Taiwan elegeix president el candidat que menys agradava a la Xina

No hi va haver partit malgrat el que vaticinaven les enquestes, que fins i tot deixaven la porta oberta a alguna sorpresa d’última hora. El recompte de vots, exemplarment fluid i veloç, aviat va vestir de guanyador el candidat Lai Ching-te, que va sumar finalment el 40% de les paperetes. Darrere va quedar el Kuomintang, la formació filo-xinesa, amb el 33%, i el Partit Popular de Taiwan (PPT), un nou actor que pretén trencar l’esclerotitzat bipartidisme buscant la joventut desencisada. Els seus dos milions de vots són una prometedora targeta de presentació.

Havien passat pocs minuts des que la resta de candidats havien assumit la derrota quan Lai va comparèixer davant de la premsa internacional, vehicle necessari per trencar amb l’aïllament. Va reivindicar la seva victòria com la de "la comunitat de democràcies" i va al·ludir tangencialment a la Xina en el seu discurs. Es va congratular que els votants haguessin resistit les pressions de "forces externes" i va remarcar que els taiwanesos tenen el dret a elegir el seu president.

Pequín havia presentat els comicis com una elecció entre la guerra i la pau i havia aconsellat als seus "compatriotes" que prenguessin la decisió correcta. El PDP va denunciar la vigília les intromissions xineses, de vegades de manera exagerada, cosa que li havia costat l’acusació de "paranoic" per part de Pequín i de l’oposició. A la Xina li queda el consol que els independentistes van perdre la majoria al Parlament, on el nou partit es presenta com clau entre els dos transatlàntics, especialment en afers tan espinosos com l’exorbitant despesa en Defensa que pretén el partit governant. Aquesta pèrdua, va assumir Lai, mostra que "no hem treballat suficientment i hi ha àrees que hem de revisar".

A ningú va semblar importar-li això d’entre les desenes de milers de seguidors que es van ajuntar davant la seva seu a Zhongzheng, un bufó districte cèntric. La festa es va desencadenar a primera hora de la tarda, amb diversos escenaris sobre els quals els seus representants cridaven eslògans a uns decibels insans. No és un tòpic a Taiwan que les eleccions són la festa de la democràcia. És una jornada festiva, amb nivells d’abstenció ridículs, en què no costa topar amb la diàspora taiwanesa que torna uns dies per complir el seu dret i deure.

Els vehicles electorals fent sonar les seves consignes amb altaveus, els voluntaris a la sortida de qualsevol estació de metro... Tot remet una cita amb la història. Fins i tot el sol va substituir ahir el plomís cel illenc. Els joves Yvonne Liu i Tim Hsu, de vint-i-escaig anys, tenen una dispensa poderosa: es van casar ahir en una església presbiteriana de Taipei i el seu col·legi electoral és a Kaohsiung, la ciutat de l’extrem meridional.

La data va ser forçada perquè pogués acudir-hi la germana de la nòvia, que aviat començarà a estudiar als Estats Units. "Alguns convidats no hi han acudit perquè prefereixen votar", assenyala el Tim, comprensiu.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

La presidenta sortint

La nova victòria del PDP permet aventurar el que li espera a l’illa amb un marge exigu d’error. Els dos mandats de Tsai Ing-wen, encara presidenta, han estat marcats pels frecs amb la Xina, la pèrdua d’aliats diplomàtics (tot just conserva una dotzena de països de poc pes) i el reforç del vincle amb els Estats Units i el Japó.