L’activista polític implacable i burleta que era immune a la por

L’escena va donar la volta al món i va propiciar infinitat de mems, acudits i caricatures. Però els que van tramar la broma van obtenir també un altre èxit: van posar al descobert la mediocritat imperant a les files dels serveis d’intel·ligència i, per tant, de tota l’elit que governa el país.

Des de The Guardian, Simon Tisdall, un dels seus columnistes estrella, es preguntava ahir si aquesta faceta burlesca del caràcter de Navalni, nascut el 1976 a Odintsovo, una ciutat dormitori de la perifèria de Moscou, havia sigut el que va acabar amb la paciència dels seus capturadors. Sobretot quan al gener, després d’un període de desaparició a causa d’un trasllat carcerari, havia tornat a burlar-se de la reacció excessiva de les autoritats russes a una festa a Moscou a la qual van acudir nombroses celebrities gairebé despullades.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Al marge de la tragèdia de la guerra a Ucraïna i la implacable persecució dels opositors russos, el cert és que durant els últims anys, hi ha hagut raons de sobra per a la conya a la Rússia de Putin. El gener del 2021, quan acabava de tornar a Rússia (arrestat) després de l’obligada convalescència mèdica a Alemanya per enverinament, l’equip de Navalni va difondre un vídeo sobre el denominat Palau de Putin, un vast complex a la vora del mar Negre de 7.000 hectàrees amb exquisitats pròpies de la dinastia imperial Romanov. "El vídeo demostra que el president no està mentalment sa; està obsessionat amb la riquesa", va denunciar llavors Navalni, burxant en una ferida del passat de Putin, ple de privacions, en un típic apartament compartit soviètic, més conegut com komunalka, al Leningrad de la postguerra, lidiant diàriament amb bandes de carrer.

Sorna a part, el gran èxit de Navalni com a opositor polític es deu que va trencar barreres i sostres de vidre infranquejables, fins a l’eclosió de la seva figura, per a la dissidència a Rússia, circumscrita fins aleshores a les classes intel·lectuals, hereves de la intel·liguèntsia soviètica a Moscou i a Sant Petersburg. La Fundació contra la Corrupció (FBK), l’oenagé que va crear, va aconseguir implantar-se a tot Rússia gràcies a les noves tecnologies i va estendre a tots els racons la denúncia contra l’oligarquia i la corrupció regional i estatal, i el missatge que una alternativa a l’actual estat de coses existia i era possible. El respecte que generava la seva figura entre les autoritats es reflectia en les dures condicions del seu empresonament, ja que patia des de privacions de son fins a falta d’atenció mèdica adequada, perquè en cada aparició pública tenia un aspecte físic cada vegada més desmillorat.