"Si només abordem la immigració quan arriben les peticions d’asil, hem fallat"

¿Quines són les crisis migratòries que més li preocupen?

Acabo de tornar del Txad, on hi ha comunitats desplaçades del Sudan. És el país que actualment té més quantitat de persones desplaçades en tot el món a causa del conflicte [que continua des d’abril i manté enfrontats l’Exèrcit regular sudanès i les forces paramilitars]. Són persones que estan creuant el confí amb el Txad, Sudan del Sud i Egipte en una situació d’extrema vulnerabilitat, però, lamentablement, en aquest moment no hi ha prou recursos humanitaris per atendre’ls. Un altre tema és el gran nombre de desplaçats per la crisi climàtica, persones que no tenen protecció legal, ja que no se’ls considera refugiats, i que no tenen capacitat per cultivar, pescar o proporcionar aliments als seus fills. La xifra de persones desplaçades al món continuarà augmentant si no atenem les creixents necessitats d’aquestes comunitats.

¿Quines conseqüències a llarg termini implica la guerra a Gaza?

La infraestructura a Gaza s’està destruint a un ritme alarmant: escoles, hospitals... Els joves estan sent traumatitzats. Comunitats senceres estan sent desarrelades i desplaçades. Reconstruir Gaza requerirà un enorme suport per part de tothom en la comunitat humanitària. Amb la devastació contínua a la regió, els desafiaments augmenten dia a dia.

Itàlia vol enviar a centres de retenció a Albània els migrants als quals rescata. Regne Unit, a Ruanda. ¿Què n’opina?

No hem vist gaire bons exemples d’externalització de processos d’asil. Com a organització, creiem fermament en la importància de garantir que les persones tinguin el dret de presentar les seves sol·licituds d’asil. I que puguin fer-ho de manera efectiva. No tenim clar com aquests nous programes permetran que aquestes persones presentin sol·licituds d’asil de manera efectiva des d’un punt de vista operatiu, logístic i humanitari. Llavors, no està clar quin valor afegiran [aquestes iniciatives] en última instància. A més, la realitat és que el nombre de sol·licitants d’asil augmenta perquè aquestes persones no troben altres camins ni maneres de sol·licitar asil o oportunitats econòmiques.

¿Què opina que alguns països, entre els quals Espanya, hagin realitzat devolucions en calent de migrants?

El dret internacional és clar a l’afirmar que aquestes persones no poden ser tornades sense donar-los abans l’oportunitat de presentar la seva sol·licitud d’asil, en cas que la sol·licitin. Per tant, aquestes devolucions són motiu de gran preocupació perquè aquests fonaments del dret internacional estan recolzats per un compromís assumit per molts estats arreu del món. A més, insisteixo, si només abordem el problema de la migració quan aquestes persones ja estan demanant asil, és que hem fallat a l’intervenir en molts moments al llarg de la seva ruta. [...] No podem limitar-nos a atendre la immigració només a les fronteres. Hem d’analitzar aquests fenòmens de manera integral. Hem d’entendre per què aquestes persones se’n van, cap a on van i com arriben fins allà. Com abordem tots aquests factors.

Vostè defensa que els immigrants són una oportunitat. Però això no és el que pensen molts governs.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Bé, alguna llum hi ha. Alguns governs, com l’italià, han reconegut que necessiten els immigrants i els hem sentit parlar de manera ben clara de la importància de concedir visats a persones que puguin atendre les necessitats del seu mercat laboral. [...] Estem mantenint converses amb molts països. Res d’això és fàcil, però amb bons socis creiem que es pot aconseguir.

Frontex, l’organisme de protecció de fronteres exteriors de la UE, rep des de fa anys moltíssimes crítiques. ¿Veu aspectes particularment problemàtics en les operacions que porta a terme aquesta agència?

Crec que Frontex és una organització que encara està treballant per trobar les maneres per abordar millor les necessitats dels seus estats membre. I, certament, és una tasca complicada. Per això no crec que nosaltres estiguem necessàriament ben preparats per opinar al respecte. Tot i així, el que puc dir és que considero que, si aquestes persones són tornades, seria molt més efectiu abans explorar com poden ser reintegrades en les seves economies locals. Perquè si simplement tornes algú al seu país d’origen i no tens cap pla, és molt probable que aquesta persona torni a migrar.