Camps minats a Zaporíjia aconsegueixen frenar l’avanç de les tropes de Kíiv

Deu víctimes mortals

"Dimarts a la nit, 10 persones d’un grup de 12 d’una unitat veïna (es resisteix a identificar-la) que anava a fer una rotació van morir després que els russos els rastregessin i els bombardegessin", lamenta el DJ, desgranant el que és el dia a dia en aquesta part del front. Si les forces defensores ni tan sols aconsegueixen garantir el regular relleu de les tropes desplegades en primera línia, la possibilitat de realitzar avanços es planteja en aquests moments poc menys que quimèrica, ve a admetre. Tant ell com l’Skif, assegut al seu costat, es resisteixen a qualificar de "fracàs" els moviments de l’estiu passat. "No vam aconseguir avançar tot el que volíem, però vam aconseguir alliberar Robótine", precisa. Contràriament al que s’informava en la premsa, l’objectiu en aquesta zona de contacte no consistia a aconseguir arribar fins al mar i trencar el corredor terrestre entre Crimea i el Donbàs en mans de les tropes russes. "Nosaltres volíem arribar a Tokmak (a 40 quilòmetres al sud, NDR); des d’allà, la nostra artilleria, amb 30 quilòmetres d’abast, pot tallar les seves línies de comunicació", especifica.

Els camps d’artefactes explosius que han implantat les tropes russes al sud d’Ucraïna per impedir que les tropes de Kíiv recuperin el territori perdut en els primers compassos de la guerra i que han convertit el país eslau en el lloc del planeta més minat del món poden estar disposats en forma de tauler d’escacs, amb una distància de tres metres entre una i altra, o en forma de línia, tancant un camí, amb una distància entre artefactes d’uns quants centímetres. Així mateix, poden combinar mines antiinfanteria, com POM-2, un enginy terrible compost per un cilindre i sis potes estabilitzadores que fa detonació amb tan sols exercir una pressió equivalent a 350 grams i genera metralla, o diminutes mines antipersones PFM1, d’una mida de 12 per 6 centímetres, que tot i que no acaben amb la vida dels que les trepitgen, sí que provoquen l’amputació de cames o braços. El que més enutja a DJ i Skif és l’escàs risc que corren les tropes invasores a l’hora de sembrar de bombes les planes del sud d’Ucraïna i l’escàs esforç que han de dedicar a semblant tasca. L’Exèrcit de Rússia compta amb vehicles com BM27 Uragan que llancen des de la distància, de manera aleatòria, les mines. Segons les estimacions del Govern, una superfície de 174.000 quilòmetres quadrats ha sigut minada, i es trigaran dècades a revertir aquesta situació.

"Artilleria, munició, tancs"

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Malgrat les especificitats d’aquest front de guerra, en el qual les forces russes han posat tots els mitjans al seu abast per evitar que les forces ucraïneses aconseguissin avortar a l’estiu la continuïtat territorial de les zones sota ocupació, l’únic èxit palpable de la invasió russa llançada pel Kremlin el febrer del 2022, les demandes dirigides als aliats són similars. "Necessitem artilleria, munició, tancs", insisteix l’Skif, reiterant el desavantatge que els suposa poder disparar 10 vegades menys projectils d’artilleria que les tropes russes. "Fixi’s, vaig comprar el meu propi fusell, i el morter que tenim en aquesta unitat és de 1943", lamenta.

No obstant, als integrants del Tercer Batalló de l’Exèrcit de Voluntaris els queda la satisfacció d’haver-se avançat als esdeveniments i haver vist venir la calamitat que queia al damunt a Ucraïna ja el 2014, fa un decenni, durant la revolució de Maidan.