macron, es deu a l’"enduriment" de Rússia. "El règim del Kremlin ha intensificat i endurit les seves agressions", ja havia afirmat el 16 de febrer després de reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a París.

¿L’actual posició de Moscou resulta més dura que la de fa dos anys, quan va prendre la brutal decisió d’envair el país veí? El front no ha experimentat canvis significatius des de fa un any. Es tracta d’un conflicte de desgast, que l’Exèrcit rus fa un any que esgarrapa terreny i desgasta les tropes i la societat ucraïneses.

Més que la Rússia de Putin, en realitat és Macron qui ha modificat la seva posició. ¿Però per què ha canviat d’opinió? "França s’ha adonat que la seva posició del 2022 la debilitava a nivell europeu. Si vol reforçar la seva credibilitat, sobretot de cara als països de l’est (Polònia i els bàltics), ha de mostrar un suport més ferm cap a Ucraïna", explica a EL PERIÓDICO l’experta Gesine Weber, especialista en seguretat i defensa europees. Aquesta investigadora a l’institut Arnold de la Universitat de Colúmbia veu en la posició de Macron cert "oportunisme polític". És a dir, considera que aquest canvi discursiu s’explica per la voluntat del dirigent gal d’erigir-se en el líder de la UE.

La seva posició fèrria davant Putin no és el fruit d’un gir copernicà, sinó d’una evolució durant l’últim any. El juny de l’any passat, Macron ja va intentar avançar pel carril dels proucraïnesos l’alemany Olaf Scholz erigint-se com un dels mandataris que volia donar senyals més clars a Kíiv de la seva hipotètica i potser futura incorporació a l’Aliança Atlàntica. "Hi ha una presa de consciència del president francès que no es tracta només d’una guerra entre Rússia i Ucraïna, sinó d’un conflicte en què està en joc la seguretat de tot Europa", destaca l’analista Jean-Dominique Merchet, del diari L’Opinion i especialista en assumptes militars.

Aquest periodista considera que l’afirmació de Macron sobre la possibilitat "no descartada" d’enviar militars "de manera oficial" –de manera oficiosa ja hi hauria actualment agents de serveis d’intel·ligència i soldats especials occidentals, segons documents dels EUA a què ha tingut accés Politico– van ser un "error en la forma". Però segons Merchet, "es tracta d’un encert en el fons a causa de la voluntat d’establir una forma d’ambigüitat estratègica", és a dir, "una manera d’advertir als russos que vigilin si volen continuar escalant en la intensitat del conflicte". "Però quan un diu que és ambigu, en realitat no ho és", matisa l’analista Olivier Kempf, que titlla de "molt matussera" la manera en què van ser fetes aquestes declaracions, amb nocturnitat i de manera "descoordinada respecte als altres aliats europeus".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

També va canviar amb Gaza

Segons aquest exgeneral de l’Exèrcit francès i membre de la Fundació per a la Investigació Estratègica, "Macron va aconseguir la seva elecció el 2017 amb la promesa de l’al mateix temps (de dretes i d’esquerres) i pot adoptar posicions oscil·lants i sovint contradictòries" en política internacional. La guerra d’Ucraïna no és el primer assumpte en el qual canvia de postura. Respecte al devastador conflicte a Gaza, la seva mutació va ser més sobtada al passar en tot just dues setmanes de reivindicar una coalició internacional contra Hamàs a demanar un alto el foc.