Xile reobre el cas Neruda per aclarir si va morir en mans de la dictadura

El cas sobre les raons de la mort de Pablo Neruda té un altre capítol que pot ser el definitiu. La Cort d’Apel·lacions de Santiago va decretar ahir la reobertura de la investigació judicial que ha de determinar com va morir el premi Nobel de literatura del 1972 aquell 23 de setembre del 1973, quan la dictadura del general Augusto Pinochet feia només 12 dies que estava en el poder.

"Una bona notícia per a la veritat del món dels drets humans, que han sigut violentats i continuen sent violentats permanentment al món", va dir l’advocada de la família, Elizabeth Flores. Al seu parer, existien "diligències molt rellevants encara pendents" per tancar la causa. "No era possible posar una làpida a la investigació que hem portat durant 13 anys".

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Neruda, l’autor de Canto general, un dels noms medul·lars i també discutit de la cultura xilena del segle XX, estava en una clínica de la capital quan va perdre la vida. El 2011 es va obrir una causa a instàncies dels familiars perquè es dilucidés si havia mort per causes naturals, el seu càncer de pròstata, o s’havia perpetrat un assassinat, com va dir el seu xòfer i assistent, Manuel Araya.

La història de les investigacions inclou diversos capítols. El Servei Mèdic Legal (SML) la va atribuir, el 2013, a la metàstasi del seu càncer. La troballa, el 2017, de la toxina clostridium botulinum a un molar del poeta va obrir una nova via interpretativa. Sis anys després, un tercer grup d’experts va determinar que el clostridium botulinum pertanyia a una de les seves soques més mortíferes i que estava al cos de Neruda abans de la seva defunció. Aquesta constatació no podia ser, no obstant, concloent per assegurar que s’havia perpetrat un crim polític. La jutge Paola Plaza va disposar, el setembre passat, el tancament de la causa, sense imputar ningú.